Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Les estrenes de cine de la setmana

Les estrenes de cine de la setmana

Les crítiques de les pel·lícules que s'estrenen aquesta setmana als cinemes de Barcelona!
Cafarnaúm
Advertising

Us costa decidir-vos a l'hora d'escollir una pel·lícula per anar al cinema? Estigueu al dia del més nou de la cartellera i escolliu bé la pel·lícula que aneu a veure! Una ajuda per estar al dia de tot el que podeu fer a Barcelona si en sou cinèfils!

Cine, Drama

Cafarnaúm

Aquesta història comença amb un noiet molt jove, en Zain, que espera en un jutjat del Líban. Fa un temps que és a la presó, condemnat per haver apunyalat un home. Ara ha denunciat els seus pares per haver-lo dut al món. Ningú no sap realment quina edat té, però un examen mèdic estima que ronda els 12 anys. Nadine Labaki dirigeix un drama que en un principi pot semblar-nos una sàtira, on hi ha nens empresonats i nenes forçades a casar-se que es queden embarassades. Però en el fons d’aquest relat corprenedor hi ha un realisme nu que descriu, sense edulcorants, els ambients de pobresa dels barris més deprimits de Beirut, sempre a través dels ulls d’aquest nano, interpretat magnèticament per un migrant siri que té en la mirada una llum angelical i, alhora, una ràbia acumulada al llarg de tota la infància.

Time Out diu
Courtesy of Sony Pictures
Cine, Drama

El candidato

Un any després de l'estrena de 'Tully', Jason Reitman dirigeix 'El candidato', tal vegada un intent de tornar al territori polític que va marcar el seu salvatge debut a 'Gràcies per fumar', on ens explica la història del candidat a la presidència Gary Hart (Hugh Jackman), que el 1987 va caure en desgràcia per culpa d’un afer extramatrimonial. I doncs, quin és el problema? Vista en l’era post-Trump, a la pel·lícula se li noten les intencions. És com si tota l’estona poguéssim sentir la veu de Reitman dient-nos: "Us podeu creure per quines coses tan insignificants ens escandalitzàvem aleshores?". Obsessionada per esdevenir una sàtira hipercafeïnada sobre els mitjans de comunicació, a la manera de la sèrie de Robert Altman 'Tanner’88', es perd el focus real de la història, que es troba en el personatge de Vera Farmiga, que fa de l’esposa enganyada i manipulada per facilitar el camí del mascle al cim. Ens passarem la pel·lícula esperant sentir un monòleg seu a porta tancada, en què per fi es reivindiqui. Però aquesta escena no arriba mai. "L’única cosa que t'he demanat és que no em deixes en evidència", demana ella, amb gentilesa. El film la relega a un segon terme, sotmesa a l’arrogància del marit fins i tot en la intimitat, per centrar-se només en la figura de l’altra, Donna Rice, a qui encarna Sara Paxton, la dona que es va convertir en carn del circ mediàtic.

Time Out diu
Advertising
Photo: Twentieth Century Fox
Cine, Ciència ficció

Alita: Ángel de combate

Tità del cinema, James Cameron mai no prestaria el seu nom a cap producció avorrida. És sorollós, és èpic, és grandiloqüent. Però avorrit, no, això mai de la vida. Ara bé, en aquest enervant 'blockbuster' de ciència-ficció que coescriu i produeix, ha estat ben a punt d’aconseguir-ho. L’únic que ens manté atents a la pantalla són els excessos visuals i les escenes d’acció ciberpunk, que aviat queden camuflats en un llenguatge de mitologia 'tech-porn' sense cap tipus d’interès. 'Alita' és l’adaptació d’un manga de Yukito Kishiro situat en un futur 2563. Feia més de 20 anys que Cameron lluitava per tirar endavant aquest projecte, que per una raó o una altra se li ha anat escapolint entre els dits. Ara, i en mans del director Robert Rodriguez, ens arriba en un moment en què les fantasies distòpiques ja estan més que esgotades.

Time Out diu
Cine

Perdiendo el este

Fa uns anys que 'Perdiendo el norte' va voler retratar còmicament els infortunis d'una generació de joves espanyols tocats de mort per la crisi econòmica, que es veien en l'obligació de provar fortuna a països europeus més pròspers. Perdiendo el este segueix el mateix model, però la seqüela perd alguns dels personatges centrals per donar espai a les personalitats més exagerades: la de l’atribolat Braulio (Julián López) i la del capsigrany Rafa (Miki Esparbé), que ara busquen el seu lloc en la superpoblada Hong Kong. De feina, en troben més aviat poca, però sí que aconsegueixen col·leccionar prou enganys, equívocs i ficades de pota protocol·làries per seguir fent girar la desgastada roda de l’humor basat en els tòpics castissos, les diferències culturals i els motlles de la comèdia d’embolics romàntica. Com a mínim, quan el guió justeja (que és sovint), l'ofici dels actors empeny les situacions cap endavant, sobretot en el gloriós moment escatològic en què Julián López emula la dieta insectívora de Nicolas Cage a 'El petó del vampir'.

Time Out diu
Advertising
Cine, Acció i aventura

Bomb City

Les històries basades en fets reals no són cap novetat, però sí que viuen una revifada. Sovint, són pel·lícules que deixen clar el seu vincle amb la història mitjançant un cartellet i en què preval la moralitat simplista per damunt d’allò que podríem anomenar realitat. 'Bomb city' és una d’aquestes propostes, ja que il·lustra la confrontació entre els punks i un grup d’esportistes a la ciutat texana d'Amarillo a finals dels 90, una baralla que derivaria en la mort del punk Brian Deneke. Aquell va ser un crim d’odi que va evidenciar que l’aspecte físic d’una persona podia determinar una sentència. En aquest sentit, el discurs és obvi. El dubte es troba en la manera en què 'Bomb city' es relaciona amb els fets: sovint, cau en el sensacionalisme, tant en el retrat del conflicte com en l'intent de trobar una certa bellesa a partir d’un recurs tan senzill com la posta de sol. La seva conclusió és noble, però per aprofundir-hi potser val més la pena revisar les paraules de Manuel Delgado a 'Ciutat morta', quan parlava de la joventut, l’aspecte, les tribus urbanes i la dissidència.

Time Out diu
Cine, Drama

Cambio de reinas

Hi ha episodis que són tot just una nota a peu de pàgina en els llibres d'Història. És el cas d'aquest intercanvi de reines que l'any 1722 va portar una jove princesa francesa de 13 anys a casar-se amb el fill de 15 anys del rei d'Espanya, a la vegada que la petita infanta espanyola havia de casar-se als seus quatre anys, amb l'hereu al tron de França, el futur Lluís XV, d'onze. És el trist i cruel destí d'aquests quatre nens el que explica la novel·la de Chantal Thomas que ha adaptat al cinema Marc Dugain. Exquisidament ambientada i rodada en escenaris naturals, un dels principals atractius d’aquest film son els quatre joves protagonistes. 'Cambio de reinas' va mes enllà del cine històric i es converteix en una clara denúncia de la utilització dels nens per part dels poders fàctics que els manipulen en les seves intrigues i traïcions.

Time Out diu

More to explore

Advertising