Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Que vénen els Òscars!

Que vénen els Òscars!

Això és el que pensem de les vuit pel·lícules que aquest diumenge es disputen el bacallà gros al Dolby Theatre de Hollywood

Boyhood
Per Josep Lambies |
Advertising

Mentre Neil Patrick Harris es planxa els calçotets i quatre forçuts desenrotllen la catifa vermella del Dolby Theatre de Los Angeles, nosaltres anem escalfant l'ambient. Aquí teniu la nostras opinió sobre les vuit pel·lícules que enguany opten a l'Òscar gros. Qui s'emportarà el peix al cove? Nosaltres ens mullem i diem 'Boyhood', de Richard Linklater. Potser és una aposta de somiatruites, potser ens estem deixant endur pels nostres desitjos i bons sentiments. Creieu que ens estem saltant els algoritmes del bon jugador? Som uns il·lusos? Digueu la vostra: per qui us jugareu les fitxes aquest any?

Cine, Drama

Boyhood (Momentos de una vida)

No crec que mai s’hagi fet res semblant. Ni tan sols Satyajit Ray a 'La trilogia d’Apu'. Surto de la sala amb la sensació d’haver viscut molts anys en una sola tarda, i sé que tothom al meu voltant ho ignora. És com si m’hagués deixat absorbir per un dels algoritmes temporals de Marty McFly, i n’hagués tornat propulsat. Richard Linklater ha trigat dotze anys a rodar aquesta pel·lícula. Dotze anys reduïts a tres hores. Tres hores, durant les quals he vist com un nen creixia davant dels meus morros. Un nen que fa no-res feia primària i que ara comença la universitat.Linklater havia fet temptejos en una direcció... Seguir llegint

Time Out diu
Cine, Comèdia

El gran hotel Budapest

Circulava fa poc per la xarxa una ferotge, immensa peça del 'Saturday Night Live' sobre una hipotètica pel·lícula de terror de Wes Anderson. El tràiler demostrava que difícilment hi ha un cineasta contemporani més parodiable, i a la vegada més singular, en la seva visió del món, encapsulada en una descomunal casa de nines que funciona com a escenari, naïf i sofisticat, del gran teatre de la vida. Si en els seus inicis, el cinema d’Anderson semblava atrapat en una hermètica bombolla, 'El Gran Hotel Budapest' ratifica, després de la deliciosa 'Moonrise Kingdom', que ha trobat un estimulant punt de fuga en la memòria... Seguir llegint

Time Out diu
Advertising
Cine, Drama

Birdman (o la inesperada virtud de la ignorancia)

A qui interpreta Michael Keaton, a si mateix o a González Iñárritu, que, després del fracàs de 'Biutiful', es troba en la disjuntiva de reinventar-se o morir incomprès? El joc de miralls que proposa 'Birdman' s’estén també als vincles entre teatre i cinema, travessats per l’alè miraculós, vagament sokurovià, d’un (fals) únic pla-seqüència que posa en relació l’interior i l’exterior, el davant i el darrere, la imatge pública i la crisi existencial, en un festival exhibicionista on tot és representació. Iñárritu s’ha alleugerit d’equipatge solemne, ha recuperat un actor eclipsat pel seu passat superheroic, ha... Seguir llegint

Time Out diu
Cine, Drama

Selma

Què us hem de dir que no hagues sentit abans? Drama històric, situat a la dècada dels 60, en un temps de lluita civil pels drets de les minories ètniques a Amèrica que funciona de perles. És una bona recreació històrica, i també un poderós reflex del món ara mateix. Els ianquis ho saben bé: després de tot el moviment que hi va haver a Ferguson al mes de desembre no hi ha cap motiu per pensar que l'assumpte del racisme s'hagi acabat. Ni a Amèrica ni fora d'ella. Molt oportunament, 'Selma', a diferència del clàssic biopic del 'great man', ens col·loca davant d'una xarxa d'assumptes no resolts... Seguir llegint

Time Out diu
Advertising
Cine, Drama

Whiplash

Unes baquetes d’on regalimen gotes de suor i de sang. Aquesta és la imatge que millor recull l’essència de 'Whiplash'. A diferència d’altres films que giren al voltant de músics, centrats en l’epifania i en les turbulències de l’activitat creativa, el segon llargmetratge de Damien Chazelle no veu la música com un art, sinó com una activitat de disciplina fèrria, on el plaer i l’espontaneïtat són aniquilats per la competitivitat d’un taller de músics. Plantejada com un duel entre un jove bateria i el seu sàdic professor (encarnat per J.K. Simmons, versió sofisticada del cruel sergent Hartman de... Seguir llegint

