Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Malifetes per fer a l'escola
Bart Simpson

Malifetes per fer a l'escola

Si tornar a la rutina us dóna per sac, rebel·leu-vos!

Per Josep Lambies
Advertising

¿Comenceu el curs de mala gaita i teniu ganes de rebel·lar-vos contra el món? No és la meva intenció alimentar un nou brot de petits delinqüents, però us recordo, grans i menuts, que si teniu ganes de fer malifetes a l'escola la història del cine us pot donar unes quantes idees al respecte. És un fet: hi ha pel·lícules que d'inofensives no en tenen un pèl. 

Amarcord

Pixeu fora de test

Si us estreny la bufeta no cal que demaneu permís per anar al lavabo. Feu com els nanos d''Amarcord', de Federico Fellini. En plena classe de mates es treien el pardal de la bragueta i l'encaixaven en un tub de paper llarguíssim que portava el pixum des de les últimes files fins a la pissarra, on hi havia dret un d'aquells nanos que ni pleguen ni despleguen intentant resoldre una equació de primer grau. La idea del truc era putejar-lo, fent que tothom pensés que el rajolí d'orina era seu, que tant concentrar-se a aïllar la incògnita havia acabat mullant els calçotets. I, de pas, buidaven el dipòsit, que sempre és un descans.

Carrie

Ataqueu amb mala bava

Ompliu una galleda amb sang de porc i acabeu amb la reputació del vostre pitjor enemic, aquell que us la té jurada des del curs passat perquè li vau aixecar la xicota, i que l'altre dia us va fer la traveta pel passadís. Només un consell: assegureu-vos abans que no té poders telecinètics com la Carrie de Brian de Palma, que després d'aquesta humiliació pública es va emprenyar tant que va decidir carregar-se tot cristo i incendiar l'institut. Just s'estava celebrant el ball de final de curs, i la paia no va deixar canya dreta!

Advertising
Blackboard jungle

Destruïu la pissarra

N'esteu fins als pebrots de recitar la taula periòdica, la reconquesta dels Reis Catòlics us dóna per sac i quan feu derivades no enteneu ni llet. Carregueu-vos la pissarra! Si ho penseu, és allà on neixen tots els vostres malsons, aquell forat negre que vomita guix fins a l'estornut, un pou d'al·lèrgies i totures. Els nanos del 'Blackboard jungle', la gran pel·lícula d'escoles de Richard Brooks, ho van tenir claríssim: una bona pedregada i tots els seus turments van desaparèixer. Liti, sodi, potassi, rubidi, cesi, franci, hidro... A pastar fang!

Los 400 golpes

Copieu amb classe

Passar un examen amb xuletes és més vell que l'anar a peu. Però no hi ha gaire gent que ho faci amb el pedigrí de Jean-Pierre Léaud a 'Els 400 cops' de François Truffaut. Ell, molt senyoret, en comptes d'afusellar l'stock d'El rincón del vago, o una entrada de Viquipèdia, se'n va anar a buscar un dels grans: el mestre Balzac. Com qui no vol la cosa va entregar una redacció calcada d''Une affaire tenebreuse', convençut que seria el primer de la classe. El van pescar, sí, però va quedar com un noi molt llegit. Amb poc esforç i una mica de sort us fareu passar per grans erudits!

Advertising
Matilda

Passeu de la dieta sana

El menjador de l'escola és una fàbrica de traumes infantils. Jo el vaig patir, i encara ho recordo. Les llenties amb gust de serradura, aquells pits de pollastre a la planxa que et feien sentir com si t'haguessis d'empassar un monopatí i, el 'hit' de la cuina, un ou dur tirant a negre que flotava en un nínxol de beixamel amb gust d'escaiola. Si m'hagués passat per davant el pastís de xocolata d'en Bruce Bogtrotter, també me l'hauria fotut, i a base de bé. L'adaptació de la 'Matilda' de Roald Dahl que va fer Danny DeVito us donarà algunes bones idees sobre revolució a les aules. Si el tema us interessa...

E.T.

Agafeu-ne una de bona

Com el nen d''E.T.', que fins i tot relliscava de la cadira al laboratori de ciències naturals, sanglotant com un borratxo de manual, mentre l'extraterrestre era a casa bevent llaunes de cervesa com si no hi hagués demà. Hi ha qui diu que l'alcohol enterboleix la ment. 'E.T' ens va demostrar que més aviat t'espavila. Aquest nano anava del revés, però la turca li va despertar l'instint de preservació del mediambient. De sobte va alliberar totes les granotes que estaven preparades per ser obertes en canal. I el laboratori va quedar infestat d'amfibis, com si li hagués caigut una plaga bíblica.

