Time Out a la teva bústia d'entrada
🙌 Genial, ja t'has subscrit!
Gràcies per subscriure't! Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
Sylvester Stallone
Nominat per...
Millor actor, 'Rocky', 1977
Com va ser possible?
En arribar-li el paper de ‘quinqui que es converteix en campió’ de Rocky Balboa al principi de la seva carrera, potser els crítics no es van adonar que estaven presenciant un actor interpretant el seu súmmum, el més profund i ample de la seva gamma emocional. “Mira! Mira que bé interpreta un tros de carn que murmura!” segur que fins i tot van plorar. Quatre dècades (i cinc seqüeles de ‘Rocky’ després) l’Sly encara espera la segona nominació.
Per què no va guanyar?
Un Oscar pòstum a l’actor australià Peter Finch per la seva interpretació a ‘Red’ s’ajustava massa bé a un comiat perfecte perquè l’acadèmia se’n pogués resistir. També s’ha de dir, en favor de Finch, que com a mínim ell no sonava com un manatí ferit quan cridava el nom de la seva xicota.
Bob Hoskins
Nominat per...
Millor Actor, ‘Mona Lisa’, 1987
Com va ser possible?
Potser recordareu al petit ‘cockney’ dels baixos fons londinencs per alguns dels seus papers de tipus dur que parla argot, però en el seu millor moment el vell Hoskins va deixar que la seva qualitat interpretativa s’atrevís amb personatges més substanciosos. El director irlandès Neil ‘Entrevista amb el vampir’ Jordan va comptar amb ell com a exconvicte en el drama amb tints de cine negre ‘Mona Lisa’, en què Hoskins s’encarrega de vigilar la treballadora Simone (CathyTyson).
Per què no va guanyar?
Després d’haver estat nominat (i ignorat) sis vegades anteriorment, Paul Newman tenia tot el dret a muntar un numeret si no se l’hagués premiat per la seva actuació a ‘El color del dinero’. Tampoc creiem que Hoskins se sentís molt decebut en el seu vol de tornada a Londres: ja havia guanyat el Bafta pel mateix paper.
Jon Bon Jovi
Nominat per...
Millor cançó original, ‘Blaze of Glory’ (‘Intrépidos forajidos), 1991
Com va ser possible?
De tant en tant, a l’Acadèmia li agrada demostrar que no està allunyada de la cultura popular, i això va donar el 1991 una nominació a la balada més cabelluda del rock. La cançó va ser escrita expressament per a ‘Intrépidosforajidos’ després que Bon Jovi refusés la petició d’EmilioEstevez d’emprar ‘Wanteddead or alive’ a la banda sonora del film, ja que considerava que les lletres no tenien res a veure amb la trama de la pel·lícula. Es preocupa molt pels petits detalls, aquest Bon Jovi.
Per què no va guanyar?
Segurament perquè la cançó de Stephen Sondheim ‘Sooner or later (I always get my man)’ de la pel·lícula ‘Dick Tracy’, cantada per Madonna, era massa sexi per no guanyar, o potser perquè la idea d’un home vestit de cuir donant un discurs després de guanyar un Oscar era massa surrealista per ser contemplada.
Pete Postlethwaite
Nominat per...
Millor actor secundari, ‘En el nombre del padre’, 1994
Com va ser possible?
Actuar braç a braç amb un dels millors actors de tots els temps és un obstacle o una ajuda? Tot i que la carrera de l’actor britànic va ser tràgicament curta per culpa d’un càncer de pàncrees el 2011, Postlethwaite encara va tenir temps de treballar amb Baz Luhrmann, Christopher Nolan, David Fincher i Steven Spielberg. Tot i així, només va ser quan va actuar junt amb Daniel Day-Lewis que l’Acadèmia va considerar que Postlethwaite podia merèixer una estatueta. Coincidència? Potser. O potser no.
Per què no va guanyar?
La competència era massa ferotge. Tot i que un Leonardo DiCaprio de 19 anys hauria d’haver guanyat el guardó pel seu paper a ‘¿A quién ama Gilbert Grape?', l’estatueta va ser per al nominat més veterà d’aquell any: Tommy Lee Jones pel seu paper a ‘El fugitivo’.
Burt Reynolds
Nominat per...
Millor actor secundari, ‘Boogie Nights’, 1998
Com va ser possible?
Segons Reynolds, va ser seva la decisió de posar despullat en un número de la revista ‘Cosmopolitan’ el 1972 el que va evitar que ell i els seus companys guanyessin l’Oscar per ‘Defensa’. Es devia sorprendre tant com nosaltres, doncs, quant la seva interpretació del director pornogràfic Jack Horner li va valdre la seva primera i única nominació de l’Acadèmia.
Per què no el va guanyar?
Malauradament, una pel·lícula sobre l’època dorada de la indústria del porno americà era massa per l’Acadèmia com per –ehem– empassar-s’ho, i Robin Williams va guanyar l’estatueta pel seu paper a ‘El increíble Mr Hunting’.
Matt Dillon
Nominat per...
Millor actor secundari, ‘Crash’, 2006
Com va ser possible?
A no ser que fóssiu adolescents a la dècada dels 80, podem afirmar amb tota seguretat que Matt Dillon mai us ha posat precisament a 100. Com pot ser que un actor famós per interpretar galans monodimensionals i poca-penes aconseguís un paper a la pel·lícula de Paul Haggis sobre racisme i lluita social? És un misteri, però no podem negar que va complir el seu objectiu igual que el canalla del departament de policia de Los Angeles John Ryan.