Time Out diu
Cine, Drama

El francotirador

Clint Eastwood té 84 anys i se li’n fot tot. Ja no es molesta a dissimular el seu republicanisme recalcitrant, tant li és si l’acusen de feixista, i li rellisca que Michael Moore hagi iniciat una campanya en contra de la seva última pel·lícula per Twitter. És un falcó amb la mirada dominant i el cor de gel, un home que no es deixa doblegar per sentimentalismes. Ja el poden ajusticiar a la plaça pública, que es posarà el caputxó i bona nit. Amb tots aquests desdenys arribem al cine i ens trobem en Bradley Cooper tombat a terra, vestit de camuflatge amb l’ull enganxat a la creu del punt de mira del fusell. Al blanc de l’arma... Seguir llegint

Time Out diu
Advertising
Cine, Drama

La teoría del todo

No és una pel·lícula sobre forats negres i relativitat, ni una història d’amor, com la de Mark Zuckerberg a 'La xarxa social'. El que trobareu en el molt esperat biopic de Stephen Hawking que dirigeix James Marsh és el concepte del 'jolly good fellow' elevat a l’enèsima potència, sense contrastos, però amb un nou matís: la lluita de l’home contra Déu. Des de la ciència, casa santa de l’ateu intel·ligent, i des de la supervivència, combustibles que alimenten la llegenda del 'britsh great man' i poca cosa més. Tot i això, La teoría del todo té un parell de virtuts. Eddie Redmayne està antològic, en un paper anatòmic de... Seguir llegint

Time Out diu
Cine, Drama

The imitation game (Descrifrando Enigma)

El director noruec Morten Tyldum adapta el llibre fonamental d'Andrew Hodges, 'Alan Turing: The enigma', i ho fa descomponent la narració entre els capítols essencials de la seva vida com si es tractés d'uns mots encreuats. La veritat és que, dins del caos d'una sèrie d'estampes vinculades a temps i èpoques diferents, finalment s'imposa la lògica, de manera que tots els elements s'ordenen i s'estructuren d'una manera adequada per donar una idea global de qui va ser en realitat Alan Turing. Feia temps que una estructura narrativa no s'ajustava tan bé a l'essència més pura del que s'està intentant explicar, i aquest... Seguir llegint

Time Out diu

També t'agradarà

Cine

Aquí trobareu el nostre TOP 5

Aquestes són les pel·lícules que no us podeu perdre Estrenes de la setmana Cincuenta sombras de Grey Sempre he pensat que el boom dels llibres d'E.L. James era el fenomen Corín Tellado dels nostres temps, tres volums de novel·la rosa amb alguna escena pujada de to per desinhibir els instints sexuals de la classe púdica. Però això que n'han fet és pitjor que una història d'en Moccia, un artefacte descafeïnat que deixarà a qui vulgui experiències humides als límits de la nàusea. Tothom sap que la taquilla americana se'n guarda prou, de posar en risc els seus números, i ja ens podíem esperar que les ments pensants d'aquest fiasco històric voldrien esquivar el segell del no-apte per no perdre's una quota sensiblement elevada del seu públic potencial: la de l'espectador adolescent. Primer error. Per què em fa l'efecte que el discurset de 'Cincuenta sombras de Grey' va quedar superat l'any 76 quan Nagisa Oshima va rodar 'El imperio de los sentidos'? Per què em sembla que el dia en què Marlon Brando li va untar l'anus de mantega a Maria Schneider ja va ser més transgressor que Sam Taylor-Johnson? Fa poc més d'un any de l'estrena de 'Nymphomaniac' i tots recordem el cul de Charlotte Gainsbourg fet un mapa després d'una flagel·lació. Va posar tota la carn al braser per la causa. I recordem també que el senyor Von Trier va tenir els seus problemes amb la censura, i que al muntatge que va arribar a sales li havien amputat quasi una hora de metratge, contra la voluntat del director. No é

Cine

On és aquesta estrella?