Advertising
Promoción fantasma

Feu-vos amics d'un fantasma

A l'hora de fer gamberrades, un fantasma és el millor aliat. Ens ho va ensenyar Javier Ruiz Caldera a 'Promoción fantasma', la seva segona pel·lícula, després de 'Spanish movie', que passava en una escola encantada, on vivien cinc fantasmes vuitanters, dels temps de l'EGB, que enyoraven les nits de festa històriques a Pacha. Aconseguien sembrar l'alarma, i el col·legi es convertia en una desfilada de ouijes, rituals satànics amb pollastres decapitats i màgia negra. I els fantasmes, mentrestant, es pixaven de riure, fent el burro amb la fotocopiadora i un esquelet de la classe de biologia.

La guerra de los botones

Traieu-vos els pantalons

No crec que els del Ministeri d'Educació vegin gaire bé la pràctica del nudisme a les aules. Si els voleu buscar les pessigolles, fora cinturó i pantalons. ¿Que sou vergonyosos? Cap problema: n'hi ha prou que aconseguiu arrencar-li el botó a un que faci mig pam menys que vosaltres i en un segon el tindreu corrent amb un tapall amunt i avall. Això és el que feien els nois de 'La guerra dels botons', un clàssic del cine juvenil francès de principis dels 60, dirigit per Yves Robert, on tots els nois acabaven en slips, amb mig cul a l'aire, fent-se la guitza com cabrits.

Advertising
En la casa

Beneficieu-vos un profe

És el millor que podeu fer si li teniu mania a un professor i el voleu perjudicar: seduir-lo. Acabarà al pou. Si no, mireu com li va anar a Cate Blanchett a 'Diario de un escándalo', després de tant deixar-se complaure per un alumne de quinze anys. O recordeu què li va passar al mestre de 'Dans la maison', la pel·lícula de François Ozon, amb text de Juan Mayorga, que va obtenir la Conxa d'Or a Sant Sebastià. Potser és la millor actitud per al principi de curs: fiqueu-vos-els a la butxaca i després devoreu-los, com una mantis religiosa. Que escarmentin.

També t'agradarà

De persona a dibuix animat

Cine

Com bé sabeu, companys, Ari Folman ha transformat Robin Wright, la Lady Macbeth de 'House of cards', en un dibuix animat. El director de 'Vals amb Bashir', aquell malson vectorial sobre el record ofegat de les víctimes de Sabra i Xatila, torna al redol amb 'El congreso', una pel·lícula que combina acció real i animació. Això ens ha donat la idea de fer una repassada d'alguns dels grans actors que han tingut el privilegi de convertir-se en 'cartoons'. N'hi van 10! Aquí van 10 actors mítics que han tingut l'exclusiu privilegi de convertir-se en 'cartoons' Lauren Bacall L'any 46, les Merry Melodies van fer una paròdia de 'Tener y no tener', on l'indolent Humphrey Bogart s'encenia els cigarrets amb un bufador gros com una bombona de butà i Lauren Bacall treia foc pels talons afilats. Encara ploro la mort de la Bacall. Era l'última estrella del Hollywood clàssic que seguia viva. Així que aprofito aquestes línies per fer-li un minúscul homenatge. Macaulay Culkin Quasi havia oblidat aquest 'hype' de la meva infància, 'El guardián de las palabras', una pel·lícula del 1994 protagonitzada per Macaulay Culkin, el Kevin McCallister de 'Sol a casa', molt abans de convertir-se en el líder d'aquesta banda infecta que es diu 'Pizza Underground'. Tractava d'un xaval que es fotia un nyanyo al cap i entrava en un món de fantasia, on hi havia els grans personatges de la literatura universal. Delirant. Morten Harket Aquest no és actor, sinó cantant. I a sobre norueg. Morten Harket, el vocalista d

Cagarros de cine!

