Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right ¿Nostàlgics de 'Lost'?

¿Nostàlgics de 'Lost'?

Aquí van 7 pel·lis de la cartellera per recordar la mítica creació de J.J.Abrams

Lost
Per Josep Lambies |
Advertising

Just fa 10 anys, el vol 815 de les Oceanic Airlines s'estavellava en una illa perduda al sud del Pacífic, amb una columna de fum que s'enfilava cap al cel. Tots vam ser víctimes d'aquest accident. Víctimes de l'ansietat, de la desesperació, de l'obsessió. Ens vam passar cinc temporades mossegant-nos les ungles, ordint hipòtesis impossibles que per poc no ens fan perdre la xaveta. El màgic món de J.J. Abrams ens va portar de corcoll fins a treure'ns l'alè. Óssos polars, temples maleïts, el segell de Dharma i una escotilla difícil d'obrir. Just fa 10 anys que es va emetre l'episodi pilot de 'Lost'. I com que som nostàlgics de mena hem triat set pel·lícules de la cartellera per celebrar-ho com cal.

Cine, Drama

Locke

No us confongueu, això no és un 'spin-off', tipus 'Joey' o 'Frasier'. Que aquesta pel·lícula es digui igual que el Locke de 'Lost' –ja sabeu, aquell calb tan manetes, que ara anava amb cadira de rodes, ara el veies enfilant-se a un cocoter com una cabra marroquina– no és més que una feliç coincidència. Tot i que, ben mirat, el seu protagonista també va una mica perdut. És el que té agafar un cotxe sense GPS!

Time Out diu
Cine, Documental

Sobre la marxa: The Creator of the Jungle

¿Recordeu les tristes cabanetes on es refugiaven en Sawyer i companyia, entre les palmeres? Us presento Josep Pujiula, un paio que va dedicar més de 40 anys de la seva vida a construir una ciutat-fortalesa en plena natura, amb fustes i branquillons. Va aixecar torres de vigilància, passadissos i fins i tot un laberint. Un projecte arquitectònic monstruós, a tocar d'Olot. Ell sí que era un 'boy scout', i no els pallussos de 'Lost'.

Time Out diu
Advertising
Cine, Acció i aventura

En el ojo de la tormenta

M'he mirat la cartellera de dalt a baix, i el més semblant que he trobat al Fum Negre –aquell drac boirós que vivia entre la jungla i assassinava els pobres nàufrags a voluntat– és un tornado, tan diabòlic com el que combatia Helen Hunt a 'Twister'. La pel·lícula no és res de l'altre dijous, d'acord. Però, ai!, quins moments de tensió que us farà reviure!

Time Out diu
Cine, Thriller

El Niño

Aquest és un homenatge a en Charlie, el ionqui de 'Lost'. I també al negre que es feia passar per capellà amb alçacolls i pilotava un helicòpter amb un carregament d'estatuetes de la Mare de Déu farcides amb droga blanca. La pel·lícula d'en Daniel Monzón va de narcotraficants. Ells no porten la mercaderia en talles sagrades, sinó condensades en uns maletins metal·litzats.

Time Out diu
Advertising
Cine, Acció i aventura

El amanecer del planeta de los simios

A 'Lost' no hi havia mones furioses. Només óssos polars. No us poso 'El planeta de los simios' pels viatges en el temps, ni perquè tracti d'un grapat de persones que s'han quedat penjades en plena jungla animal. Us la poso perquè el seu director, Matt Reeves, és íntim d'Abrams. Fins i tot van crear junts la sèrie 'Felicity', una història un xic més costumista que passava a Califòrnia.

Time Out diu
Cine, Comèdia

Voy a ser mamá

I ara va per a tu, Claire! Tu que vas arribar a l'illa misteriosa prenyada, amb un bombo a punt d'esclatar. Tu que vas parir amb els crits de la selva a les esquenes el petit Aaron, la primera criatura infantada en aquell tros de terra estèril on  les embarassades morien, sense remei. Tu, Claire, vas ser una valenta. Tu, Claire, també vas ser mamà. I et dedico una comèdia francesa que, per desgràcia, no et fa justícia.

Time Out diu
Advertising
Cine, Drama

Todos están muertos

Spoiler alert! Sou dels que us vau llevar de matinada per veure l'últim episodi de 'Lost' a Cuatro? Recordeu l'última escena, a l'església, amb llum i molta xerrameca sobre la glòria eterna? Mira que havíem arribat a especular sobre el final de la sèrie. Mira que havíem fet apostes. Mira que hi havia nervis. Al final, resultava que tots eren morts. Apa, ja ho hem dit.

Time Out diu

També t'agradarà

Cine

Cagarros de cine!

Com a bons catalans, som molt de la caca. Ens vam educar cantant que la merda de la muntanya no fa pudor, encara que la remenis amb un bastó, i pensem que els excrements enllaunats de Piero Manzoni (aquí dalt) són una obra d'art. Per això ens feia tanta il·lusió que Paco León estrenés 'Carmina y amén', continuació de la seva pel·lícula del 2012 'Carmina o revienta'. Si la vau veure recordareu que hi sortia sa mare cagant-se a sobre a base de bé. Això ens ha animat a reunir d'una vegada per totes en una sola llista els tretze millors cagarros de la història del cine. Que aprofiti! Últimes crítiques Boyhood (Momentos de una vida) No crec que mai s’hagi fet res semblant. Ni tan sols Satyajit Ray a 'La trilogia d’Apu'. Surto de la sala amb la sensació d’haver viscut molts anys en una sola tarda, i sé que tothom al meu voltant ho ignora. És com si m’hagués deixat absorbir per un dels algoritmes temporals de Marty McFly, i n’hagués tornat propulsat. Richard Linklater ha trigat dotze anys a rodar aquesta pel·lícula. Dotze anys reduïts a tres hores. Tres hores, durant les quals he vist com un nen creixia davant dels meus morros. Un nen que fa no-res feia primària i que ara comença la universitat.Linklater havia fet temptejos en una direcció similar. Va deixar passar divuit anys entre 'Antes del amanecer' i 'Antes de medianoche', el temps en què aquells dos joves de vint-i-pocs que s’havien conegut en un tren amb escala a Viena es van convertir en un matrimoni madur, amb fills i

Cine

Què dimonis és un zombi?

