Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right MIRADOCS 2015: Mostra de Cinema Documental

MIRADOCS 2015: Mostra de Cinema Documental

La Casa Elizalde projecta gratis, del 14 al 23 de gener, diversos documentals que reflexionen sobre Barcelona i els seus ciutadans

miradocs 2015
Advertising

La mostra de cinema documental MIRADOCS porta un any més a la Casa Elizalde tot tipus de documentals on els barcelonins i la seva ciutat en són els protagonistes. A través de propostes que normalment no arriben a les sales comercials, el certamen pretén mostrar i reflexionar sobre aspectes i moviments de la ciutat que sovint no tenim en compte.

El model de desenvolupament del centre històric de Barcelona o la lluita veïnal del barri de la Barceloneta són alguns dels temes tractats, sense oblidar l'experiència WebDoc, on el públic podrà interactuar en directe amb el film "V.O.S.E", o la secció 'El documental preferit de...' Que arribarà de la mà de Sílvia Munt, que presentarà el film de Joaquim Jordà, "Mones com la Becky".

Tot això anirà acompanyat de tallers, masterclasses i xerrades amb directors i realitzadors dels documentals. Totes les sessions són a les 19.30 h i l'entrada és gratuïta. Aquí teniu els documentals que s'hi projectaran!

També t'agradarà

Cine, Drama

La cartellera alternativa

Cada setmana, a Barcelona trobem una extensa oferta de pel·lícules més enllà de les principals sales de cinema. Mitjançant festivals, sessions especials, cinemes que aposten pels clàssics o produccions menys majoritàries i la Filmoteca de Catalunya, la ciutat compta amb propostes cinèfiles molt interessants per descobrir films, directors i visions diferents del món i de l'art. Aquí teniu una selecció del millor cinema alternatiu de la cartellera! Una noia sense història Alexander Kluge. RFA, 1966. VOSC. 88'.   Kluge s’acosta a la realitat alemanya a partir de les vivències d’Anna G., una dona emigrada de l’Alemanya Oriental, detinguda i jutjada per un robatori. Un film fonamental del Nou Cinema Alemany. My Fair Lady George Cukor. EUA. 1964. VOSC. 170'. Un professor de fonètica aposta amb un amic que és capaç de transformar una inculta venedora ambulant de flors en una refinada dama de l’alta societat. També t'agradarà Per fer una copa de cine Sis bars on gaudir del setè art abans (o després) d'una bona ració de crispetes Sou dels que espereu amb nervis les estrenes de la setmana? Freqüenteu la Filmoteca i us emocioneu amb els clàssics que s'hi projecten? Sigueu fans dels blocksbusters o del cinema més independent, us proposem aquells locals que cal conèixer per anar abans (o després) d'una bona ració de crispetes. Els que trieu el gènere sou vosaltres! Podeu deixar-nos més propostes als comentaris de sota. Festival de Cinema d'Autor Polaroid Bar Els ulls plorosos de l'ET, l’e

Cine

El TOP 5 de la cartellera

Aquestes són les pel·lícules que no us podeu perdre Estrenes de la setmana Birdman (o la inesperada virtud de la ignorancia) A qui interpreta Michael Keaton, a si mateix o a González Iñárritu, que, després del fracàs de 'Biutiful', es troba en la disjuntiva de reinventar-se o morir incomprès? El joc de miralls que proposa 'Birdman' s’estén també als vincles entre teatre i cinema, travessats per l’alè miraculós, vagament sokurovià, d’un (fals) únic pla-seqüència que posa en relació l’interior i l’exterior, el davant i el darrere, la imatge pública i la crisi existencial, en un festival exhibicionista on tot és representació. Iñárritu s’ha alleugerit d’equipatge solemne, ha recuperat un actor eclipsat pel seu passat superheroic, ha convidat uns quants pesos pesants al ring (especialment Edward Norton) i ha aconseguit, si més no per a dos terços de metratge, que el resultat sigui virtuós, enlluernador, frívol i commovedor. Corazones de acero Vigorosa, poderosa pel·lícula de guerra, que s’apropa al cine de Sam Fuller i Sam Peckinpah sense gaire complexos. Relata els darrers dies de la Segona Guerra Mundial des de les peripècies d’un tanc nord-americà que s’endinsa en una Alemanya ja en retirada. No té un argument. S’estructura en blocs autònoms separats per brusques eŀlipsis, una construcció arítmica i irregular, que aconsegueix instants memorables: de la invasió d’un poblet i la tensa estada dels soldats en un domicili civil a l’enfrontament a camp obert amb un tanc nazi. David

