Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Neus Ballús i 'La plaga'

Neus Ballús i 'La plaga'

Un 'western' que passa a Gallecs

Neus Ballús
Per Josep Lambies |
Advertising

Un western sense acció. Un 'western' que canvia els cactus i cranis de vaca del llunyà oest per Gallecs, terra catalana al límit entre el Vallès Oriental i l'Occidental que intenta conservar-se com a regió agrícola davant del monstre de la urbanització. Així és com Neus Ballús defineix 'La plaga', el seu primer llargmetratge documental.

Quin és el seu interès geogràfic?

És un espai molt particular, perquè encara és una zona rural però està molt amarada de ciutat, d'activitats industrials i carreteres. Jo sóc de Mollet, que és just al costat, i ho conec des que era petita.

Sembla un lloc estancat. Tu el coneixes des de fa temps. ¿Sempre ha estat així?

Eren terres de pagesia, i durant el franquisme és van expropiar i van passar a mans públiques. A tots els camperols defenestrats els van pagar uns preus irrisoris. La idea era portar a terme un projecte de macrociutat, perquè Barcelona s'havia desbordat i calia habilitar zones per a tota la immigració que arribava. Però va arribar el declivi de la dictadura, i la crisi del petroli, i els pagesos van començar una lluita ecologista per preservar-ho intacte. Tots es van mullar molt.

I ara hi viuen els personatges que retrates, que semblen els últims supervivents de la terra.
Sí que fan una mica aquest efecte, també en la vida real. És un lloc deixat de la mà de Déu. Pertany fraccionadament a diferents municipis, i encara que hi ha una entitat que el gestiona com a terreny unitari no contempla que hi hagi habitants. Això és un problema per a qüestions com la canalització de l'aigua. I ningú sap a quina escola han d'anar els nens.

Parla'm de la Maria, la més veterana dels que surten a la pel·lícula.

Era una dona molt lúcida. No tenia estudis, però era radical d'esquerres, i molt ecologista. Tota la vida havia col·laborat amb Greenpeace, i defensava una manera antiga de treballar el camp.

¿No creia en la mecanització?

Sempre que veia un pagès amb un tractor deia que allò no estava bé, que a pagès cal tocar de peus a terra i embrutar-se les mans.

Com els de la plantació ecològica, els que pateixen la plaga de mosca blanca.
Des que vaig conèixer el Raül i el seu pare, el Sidru, sabia que cada any es veien atacats per algun desastre, podia ser la mosca blanca o les pluges, i que perdien sempre bona part de la collita. Per això els vaig seguir.

La seva història dóna títol a la pel·lícula. Per què?
Resumeix bé la situació de tots els personatges. No volen que casa seva es converteixi en un circ de l'agricultura, però a canvi viuen sotmesos als capricis del clima. I és desesperant. Tots ells se senten abandonats.

La crítica

Cine, Drama

La plaga

Heus aquí una ficció d’arrel documental que sembla un resum estratègic de moltes altres de semblants procedents del cinema català, i que alhora deixa entreveure nous camins per a aquesta tendència. El primer llarg de Neus Ballús se situa a l’extraradi de Barcelona per tal de retratar-lo com una mena de terra de ningú i extreure’n uns quants personatges que componen una trama obsessiva i minimalista: un agricultor en crisi, un immigrant rus, una iaia a la fi de la seva vida, l’infermera filipina que la cuida i una prostituta d’una certa edat. L’entrecreuament de situacions resulta en ocasions forçat, i de vegades els personatges són més arquetips que una altra cosa, però el clima depressiu i la mirada de Ballús, sempre atenta per localitzar un paisatge geogràfic i humà en forma de natura morta, deixen ben clar que es tracta de la fi d’un món, davant la qual la cineasta oposa una enèrgica, esperançada fe en la realitat com a font de ficcions.

Time Out diu
Advertising