Un repàs fílmic a l'evolució de l'ésser més putrefacte i demacrat a la història del cine En termes marxistes, el zombi és escoria social, la més baixa representació del proletariat, un 'blue collar' analfabet i sense cap mena d'elegància, mecànic i alienat, condemnat a una existència miserable fins a la fi dels seus dies. El vampir és una altra cosa. El vampir és pulcre i aristocràtic. Beu en copes de cristall, du camises immaculades, brillantina fins als pèls de l'aixella, i passa les seves hores de son en un taüt d'atzabeja revestit de vellut. Però el zombi no. El zombi és un mort de gana que porta robes estripades i no ha conegut dentista ni manicura en la vida. El zombi és un vagabund que ha d'anar pidolant a cada cantonada, nòmada erràtic, per aconseguir una llenca de carn humana. Fem una revisió fílmic a l'evolució d'aquset ésser putrefacte i demacrat al llarg de la història del cine. 'White zombie' (1932) Parlant amb propietat, aquesta és la primera pel·lícula de zombis de la història. La van dirigir els germans Halperin, inspirant-se en una obra de Kenneth Webb que poc abans s'havia estrenat a Broadway sense pena ni glòria. Béla Lugosi era un tirà resident a Haití, coneixedor del vudú i la màgia negra, que es dedicava a despertar els morts amb l'única finalitat de tenir a disposició un ésser manipulable a qui tractar a cops de fuet; un ésser amb tan poques llums que ningú imaginava que pogués arribar a adquirir consciència de classe. 'Yo anduve con un zombi' (1943) I

Advertising
Cine

Sexe i cine: això no és porno

Set pel·lícules que demostren que Lars von Trier no és el primer a convertir el sexe explícit en cinema de culte L'estrena de 'Nymphomaniac Vol. 2' va revolucionar els cinemes. Al film hi ha molt de marro: 'bondage', sado, pederàstia i moltes parts impúdiques a la vista. Però, digueu-me, us sembla que això és pornografia? A nosaltres no. El que va fer Von Trier forma part d'una llarga tradició d'obres mestres que han fet tremolar el pols als més puritans. Aquí un breu repàs de 7 moments essencials d'aquest gènere de llarg recorregut que any rere any ha tret el pitjor dels més moralistes. Avís: aquest article conté culs. L'ou o la japonesa El clítoris gutural de Linda Lovelace no va ser l’únic miracle anatòmic de la dècada dels 70. Al Japó, Nagisa Oshima va filmar 'L’imperi dels sentits', una tragèdia sexual amb sado selvàtic on un senyor amb idees de bomber va introduir un ou de corral recent escaldat per un forat de la seva dona que no m’atreveixo a anomenar, davant de càmera. La pobra, en veure desaparèixer tan delicioses menges úter amunt, es va ajupir entre sanglots i, fent força, va expulsar l’ou, com una gallina ponedora. Sexe a Nova York Això no té res a veure amb Sarah Jessica Parker. Ella ni tan sols es treia els sostenidors quan feia l’amor. Parlo de Joe Dallessandro i la seva titola, tot un referent dels anys de la Factory des que Paul Morrissey li va dedicar no una pel·lícula, sinó una trilogia, on aquest pupil de membre pendolant era un xapero ionqui que feia can

Cine

De persona a dibuix animat

Com bé sabeu, companys, Ari Folman ha transformat Robin Wright, la Lady Macbeth de 'House of cards', en un dibuix animat. El director de 'Vals amb Bashir', aquell malson vectorial sobre el record ofegat de les víctimes de Sabra i Xatila, torna al redol amb 'El congreso', una pel·lícula que combina acció real i animació. Això ens ha donat la idea de fer una repassada d'alguns dels grans actors que han tingut el privilegi de convertir-se en 'cartoons'. N'hi van 10! Aquí van 10 actors mítics que han tingut l'exclusiu privilegi de convertir-se en 'cartoons' Lauren Bacall L'any 46, les Merry Melodies van fer una paròdia de 'Tener y no tener', on l'indolent Humphrey Bogart s'encenia els cigarrets amb un bufador gros com una bombona de butà i Lauren Bacall treia foc pels talons afilats. Encara ploro la mort de la Bacall. Era l'última estrella del Hollywood clàssic que seguia viva. Així que aprofito aquestes línies per fer-li un minúscul homenatge. Macaulay Culkin Quasi havia oblidat aquest 'hype' de la meva infància, 'El guardián de las palabras', una pel·lícula del 1994 protagonitzada per Macaulay Culkin, el Kevin McCallister de 'Sol a casa', molt abans de convertir-se en el líder d'aquesta banda infecta que es diu 'Pizza Underground'. Tractava d'un xaval que es fotia un nyanyo al cap i entrava en un món de fantasia, on hi havia els grans personatges de la literatura universal. Delirant. Morten Harket Aquest no és actor, sinó cantant. I a sobre norueg. Morten Harket, el vocalista d

Advertising