Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Terror a la cartellera

Terror a la cartellera

Si us agrada passar una mica de por, aquests són els thrillers i pel·lícules que podreu veure aquests dies

Insidious 1
Advertising
Cine, Terror

Carrie

La nova 'Carrie' ja no és el malson d’una jove adolescent vista a través dels ulls d’un voyeur masculí, com succeïa al film de Brian de Palma. Kimberly Peirce treballa de forma més insidiosa, més psicològica, la relació mare-filla, Margaret i Carrie White: recordem l’esgarrifosa escena inicial, la del part, la qual ens familiaritza amb el color vermell menstrual que domina el film. L’estil de Peirce és naturalista, no pictòric; d’aquesta manera, el canvi més important respecte a altres adaptacions fílmiques de la novel·la de Stephen King és tonal, ja que està impregnada d’una sorprenent dolçor que compensa la seva esquerpa crueltat. El ritme és cerimoniós, lent, però sostingut –mai no decau–, i la posada en escena defuig qualsevol efectisme. No és una convencional producció d’horror, sinó d’una fibrosa tragèdia sobre la diferència, la marginació i la repressió sexual. Notable.

Time Out diu
Camera
Cine, Terror

Paranormal activity: los señalados

L’èxit de 'Paranormal activity' no només va representar el cim de popularitat del terror enregistrat amb càmeres domèstiques, sinó que també va donar peu a fer que una producció microscòpica es convertís en una franquícia monstruosa, erigint tota una mitologia entorn d’una pel·lícula d’aspiracions més aviat curtes. 'Paranormal activity: Los señalados' proposa un parèntesi en l’intens ritme de seqüeles de la saga, creant un relat autònom on els esglais es desplacen de les residències de classe mitjana als apartaments d’un barri llatí. L’acumulació de tòpics que fa avançar la narració certifica que, com va ocórrer anys enrere amb l’slasher, els codis d’identitat del 'found footage' han fet perdre sentit a unes imatges que ja no semblen pertànyer a un film en concret, sinó a la massa informe del subgènere. Un fet que troba una irònica formulació en el darrer tram del film, que escenifica un paroxismal mix de referències a la sèrie que li dóna nom.

Time Out diu
Advertising