Hi ha personatges del cine que van ser un mite durant cinc minuts i després van desaparèixer. Els seguim la pista! Van tenir deu minuts de fama, es van convertir en emblemes d'una època, i el vent se'ls va emportar com fulles de tardor. Hi ha personatges que no recordaves ni que existien fins que un bon dia et lleves i el món està de dol perquè la premsa del matí n'ha publicat l'obituari. Repassem les històries d'alguns d'aquest eterns oblidats, enterrats en el pou de la desmemòria. No tots són morts, i alguns tenen anècdotes d'allò més tòrrides. El dia en què parlin, aquí sortirà de tot! Anita Ekberg: després de Marcello La llebre es va aixecar quan vam llegir la notícia de la seva mort: què coi havia estat fent Anita Ekberg en els últims temps? Ho sabíem tot, de quan era jove. Que havia estat una sueca voluptuosa, noia de portada, amb un pitram d'escàndol que sempre amenaçava de desbordar l'escot. Que Howard Hughes la va adoptar com una de les seves protegides, i que la va fer passar pel quiròfan un parell de cops. Així es va convertir en una femella escultòrica a la carta. I sabem, esclar, que Marcello Mastroianni es va banyar amb ella a la Fontana di Trevi. Però en les darreres dècades li havíem perdut totalment el rastre. O quasi. L'any 2002 va aprèixer en una telesèrie italiana que es deia 'Il bello delle donne', com a estrella convidada, quan ja era una antiga glòria. I el 2011 ens van arribar rumors que casa seva s'havia incendiat mentre ella es recuperava d'un trauma

Advertising
Cine

Cagarros de cinema!

Com a bons catalans, som molt de la caca. Ens vam educar cantant que la merda de la muntanya no fa pudor, encara que la remenis amb un bastó, i pensem que els excrements enllaunats de Piero Manzoni (aquí dalt) són una obra d'art. Per això ens feia tanta il·lusió que Paco León estrenés 'Carmina y amén', continuació de la seva pel·lícula del 2012 'Carmina o revienta'. Si la vau veure recordareu que hi sortia sa mare cagant-se a sobre a base de bé. Això ens ha animat a reunir d'una vegada per totes en una sola llista els tretze millors cagarros de la història del cine. Que aprofiti! Últimes crítiques Cincuenta sombras de Grey Sempre he pensat que el boom dels llibres d'E.L. James era el fenomen Corín Tellado dels nostres temps, tres volums de novel·la rosa amb alguna escena pujada de to per desinhibir els instints sexuals de la classe púdica. Però això que n'han fet és pitjor que una història d'en Moccia, un artefacte descafeïnat que deixarà a qui vulgui experiències humides als límits de la nàusea. Tothom sap que la taquilla americana se'n guarda prou, de posar en risc els seus números, i ja ens podíem esperar que les ments pensants d'aquest fiasco històric voldrien esquivar el segell del no-apte per no perdre's una quota sensiblement elevada del seu públic potencial: la de l'espectador adolescent. Primer error. Per què em fa l'efecte que el discurset de 'Cincuenta sombras de Grey' va quedar superat l'any 76 quan Nagisa Oshima va rodar 'El imperio de los sentidos'? Per qu

Cine

El pitjoret de la cartellera

Aquestes són les estrenes que heu d'evitar passi el que passi. Una estrella, i gràcies Estem acostumats a recomanar-vos les coses bones, les que no us podeu perdre. Per això anem actualitzant, setmana rere setmana, el nostre TOP5. Però sabem que el vostre temps és escàs, i que perdre els diners no fa gràcia a ningú. Per això ens veiem obligats a prevenir-vos contra certs fiascos. Tenen una estrella, perquè fa temps a la redacció de Time Out vam acordar que zero estrelles no era una opció de puntuació. Però si poguéssim... Cincuenta sombras de Grey Sempre he pensat que el boom dels llibres d'E.L. James era el fenomen Corín Tellado dels nostres temps, tres volums de novel·la rosa amb alguna escena pujada de to per desinhibir els instints sexuals de la classe púdica. Però això que n'han fet és pitjor que una història d'en Moccia, un artefacte descafeïnat que deixarà a qui vulgui experiències humides als límits de la nàusea. Tothom sap que la taquilla americana se'n guarda prou, de posar en risc els seus números, i ja ens podíem esperar que les ments pensants d'aquest fiasco històric voldrien esquivar el segell del no-apte per no perdre's una quota sensiblement elevada del seu públic potencial: la de l'espectador adolescent. Primer error. Per què em fa l'efecte que el discurset de 'Cincuenta sombras de Grey' va quedar superat l'any 76 quan Nagisa Oshima va rodar 'El imperio de los sentidos'? Per què em sembla que el dia en què Marlon Brando li va untar l'anus de mantega a Maria S

Advertising