Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Toni Servillo, al teatre i al cine

Toni Servillo, al teatre i al cine

La Filmoteca de Catalunya i el Teatre Lliure ens permeten gaudir al complet del gran actor italià

viva la liberta
Per Time Out
Advertising

Si us diem que Toni Servillo és un dels millors actors europeus vius (potser el millor), no us descobrirem res. Ara, a més, tenim una oportunitat única de reveure els seus grans films dels últims, a banda, de veure'l damunt l'escenari practicant el seu autèntic ofici, el teatre. La Filmoteca de Catalunya i el Teatre Lliure ens permeten tot això. Un luxe asiàtic... o italià, vaja.

També t'agradarà

Restaurants, Italiana

Mamma mia! Cuina italiana

I Buoni Amici Aquest superb restaurant del xef friülès Daviano Neri acaba de complir deu anys. Ho han celebrat amb magnificència amb un festival basat en la tòfona blanca, que en Daviano obté directament des d’Itàlia i proclama que els restaurants haurien de mostrar la seva certificació d’origen. En Daviano procedeix de la regió italiana del Friül, Venècia Giulia, a la frontera amb Eslovènia i Àustria, i amb la Montse es van instal·lar a Barcelona el 1982, quan va obrir el seu primer restaurant, Il Doce, més enllà del pont de Vallcarca, del qual els seguidors de la cuina italiana tenim excel·lents records. Mandi Mandi 'Mandi mandi' és la salutació típica del Friül, d'on són originaris en Miki, el xef, i la Noemí, l'encarregada de la sala, que porten aquest restaurant de gran calidesa i excel·lent acollida, en el qual es pot gaudir del menjar d'aquesta zona privilegiada del nord d'Itàlia. Els friülans són gent que en saben molt, de la bona taula, i que són molt exigents amb la beguda. Una manera pràctica de confirmar-ho és visitant aquest petit local i encertar amb la polenta o qualssevol de les pastes que prepara en Miki. En el camp de la polenta, el plat estrella és el 'frico', un menjar d'origen camperol preparat amb patates i enriquit amb formatge Montàsio i mantega. Bacaro No és un restaurant italià. No és, tampoc, una trattoria italiana. És una taverna veneciana i porta el nom amb què anomenen aquests llocs a la ciutat dels canals, Bacaro. Els venecians són diferents de

Els restaurants de Tony Soprano

El nostre homenatge gastronòmic a James Gandolfini Des de Time Out Barcelona ens acomiadem de James Gandolfini i del mafiós més entranyable de la història de la televisió amb aquesta selecció dels millors italians de la ciutat. Cannolis, rigatoni i spritz, però també l'omnipresent aigua amb gas: 12 restaurants que haguéssin fet les delícies de Tony Soprano. Jonny Aldana La idea que tenien quan van aixecar la persiana per primer cop era d’un bar per prendre només l’aperitiu. D’aquesta primera il·lusió, en surt una diversitat d’aperitius i vermuts engrescadora. Si veieu la clientela amb els gots plens d’una beguda taronja, el més segur és que estiguin bevent un spritz, una beguda refrescant i golosa que obre la gana. Hi mesclen Aperol (aperitiu italià), cava, soda, gel i una rodanxa de taronja. El secret de les mesures és cosa seva. Una altra varietat de l’spritz al Jonny és l’americano, en el qual l’Aperol es barreja amb vermut negre i soda. Els que no són fans de les barreges podran gaudir d’una bona llista de vermuts, des del de Reus fins al de la casa. Mandi Mandi 'Mandi mandi' és la salutació típica del Friül, d'on són originaris en Miki, el xef, i la Noemí, l'encarregada de la sala, que porten aquest restaurant de gran calidesa i excel·lent acollida, en el qual es pot gaudir del menjar d'aquesta zona privilegiada del nord d'Itàlia. Els friülans són gent que en saben molt, de la bona taula, i que són molt exigents amb la beguda. Una manera pràctica de confirmar-ho és visit

Advertising
Cine

Les 50 pel·lis del 2015

Un nou Bond, una nova guerra de les galàxies, un nou Terminator, i a més pel·lícules, de Scorsese, Spielberg i Paul Thomas Anderson... 2015 es presenta carregat de grans estrenes També t'agradarà Els cinc films que has de veure Aquestes són les pel·lícules que no us podeu perdre Estrenes de la setmana Interstellar L’última de Christopher Nolan és una història èpica, espacial, amb curvatures temporals incloses, que fa que el Gravity d’Alfonso Cuarón que admiràvem fa un any i escaig ara ens sembli poc més que un entremès per entretenir la gana mentre no arribava el plat fort. Molt més llarga, extrema, estranya i, per descomptat, exigent, 'Interstellar' és una aventura còsmica amb un toc surrealista, oníric, tot i que mai no perd de vista el més tediós del realisme. En realitat, les lliçons d’astrofísica, amb totes les seves fórmules, són poc més que una música de fons. És difícil parlar de la història sense arruïnar les múltiples sorpreses que amaga. Així que seré imprecís. Cooper, gran Matthew McConaughey, viu amb la seva família en un futur no gaire llunyà en què l’únic mitjà de subsistència és el conreu del blat de moro. Som en un món de tempestes de pols, amb vibracions apocalíptiques i una economia desarmada. És com si la Gran Depressió dels anys 30 s’hagués traslladat en el temps i reaparegut en una Terra moribunda, lunar, on la humanitat sembla que estigui a punt d’extingir-se.Una experiència brutal, tensa. Hi trobareu un oceà que s’eleva cap als astres en la més immens

Teatre

El teatre que no et pots perdre

El president El territori de Thomas Bernhard és el de la paraula. Ja sigui la més pausada i descriptiva de la versió de la novel·la 'Tala' que vam veure a Temporada Alta sota la superba batuta de Krstyan Lupa,  com la trepidant, frenètica, d’'El president', una tremenda farsa sobre el poder construïda sobre dos llargs monòlegs amb els quals retrata la misèria moral dels protagonistes. Krum (El Crosta) De: Hanoch Levin. Direcció: Carme Portaceli. Amb: Pere Arquillué, Rosa Boladeras, Ferran Carvajal, Lluïsa Castell, Jordi Collet, Gabriela Flores, Carme González, Oriol Ginart, Pepa López, Joan Negrié, Albert Pérez.   Una barri gris en una ciutat gris i un pom de personatges de vida gris tunejats fins a l’esperpent. Aquest és el món que descriu el dramaturg israelià Hanoch Levin (1943/1999) a 'Krum', un mosaic de fràgils éssers humans que busquen companyia, que busquen calor humà sense gaire sort. Què sols que estan! 'Krum' és una obra força coral amb un personatge que reparteix joc i que és l’únic que assumeix la seva inutilitat sense caure en els braços del somni reparador.   'Krum' és una tremenda tragèdia moderna perquè el destí dels personatges és inalterable facin el que facin. Una  tragèdia extrapolable a tantes barriades del món que mostra les petites misèries humanes en un cau sense esperança. Els personatges són víctimes però també responsables de la seva decadència. I, no obstant, la funció té força humor. Un humor imprescindible per amorosir el que veiem i sentim. I u

Advertising