Cine

Com a bons catalans, som molt de la caca. Ens vam educar cantant que la merda de la muntanya no fa pudor, encara que la remenis amb un bastó, i pensem que els excrements enllaunats de Piero Manzoni (aquí dalt) són una obra d'art. Per això ens feia tanta il·lusió que Paco León estrenés 'Carmina y amén', continuació de la seva pel·lícula del 2012 'Carmina o revienta'. Si la vau veure recordareu que hi sortia sa mare cagant-se a sobre a base de bé. Això ens ha animat a reunir d'una vegada per totes en una sola llista els tretze millors cagarros de la història del cine. Que aprofiti! Últimes crítiques El congreso Aquest és un món delirant, un Jardí de les Delícies amb incontinència, on hi ha quatre escarabats jugant al pòquer, plantes carnívores, i una versió animada de Michael Jackson està servint filets de llagosta tallats a rodanxes. Hem entrat al paradís dels 'cartoons'. Som com Bob Hoskins a 'Qui va enganyar en Roger Rabbit?', vestit de detectiu de Cluedo entre fantasies vectorials de tots els temps. Però nosaltres no hem vingut a divertir-nos, sinó a patir les conseqüències d’una presó il·lusòria, una dimensió on tota existència és vaporosa i insubstancial. On nohi ha lloc per a la vida real. Ari Folman torna al malson rotoscòpic, als 26 gossos carnissers de 'Vals amb Bashir', fantasmes de l’infern metàl·lics com tancs de guerra que bordaven reclamant venjança en nom dels morts de Sabra i Xatila. Aquest cop renuncia a la dimensió històrica, a aquella expiació de culp

Advertising

10 gelats de pel·lícula

Cine

O 10 pel·lícules per veure davant del ventilador mentre us refresqueu la gorja És un consol saber que les neveres de tots els supermercats de la costa mediterrània mantenen el mateix inventari que a principis dels 90. Aquelles llefiscoses delícies de kiwi, plàtan i vainilla, amb forma de nau espacial, de llavis o –ecs!– de peu, publicitades a la porta de tots els bars de platja amb uns cartells plens d'estrelles i palmeres, 'kitsch' a matar, van marcar la meva infància. Sense el Calipo, el Mini Milk i el Frigo Pie, jo no seria qui sóc. Ni cap de vosaltres, no mentiu. Aquí teniu una llista de les millors pel·lícules per veure mentre degusteu cadascuna d'aquestes monstruositats gastronòmiques que, estiu rere estiu, us fan tornar a ser nens. Frigo Pie Hi ha coses que canvien, d'altres no. Els nens d'avui dia segueixen formant-se en la doctrina del fetitxisme, llepant cada agost aquests peus congelats amb gust de sugus de maduixa i colorants de tota classe com si els hi anés la vida. Em pregunto quants Frigo Pies va arribar a menjar aquell sacerdot que Buñuel filmava a 'Él' besant les pulcres potetes d'aquells innocents escolanets que anaven a l'església a que els donessin la comunió. Una gran pel·lícula, sí senyor. Drácula N'hi ha prou que la seva pasterada vermella em comenci a regalimar per la barbeta per sentir-me com Vincent Price baixant els escales d'un castell de cartró-pedra. Quan clavo els ullals al bastonet, em comencen a créixer les ungles estil Béla Lugosi, i a l'hor

Sexe i cine: això no és porno

Cine

Set pel·lícules que demostren que Lars von Trier no és el primer a convertir el sexe explícit en cinema de culte L'estrena de 'Nymphomaniac Vol. 2' va revolucionar els cinemes. Al film hi ha molt de marro: 'bondage', sado, pederàstia i moltes parts impúdiques a la vista. Però, digueu-me, us sembla que això és pornografia? A nosaltres no. El que va fer Von Trier forma part d'una llarga tradició d'obres mestres que han fet tremolar el pols als més puritans. Aquí un breu repàs de 7 moments essencials d'aquest gènere de llarg recorregut que any rere any ha tret el pitjor dels més moralistes. Avís: aquest article conté culs. L'ou o la japonesa El clítoris gutural de Linda Lovelace no va ser l’únic miracle anatòmic de la dècada dels 70. Al Japó, Nagisa Oshima va filmar 'L’imperi dels sentits', una tragèdia sexual amb sado selvàtic on un senyor amb idees de bomber va introduir un ou de corral recent escaldat per un forat de la seva dona que no m’atreveixo a anomenar, davant de càmera. La pobra, en veure desaparèixer tan delicioses menges úter amunt, es va ajupir entre sanglots i, fent força, va expulsar l’ou, com una gallina ponedora. Sexe a Nova York Això no té res a veure amb Sarah Jessica Parker. Ella ni tan sols es treia els sostenidors quan feia l’amor. Parlo de Joe Dallessandro i la seva titola, tot un referent dels anys de la Factory des que Paul Morrissey li va dedicar no una pel·lícula, sinó una trilogia, on aquest pupil de membre pendolant era un xapero ionqui que feia can

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising