Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Rithy Panh dirigeix 'La imagen perdida'

Rithy Panh dirigeix 'La imagen perdida'

Una terrible pel·lícula sobre el règim dels khmers rojos a Cambodja

Rithy Panh
Per Josep Lambies |
Advertising

Poques són les víctimes que han tingut el valor de mirar els seus assassins a la cara. Rithy Panh va ser un dels deportats de la guerrilla cambodjana, del règim de Pol Pot. Ell va sobreviure, però tota la seva família va ser executada. L'any 2011 es va entrevistar amb el responsable d'un dels centres de tortura i extermini de Phnom Penh, un tal Duch. Després va escriure un llibre, 'La eliminación', que d'alguna manera va ser el primer pas per a la seva última pel·lícula, 'La imagen perdida'.

Què va passar després d'aquesta entrevista?

Després de conèixer en Duch vaig emprendre un treball sobre la imatge propagandística dels khmers rojos, la construcció de la imatge totalitària, imposada. Em vaig entrevistar amb alguns dels càmeres que havien servit al règim. Volia fer una pel·lícula sobre ells, sobre el seu cinema.

Quan van arribar les figuretes de fang?
Vaig construir una maqueta de la casa on vivia de petit. I el meu ajudant, per mesurar l'escala, hi va posar una ninot d'argila. Em va semblar preciós, com un nen que es fascina per una joguina. I per això vaig canviar el projecte. Ell no era escultor, però aquelles figures tenien poètica.

Perquè són com fòssils?

Sí. Fets amb terra i fang. Immòbils, gelats. S'acabaran convertint en pols, com jo i tu, com les nostres imatges.

Són substituts de persones reals que ja no hi són.
És com si haguessin capturat el seu record. Sembla molt difícil posar en escena el dol, la mort. Parlar d'un genocidi. Polanski ho va fer molt bé a El pianista. Jo, però, no em sentiria capaç de donar indicacions a un actor que no ha viscut l'experiència.

'The act of killing' parla de la posada en escena de l'horror, precisament. ¿L'has vist?
Sí. En Joshua Oppenheimer és un gran amic, de fet. Ens vam conèixer a principis dels 2000, quan vaig presentar 'S-21', que era un treball sobre el gest, sobre com un cos pot conservar la memòria. Sobre les cicatrius, imatges del dolor. Ell se'm va venir a presentar.

'S-21' era el relat de les víctimes. La eliminación, el d'un botxí.
De vegades, les paraules són més justes que les imatges. De vegades, les imatges no apareixen. De vegades, les imatges s'han extingit. I jo he d'escriure. Per incapacitat.

Aquesta és la gran gesta de la pel·lícula: trobar la imatge.
La imatge que se n'ha anat. Els meus pares no envelliran mai. Jo no me'n podré ocupar, com de dos ancians, ni dur-los a que vegin el mar per últim cop. Aquesta és la imatge perduda. Van morir, com tants altres, a mans de Pol Pot. Jo crec que van morir per salvar-me.

També t'agradarà

Cine

Entrevistem Denis Villeneuve

El director d''Incendis' ens parla de la seva última pel·lícula, 'Enemy' Clara Segura va ser la primera persona que em va demostrar l'impossible: que la suma d'u més u pot donar, com a resultat, u. Així, amb una ràfega d'erudició numèrica, es va carregar els ciments de la meva educació des que a primària em van donar les primeres nocions d'aritmètica. Finals de febrer del 2012. L'escenari del Romea s'havia convertit en una arena romana coberta de graveta. La Segura feia de bessona de Julio Manrique en l'adaptació de l''Incendis' de Wajdi Mouawad que dirigia Oriol Broggi. Poc després vaig descobrir que hi havia un canadenc que es deia Denis Villeneuve que n'havia fet una pel·lícula monstruosa.Sembla que a en Villeneuve aquesta equació paradoxal també li va rebentar els esquemes. "Arrossego aquest conflicte des que me'l vaig haver de formular per primer cop, i sento que el meu cervell encara no se'n sap avenir -m'explica-. Vaig intentar encarar-m'hi portant el text de Mouawad a la gran pantalla, però no va ser suficient per sentir-me net". Diu que 'Enemy' és la seva última croada per fer-se a l'improbable matemàtic, aquell que esmunyint-se en una escletxa de l'enteniment general, desafiant la nostra lògica, resol que dues unitats són igual que una de sola. L'empenta final li va donar 'L'home duplicat' de José Saramago, novel·la de ciència-ficció recent reeditada pels de LaButxaca, amb la cara de Jack Gyllenhaal a la coberta. "M'agradava el to del llibre -s'engresca-. Saramago h

