Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Mostra de cinema italià gratis!

Mostra de cinema italià gratis!

Del 12 al 18 de desembre podreu veure tot tipus de curts i pel·lícules italianes per la cara als cines Verdi i Verdi Park

Set obres de misericòrdia
Advertising

Arriba a Barcelona la tercera edició de la Mostra de Cinema Italià, que porta gratuïtament als cines Verdi i Verdi Park, un bon nombre de curtmetratges i pel·lícules del país de la bota en versió original subtitulada. Des de divendres 12 fins dijous 18 de desembre, podreu gaudir de diferents propostes cinematogràfiques que han passat per diferents festivals i que encara no s'han projectat a casa nostra. Alguns dels passis, a més, aniran precedits de xerrades o conferències a càrrec dels seus directors o d'altres personalitats del món cultural italià.

El millor de tot és que els passis són completament gratis fins a completar l'aforament. Les invitacions es podran recollir el mateix dia de cada projecció a partir de les 17 h a la taquilla dels cines Verdi i Verdi Park. Aquí teniu les pel·lícules que s'hi projectaran. Tothom cap als Verdi!

També t'agradarà

Cine

El TOP 5 de la cartellera

Aquestes són les pel·lícules que no us podeu perdre Estrenes de la setmana La gran belleza Sorrentino és un incorregible. Fa dos anys, quan encara li estava perdonant aquell soporífer horror de pel·lícula en què Sean Penn es vestia de Robert Smith, amb els cabells com una cagada de sípia –'This must be the place' es deia la criatura–, em vaig decidir a llegir 'Todos tienen razón', una novel·la seva sobre un cantant melòdic, un tal Tony Pagoda, que portava tants grams de coca a la butxaca com d’or al coll. El llibre no era gran cosa, però mostrava un Sorrentino en estat pur, mestre de l’artefacte festiu, un Fellini estilitzat i molt més drogat que l’original, perdut en eternes orgies de pits tatuats com la pell d’un rèptil, on sempre hi ha un vell cirròtic que té per tota aspiració en la vida magrejar el cul excels d’alguna esnob passada d’opiacis que en tingui prou de sentir el nom de Proust per avortar resistències.L’amfitrió, aquest cop, és Jep Gambardella, un Guido Anselmi de 65 anys, escriptor, amb una sola novel·la publicada que va ser suficient per guanyar els quartos que dilapida, nit rere nit, entre el més vomitiu i pretensiós de la societat romana. Als altaveus, una estranya mescla dels clàssics de Raffaella Carra. De dia es dedica al que més li agrada: compartir plats d’arròs caldós amb una nana amb perruca, sempre vestida de setí blau, deixar anar unes quantes boutades sobre Flaubert i, sobretot, professar la seva debilitat pels estaments vat

Nens

Cartellera de cinema infantil

Les millors pel·lícules per als més petits Cinema infantil aquesta setmana Buscando a Nemo 3D Explica com un sobreprotector peix pallasso anomenat Marlin s'embarca en una aventura perillosa per rescatar el seu fill Nemo, de qui es va separar a la Gran Barrera de Corall. Ajudat per la Dory, una simpàtica i despistada peix cirurgià blau, el Marlin intenta trobar-lo. Els Croods No trobareu aquí cap senyal del minimalisme del principi de L’edat de gel, en què un simple esquirol amb una gla provocava un immens desplaçament de gel. Aquella pel·lícula se centrava en l’edat de gel, Els Croods se situa en la prehistòria, on una família viu amagada en una cova per por del que desconeixen. La situació històrica no és més que un marc per a una pel·lícula d’inspiracions new age. El relat canviarà amb el descobriment del foc i d’un jove aventurer que canviarà la manera de veure el món de la família Crood. Previsible en el seu discurs, la pel·lícula aconsegueix els seus millors moments quan es deixa endur per les possibilitats estètiques, per un 3D que contrasta amb els dibuixos en dues dimensiones de les pintures rupestres i per la lluminositat de les espurnes del foc. Els Croods queda lluny de grans pel·lícules de l’animació recent, tan acostumada a fer gaudir els nens com a fascinar els adults. Gru 2, el meu dolent preferit En Gru ja no vol ser dolent. Convertit en pare adoptiu de les menudes Margo, Edith i Agnes, ha preferit abandonar els robatoris a gran escala i r

Advertising
Cine, Drama

Cartellera alternativa

Cada setmana, a Barcelona trobem una extensa oferta de pel·lícules més enllà de les principals sales de cinema. Mitjançant festivals, sessions especials, cinemes que aposten pels clàssics o produccions menys majoritàries i la Filmoteca de Catalunya, la ciutat compta amb propostes cinèfiles molt interessants per descobrir films, directors i visions diferents del món i de l'art. Aquí teniu una selecció del millor cinema alternatiu de la cartellera! Tres colors: Vermell Krzysztof Kieslowski. Polònia, Suïssa, França. 1994. VOSC. 99'.   Una estudiant atropella el gos d’un jutge retirat que té tendències de voyeur. Aquest fet marcarà profundament la vida dels dos personatges. Després de rodar aquest film fascinant, Kieslowski va anunciar que es retirava del cinema. Ningú no se’l va prendre gaire seriosament. Però el destí, com en els seus films, va tenir la darrera paraula, ja que va morir d’un infart, a Varsòvia, el 13 de març de 1996. Cine Low Cost 2014 El cicle de projeccions i taules rodones Cinema Low Cost torna aquest any en versió reduïda per reaparèixer amb més força l'any que ve. Una jornada gratuïta a l'Arts Santa Mònica on s'estrenarà 'Searching for Meritxell', debut en el llargmetratge de Burnin' Percebes, un dels col·lectius barcelonins més interessants. Es rescatarà també un pel·lícula de culte del cinema espanyol, 'Entre tinieblas' (1983), de Pedro Almodóvar. El passi anirà precedit d'una xerrada sobre el film a càrrec d'un vell amic de Cinema Low Cost, Carlos Vermut

Cine

Escenes de sexe del cine

La relació especial que té el cine amb l'erotisme –que situa l'espectador a la posició privilegiada del 'voyeur'– ha estat objecte de diversos estudis acadèmics, sobretot per part de feministes. Tal com es va veure amb el rebombori creat per 'Nymphomaniac', la línia que separa les escenes de sexe de la pornografia és molt fina i, en algunes ocasions, poc definida. Però deixem-nos de teories per una estona i observem com fer l'amor –hetero, gai, bi...– s'ha portat a la gran pantalla durant tots els temps. Aquí teniu les escenes que han fet pujar la temperatura als cinemes. Últimes crítiques de cine Amour fou Com passava amb 'Lourdes', el títol de la nova pel·lícula de Jessica Hausner té una lectura irònica. Un 'Amour fou' on els presumptes enamorats no es toquen? On la mirada desapassionada de la càmera contrasta amb la magnitud dels sentiments? Inspirat en l’extravagant història d’amor entre l’escriptor Heinrich von Kleist i Henriette Vogel, casada, amb dos fills i amb una malaltia que pot ser (o no) terminal, el film parodia l’'angst' suïcida del romanticisme alemany reduint-lo a un esfereïdor narcisisme, empresona el paper de la dona de l’època en un esclavatge d’aparences i bones maneres i retrata un període de canvis socials que els teutons veien com una amenaça als seus privilegis (els partidaris de Merkel s’hi reconeixerien immediatament). Sembla 'La marquesa de O' dirigida per Oliveira. The Zero Theorem L’última pel·lícula del Monty Python és una farsa futurista 'lo-fi

Advertising