Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Les pitjors pel·lícules de la cartellera

Les pitjors pel·lícules de la cartellera

Aquestes són les estrenes que heu d'evitar passi el que passi. Una estrella, i gràcies

transformers el último caballero
Per Time Out
Advertising

Estem acostumats a recomanar-vos les coses bones, les que no us podeu perdre. Per això anem actualitzant, setmana rere setmana, el nostre TOP5. Però sabem que el vostre temps és escàs, i que perdre els diners no fa gràcia a ningú. Per això ens veiem obligats a prevenir-vos contra certs fiascos. Tenen una estrella, perquè fa temps a la redacció de Time Out vam acordar que zero estrelles no era una opció de puntuació. Però si poguéssim...

Cine, Acció i aventura

Transformers: El último caballero

Si a algú se li acudís encarregar una instal·lació artística per a una macrodiscoteca de l’extraradi, Michael Bay seria el seu home. A cada pel·lícula de Transformers que estrena, i ja en són cinc, sembla incrementar exponencialment el seu rebuig pel cinema narratiu, el que no exclou que el seu mal gust vagi també en augment.

Time Out diu
Cine, Terror

Siete deseos

He perdut el compte de la quantitat de vegades que s'ha explicat una història com aquesta. Adolescent inadaptada en un deplorable institut, objecte màgic que concedeix desitjos, terror i ensurts. El problema no és la història. El problema és com s'explica. I en aquest cas, ni el guió ni la direcció superen els mínims indispensables.Claire, l'adolescent amb problemes, és tan insuportable que gairebé t'alegres de tot el que li passa quan el seu pare li regala la misteriosa caixa xinesa. Des d'Aladí i la llàntia meravellosa sabem que demanar desitjos és una cosa molt perillosa, sobretot si a canvi de concedir-los s'ha de pagar un preu. Claire malgasta els seus desitjos de manera irresponsable i el resultat és un film perfectament oblidable.

Time Out diu
Advertising
Cine

Inseparables

Si 'Intocable', aquell èxit del cinema francès de fa cinc anys, ja era una pel·lícula sense gaire sentit, perquè dimonis fer ara un remake? Que li preguntin a Marcos Carnevale, el director argentí que s'ha fet càrrec de l'operació després de títols com 'Elsa y Fred' o 'El espejo de los otros'. La història del milionari tetraplègic que troba consol en el típic penques simpàtic –que aquí perd el toc racial del primer film- conserva la barreja entre humor gruixut i sentimentalisme barroer, però substitueix les pretensions socials per un realisme cridaner que reforça encara més els lligams amb un espectador sempre captiu d'un relat trampós. L'efectisme de les interpretacions i el mandrós seguiment fil per randa de la trama original fan la resta.

Time Out diu
Cine

Inside

L’andalús Miguel Ángel Vivas dirigeix un remake inofensiu d’aquell cim vomitiu del gore francès que es diu 'À l’intérieur'. Aquesta versió descafeïnada no té el morbo per la víscera de l’original, i en canvi s’esforça a fer de l’escenari un espai de terror sense escapatòria. Però les bones intencions se les emporta la pluja.

Time Out diu
Advertising
Na Via Lactea - Emir Kusturica
©Petr Nasic
Cine, Drama

En la vía láctea

Nou anys separen l’última pel·lícula d’Emir Kusturica d’aquest drama fantabèl·lic en què el director serbi torna al tema de la guerra dels Balcans. El punt de partida de la història va ser el fragment que va dirigir l’any 2014 al film col·lectiu 'Words with gods'. Més que punt de partida, hauríem de parlar de punt final, ja que el que ens explica 'En la via láctea' és com va arribar el monjo protagonista del curt a convertir-se en artífex d’una obra de land art. Hi ha dues parts molt diferents en aquest film desmesurat, desequilibrat, excessiu i sobretot caòtic. La primera és la més clarament kusturiquiana, amb una abundància d’animals simbòlics, bandes de música eixordadores i folklore bèl·lic. El lleter Kosta, paper que interpreta ell mateix, circula pel paisatge com un innocent enamorat de dues dones. Aquesta part acaba amb una terrible massacre de foc i mort de la qual només se salven Kosta i la dona italiana que interpreta Monica Bellucci. A partir d’aquí, la pel·lícula canvia de to i durant una hora assistim a una fugida de malson surrealista que acaba allà on començava el curt. Malgrat la seva capacitat de crear imatges poderoses en la seva bellesa, Kusturica cau sovint en el ridícul i els seus excessos acaben produint un cert cansament en l’espectador.

Time Out diu
Cine

Una noche con mi exsuegro

La foscor és la millor qualitat d'aquesta comèdia nocturna, en què un penjat recorre els carrers de Los Angeles amb el pare de la seva exxicota. Ella ha desaparegut sense avisar el pare, amb qui no té massa relació, així que aquests dos homes que no formen part de la vida de la noia dediquen la nit a buscar-la i estableixen una inesperada amistat. En certa manera, és una llàstima que la història sigui tan fluixa, que les motivacions dels personatges siguin més que qüestionables, i que els secundaris, la majoria, enganxats a la marihuana, no facin gràcia, ni tan sols quan van fumats. És una llàstima perquè, a 'Una noche con mi exsuegro', hi trobem dos actors que aconsegueixen profunditzar en personatges més aviat simples: Emile Hirsch, com a intèrpret de banjo abandonat per la xicota, i J.K. Simmons com el pare amb aires d'espia.

Time Out diu
Advertising
Cine, Acció i aventura

Gru 3. Mi villano favorito

No és cert que la tercera sempre sigui la bona. I aquí en tenim un exemple. La franquícia 'Gru' ha passat de ser una petita bogeria simpàtica a un tediós producte en tres parts –i això sense comptar el temible spin-off d’'Els Mínions'–. Aquesta vegada, el superdolent convertit en superagent descobreix que té un germà, que viu en una granja de porcs daurada –com a Gru, també és Steve Carell qui li posa veu–. En paral·lel, hi ha un lladregot de diamants que està obsessionat amb els anys 80. És una pel·lícula en què no hi ha gags memorables ni noves idees, i en què sembla que algú hagi assumit des del primer moment que la complicitat que l’audiència ha generat amb el producte és més que suficient. La falta de consistència dels personatges és alarmant. I, per acabar-ho d’adobar, hi ha un missatge xenòfob encobert: hi ha un país inventat, Freedonia –una referència al regne imaginari dels germans Marx–, que fa al·lusions explícites a l’Europa de l’Est, i que han poblat de grangers analfabets i gitanes amb pèls al nas.

Time Out diu
Advertising