Cine

15 travestis de cine

Perruques, mitges, cotilles o pintes espanyoles: tot s'hi val! Els actors que han triomfat en faldilla Últimes estrenes La imagen perdida Una de les pel·lícules triomfadores de l’any passat, ‘The act of killing’, deu molt a un cineasta com Rithy Panh. Responsable de ‘S-21. La máquina de matar de los khmers rojos’, una de les cintes més importants d’aquest principi del segle XXI, Panh s’ha dedicat a aprofundir en la memòria de Cambodja i en la representació de l’horror imposat per Pol Pot. (llegir-ne més) Seguridad no garantizada Exceptuant ‘Los asesinos de la luna de miel’, els anuncis de contactes encara no han servit per parir cap obra mestra digna de menció. Potser perquè són carn de comèdia romàntica, un gènere al qual li costa aixecar-se amb el peu esquerre i deixar-nos bocabadats. S’ha d’agrair, doncs, que Derek Connolly, exbecari del ‘Saturday night live’, es fixés en una petició d’auxili que es va convertir en fenomen viral gràcies a la seva natural, ingènua excentricitat. (llegir-ne més) Anochece en la India Així d’entrada, ‘Anochece en la India’ tenia totes les de perdre. El tema es prestava a qualsevol simplificació possible, i fins i tot a la falsa poesia tan pròpia de la nostàlgia irreflexiva. El conjunt respirava l’oloreta rància que de vegades es confon amb allò progre, l’encens barrejat amb el pàtxuli d’aquests nous avis una mica pesadets en què s’han transformat alguns vells hippies. (llegir-ne més) 9 meses... ¡de condena! En la seva filmografia darrere la cà

Advertising
Cine

Entrevistem Claire Denis

La directora de 'Los canallas' és una Lady Macbeth rockera Claie Denis es reconeix hereva d'aquell Shakespeare tenebrós que una vegada va escriure: "La vida és un relat explicat per un idiota ple de soroll i de fúria". Ella hi ha arribat a través de Faulkner i el seu arsenal de noveŀles.A 'Los canallas' fas un poderós homenatge a Santuari.Va ser més casual del que sembla. Havia d'acabar amb una escena sexual grotesca. En el guió vaig escriure que la noia era penetrada per un objecte de fusta, rodó. El peu d'un llit m'hauria servit.¿Quan es va convertir en una panotxa de blat de moro?Vam rodar en una casa al mig del camp, desolada, tètrica, apartada de tot. Quan vam obrir el garatge vam trobar un bon carregament de blat de moro i vaig recordar la violació de 'Santuari' i em vaig dir: "Casun la puta, és el destí!".Veient 'Los canallas' he tornat a sentir l'angoixa del teu film anterior, 'White material'.Aquella era una pel·lícula molt faulkneriana, perquè explicava la història d'uns personatges condemnats a viure en un territori on els individus es relacionaven per vincles d'esclau-senyor. A 'White material', Isabelle Huppert es creia la reina d'un imperi, i era incapaç de mirar al seu voltant.¿La idea era traslladar l'aire malèfic i opressiu de 'White material' a París?Volia mantenir aquella tensió, però en el marc d'una mena de polar, d'una trama negra. La música electrònica de Stuart Staples (Tindersticks) ha fet una molt bona feina.El títol és un homenatge a 'Los canallas d

Cine

15 prostitutes mítiques

D'Anna Magnani a Sasha Grey, passant per Liz Taylor i Catherine Deneuve L'estrena de l'última pel·lícula de François Ozon, una preciositat que es diu 'Joven y bonita', ens ha calat fort. És la història d'una adolescent de casa bona que, tot i venir d'una família amb possibles, decideix dedicar-se a la prostitució. Per què ho fa? És una incògnita. Veieu-la, i mireu de treure les vostres conclusions. Nosaltres, consternats, en comptes de començar una llarga cadena especulativa sobre les seves raons hem preferit fer un repàs de les quinze prostitutes més famoses de la història del cine. Últimes crítiques La imagen perdida Una de les pel·lícules triomfadores de l’any passat, ‘The act of killing’, deu molt a un cineasta com Rithy Panh. Responsable de ‘S-21. La máquina de matar de los khmers rojos’, una de les cintes més importants d’aquest principi del segle XXI, Panh s’ha dedicat a aprofundir en la memòria de Cambodja i en la representació de l’horror imposat per Pol Pot. (llegir-ne més) Seguridad no garantizada Exceptuant ‘Los asesinos de la luna de miel’, els anuncis de contactes encara no han servit per parir cap obra mestra digna de menció. Potser perquè són carn de comèdia romàntica, un gènere al qual li costa aixecar-se amb el peu esquerre i deixar-nos bocabadats. S’ha d’agrair, doncs, que Derek Connolly, exbecari del ‘Saturday night live’, es fixés en una petició d’auxili que es va convertir en fenomen viral gràcies a la seva natural, ingènua excentricitat. (llegir-ne més)

Advertising