Per què no va guanyar?
Aquell any, la carrera va ser cosa de dos: George Clooney (per tractar amb traficants d’armes d’Orient Mitjà a ‘Syriana’) i Jake Gyllenhaal (per desitjar trobar la manera de deixar Heath Ledger a ‘Brokeback Mountain’). Al final, Clooney es va fer amb l’estatueta i Dillon, imaginem, es va acabar emborratxant.
Eddie Murphy
Nominat per...
Millor actor secundari, ‘Dreamgirls’, 2007
Com va ser possible?
Va arribar un moment a la primera dècada del segle XXI en què semblava que Eddie Murphy tingués la missió de portar Hollywood a la ruïna, després de veure’s implicat en més fracassos que un jugador de pòquer addicte als farols. Sorprenentment, el paper de la seva carrera va aparèixer a la meitat d’aquella dècada, amb una genial interpretació del cantant de soul James ‘Thunder’ Early que una mica més i aconsegueix eliminar-nos de la ment totes les crítiques sarcàstiques sobre Murphy que havíem llegit.
Per què no va guanyar?
Els membres de l'Acadèmia ens perdonaran l’atreviment, però imaginem que el record de ‘Pluto Nacho’, ‘Soy espía’ i ‘Papá Canguro’ era massa pels seus estàndards. A més, el retorn a l’obscuritat de Murphy va ser pràcticament immediat: l’any següent va guanyar el Golden Raspberry (una mena d'anti-Òscars) al pitjor actor per la seva interpretació a ‘Norbit’.
Rip Torn
Nominat per...
Millor actor secundari, ‘Los mejores años de mi vida', 1984
Com va ser possible?
Tot i que havia interpretat presidents dels Estats Units en tres ocasions a la petita pantalla, els directors de càsting de Hollywood estaven encaparrats a assignar-li a Torn papers amb molt poc pes –i que normalment implicaven a algú que remugava i/o arrugava el front. El director Martin Ritt va ser un dels que es va atrevir a assignar-li un paper més valent, fent-li interpretar el tràgic Marsh Turner.
Per què no va guanyar?
Dues paraules: Jack Nicholson. Sí, l’home que va reemplaçar Torn a ‘Easy Rider’ després de la seva infame baralla amb Dennis Hopper va ser també el responsable de negar-li la seva primera i última oportunitat a la glòria dels Òscars.
Pedro Almodóvar
Nominat per...
Millor guió original i director per ‘Hable con ella’, 2002
Com va ser possible?
Almódovar sempre ha agradat als acadèmics americans. Va ser nominat per primer cop al 1988 en la categoria de millor pel·lícula estrangera per 'Mujeres al borde de un ataque de nervios', i se'l va emportar el 2000 per la mateixa categoria amb 'Todo sobre mi madre'. Segur que recordeu el moment gloriós en què Penélope Cruz va cridar el nom de 'Pedrooooo' per anunciar que ell era el guanyador. Per cert que Pe també podria estar en aquest llistat. Al 2009 va guanyar el premi com a millor actriu secundària per aquella bonyiga filmada per Woody Allen que es deia 'Vicky Cristina Barcelona'.
Per què no va guanyar?
El manxec ho tenia realment magre per fer-se amb el guardó com a millor director . Competia amb Martin Scorsese (Gangs of New York), Rob Marshal (Chicago), Stephen Daldry (The hours) i Roman Polanski (El pianista), qui finalment va ser qui es va emportar el senyor daurat a casa. Això sí, va aconseguir endur-se el de millor guió per aquesta història d'amor molt molt disfuncional que és 'Hable con ella'.
Ray Parker Jr.
Nominat per...
Millor cançó original, ‘Ghostbusters’ (‘Els caçafantasmes’), 1985
Com va ser possible?
La pròxima vegada que us posin l’etiqueta de Peter Pan per estar veient una repetició d‘Elscaçafantasmes’ a les tantes de la matinada, deixeu tranquil·lament la vostra bossa de gominoles i expliqueu que, de fet, esteu contemplant les virtuts d’una pel·lícula que va estar a punt de guanyar dos premis de l’Acadèmia (l’altra nominació va ser pels millors efectes visuals). La cançó de Parker va romandre tres setmanes al número 1 dels Estats Units, afegint uns 20 milions de dòlars als ingressos recaptats als cinemes.
Per què no va guanyar?
Potser hi va tenir alguna cosa a veure que el ‘trencapistes’ de Parker a ‘Els caçafantasmes’ tingués moltes –potser masses– similituds amb el tema ‘I want a new drug’ d’Huey Lewis. De fet, s’hi assemblava tant que Lewis va demandar Parker i Columbia Pictures, tot i que es va acabar arreglant amb un acord extrajudicial.
Stallone, Bon Jovi, Eddie Murphy... Sabíeu que van estar nominats als premis de l'Acadèmia Americana de Cine?
Els Òscars mai aconsegueixen escapar de la controvèrsia. Les sorpreses i els ultratges són tan intrínsecs als premis com els discursos avorrits o els mini vestits de les actrius i els esmòquings dels actors. Més enllà de les victòries inesperades, però, és entre els nominats on s'hi poden trobar més sorpreses. No dubtem que aquests 10 seleccionats mereixessin el seu reconeixement, però veure'ls als llibres d'història ens deixarà sempre amb un pam de nas.
Time Out Barcelona