Advertising
Cine

Més cagarros de cine!

Aquests dies la cartellera ens ve força escatològica. Llamp de rellamp! Últimes crítiques Birdman (o la inesperada virtud de la ignorancia) A qui interpreta Michael Keaton, a si mateix o a González Iñárritu, que, després del fracàs de 'Biutiful', es troba en la disjuntiva de reinventar-se o morir incomprès? El joc de miralls que proposa 'Birdman' s’estén també als vincles entre teatre i cinema, travessats per l’alè miraculós, vagament sokurovià, d’un (fals) únic pla-seqüència que posa en relació l’interior i l’exterior, el davant i el darrere, la imatge pública i la crisi existencial, en un festival exhibicionista on tot és representació. Iñárritu s’ha alleugerit d’equipatge solemne, ha recuperat un actor eclipsat pel seu passat superheroic, ha convidat uns quants pesos pesants al ring (especialment Edward Norton) i ha aconseguit, si més no per a dos terços de metratge, que el resultat sigui virtuós, enlluernador, frívol i commovedor. Corazones de acero Vigorosa, poderosa pel·lícula de guerra, que s’apropa al cine de Sam Fuller i Sam Peckinpah sense gaire complexos. Relata els darrers dies de la Segona Guerra Mundial des de les peripècies d’un tanc nord-americà que s’endinsa en una Alemanya ja en retirada. No té un argument. S’estructura en blocs autònoms separats per brusques eŀlipsis, una construcció arítmica i irregular, que aconsegueix instants memorables: de la invasió d’un poblet i la tensa estada dels soldats en un domicili civil a l’enfrontament a camp obert amb un ta

Cine

15 travestis mítics del cine

Perruques, mitges, cotilles o pintes espanyoles: tot s'hi val! Els actors que han triomfat en faldilla Últimes estrenes Birdman (o la inesperada virtud de la ignorancia) A qui interpreta Michael Keaton, a si mateix o a González Iñárritu, que, després del fracàs de 'Biutiful', es troba en la disjuntiva de reinventar-se o morir incomprès? El joc de miralls que proposa 'Birdman' s’estén també als vincles entre teatre i cinema, travessats per l’alè miraculós, vagament sokurovià, d’un (fals) únic pla-seqüència que posa en relació l’interior i l’exterior, el davant i el darrere, la imatge pública i la crisi existencial, en un festival exhibicionista on tot és representació. Iñárritu s’ha alleugerit d’equipatge solemne, ha recuperat un actor eclipsat pel seu passat superheroic, ha convidat uns quants pesos pesants al ring (especialment Edward Norton) i ha aconseguit, si més no per a dos terços de metratge, que el resultat sigui virtuós, enlluernador, frívol i commovedor. Corazones de acero Vigorosa, poderosa pel·lícula de guerra, que s’apropa al cine de Sam Fuller i Sam Peckinpah sense gaire complexos. Relata els darrers dies de la Segona Guerra Mundial des de les peripècies d’un tanc nord-americà que s’endinsa en una Alemanya ja en retirada. No té un argument. S’estructura en blocs autònoms separats per brusques eŀlipsis, una construcció arítmica i irregular, que aconsegueix instants memorables: de la invasió d’un poblet i la tensa estada dels soldats en un domicili civil a l’enfro

Advertising