Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Una entrada al Texas costarà només 3 euros!

Una entrada al Texas costarà només 3 euros!

El cinema de Ventura Pons obre portes a Gràcia el 18 de setembre

Ventura Pons amb tot l'equip del cinema
©Maria Dias
Per Josep Lambies |
Advertising

Sembla que ha corregut la veu: el cineasta Ventura Pons està a punt d'inaugurar un nou multisales a Gràcia, al 205 del carrer Bailèn, allà on abans hi havia els Lauren. Els preus seran extremadament assequibles, i totes les pel·lícules es passaran en versió original subtitulada al català. Obrirà portes el dia 18 de setembre, però a hores d'ara ja hi trobareu cap baix una dotzena de veïns tafanejant a l'entrada, sota unes lletres metàl·liques llustroses que n'anuncien el nom: Texas.

Sí, així es dirà la sala, en honor al primer cinema que va ocupar aquest espai, des de finals dels 40 fins a mitjan anys 90, abans que l'imperi Lauren hi clavés bandera. Tindrà un programa de reestrenes, que obrirà foc amb títols com '12 anys d'esclavitud', 'Tots volem el millor per a ella' i 'Surt el sol a Edimburg'. L'entrada completa costarà tan sols 3 euros. Per a majors de 65 anys i menors de 18, de dilluns a dijous, el preu serà de 2 euros. "Jo no pretenc fer diners amb això –diu en Ventura–. Aquest és un cinema per a la gent. I en català, que ja n'hi ha prou que ens prenguin el pèl".

L'anem a visitar als seus nous feus, i ens trobem amb una allau d'espontanis que li donen les gràcies i li pessiguen les galtes. "Si en Nanni Moretti té un cine a Roma i Tarantino en té un a Los Angeles, per què jo no?", etziba, mentre ens porta a visitar les sales del complex, totes elles batejades amb molt d'encert: hi ha la sala Bigas Luna, la José Luis Guarner i la Rovira Beleta. Pantalles per estrenar, sonorització afinadíssima i un pati de butaques vermell nou de trinca. "Això del vermell és un homenatge a Minnelli", ens explica.

Mentre la seva última pel·lícula 'Ignasi M' fa gira per festivals de tot el món, ell es passeja pels seus dominis, orgullós com un gall de corral, amb una cigarreta a les mans, clavant crits a tort i a dret, ultimant detalls. Tot per aconseguir un propòsit que sembla que estigui extingit: crear un cinema popular, d'on tothom surti content.

 

També t'agradarà

Cine

Cagarros de cine!

Com a bons catalans, som molt de la caca. Ens vam educar cantant que la merda de la muntanya no fa pudor, encara que la remenis amb un bastó, i pensem que els excrements enllaunats de Piero Manzoni (aquí dalt) són una obra d'art. Per això ens feia tanta il·lusió que Paco León estrenés 'Carmina y amén', continuació de la seva pel·lícula del 2012 'Carmina o revienta'. Si la vau veure recordareu que hi sortia sa mare cagant-se a sobre a base de bé. Això ens ha animat a reunir d'una vegada per totes en una sola llista els tretze millors cagarros de la història del cine. Que aprofiti! Últimes crítiques Jersey Boys Agafeu 'Un dels nostres' de l’Scorsese, traieu-hi els diners repartits sobre la taula de joc i obtindreu els 'Jersey boys' de Clint Eastwood, una pel·lícula tan complaent com oblidable, adaptació d’un musical multipremiat i taquiller sobre l’ascens a la fama de Frankie Valli i els Four Seasons. Igual que el xou de Broadway, la història està explicada a través dels ulls de cadascun dels membres de la banda –és a dir, Frankie Valli (John Lloyd Young), Tommy De Vito (Vincent Piazza), Nick Massi (Michael Lomenda) i Bob Gaudio (Erich Bergen)–, tots ells parlant a càmera.El problema principal és que l’artefacte es desenvolupa amb mandra, sense premeditació. (llegir-ne més) El amor es un crimen perfecto Segon film dels germans Larrieu que s’estrena aquí, després de 'Los últimos días del mundo', 'El amor es un crimen perfecto' és també la més sofisticada de les seves pel·l

Cine

Sexe i cine: això no és porno

Set pel·lícules que demostren que Lars von Trier no és el primer a convertir el sexe explícit en cinema de culte L'estrena de 'Nymphomaniac Vol. 2' va revolucionar els cinemes. Al film hi ha molt de marro: 'bondage', sado, pederàstia i moltes parts impúdiques a la vista. Però, digueu-me, us sembla que això és pornografia? A nosaltres no. El que va fer Von Trier forma part d'una llarga tradició d'obres mestres que han fet tremolar el pols als més puritans. Aquí un breu repàs de 7 moments essencials d'aquest gènere de llarg recorregut que any rere any ha tret el pitjor dels més moralistes. Avís: aquest article conté culs. L'ou o la japonesa El clítoris gutural de Linda Lovelace no va ser l’únic miracle anatòmic de la dècada dels 70. Al Japó, Nagisa Oshima va filmar 'L’imperi dels sentits', una tragèdia sexual amb sado selvàtic on un senyor amb idees de bomber va introduir un ou de corral recent escaldat per un forat de la seva dona que no m’atreveixo a anomenar, davant de càmera. La pobra, en veure desaparèixer tan delicioses menges úter amunt, es va ajupir entre sanglots i, fent força, va expulsar l’ou, com una gallina ponedora. Sexe a Nova York Això no té res a veure amb Sarah Jessica Parker. Ella ni tan sols es treia els sostenidors quan feia l’amor. Parlo de Joe Dallessandro i la seva titola, tot un referent dels anys de la Factory des que Paul Morrissey li va dedicar no una pel·lícula, sinó una trilogia, on aquest pupil de membre pendolant era un xapero ionqui que feia can

Advertising
Cine

Què coi és un zombi?

Un repàs fílmic a l'evolució de l'ésser més putrefacte i demacrat a la història del cine En termes marxistes, el zombi és escoria social, la més baixa representació del proletariat, un 'blue collar' analfabet i sense cap mena d'elegància, mecànic i alienat, condemnat a una existència miserable fins a la fi dels seus dies. El vampir és una altra cosa. El vampir és pulcre i aristocràtic. Beu en copes de cristall, du camises immaculades, brillantina fins als pèls de l'aixella, i passa les seves hores de son en un taüt d'atzabeja revestit de vellut. Però el zombi no. El zombi és un mort de gana que porta robes estripades i no ha conegut dentista ni manicura en la vida. El zombi és un vagabund que ha d'anar pidolant a cada cantonada, nòmada erràtic, per aconseguir una llenca de carn humana. Fem una revisió fílmic a l'evolució d'aquset ésser putrefacte i demacrat al llarg de la història del cine. 'White zombie' (1932) Parlant amb propietat, aquesta és la primera pel·lícula de zombis de la història. La van dirigir els germans Halperin, inspirant-se en una obra de Kenneth Webb que poc abans s'havia estrenat a Broadway sense pena ni glòria. Béla Lugosi era un tirà resident a Haití, coneixedor del vudú i la màgia negra, que es dedicava a despertar els morts amb l'única finalitat de tenir a disposició un ésser manipulable a qui tractar a cops de fuet; un ésser amb tan poques llums que ningú imaginava que pogués arribar a adquirir consciència de classe. 'Yo anduve con un zombi' (1943) I

Cine

De persona a dibuix animat

Com bé sabeu, companys, Ari Folman ha transformat Robin Wright, la Lady Macbeth de 'House of cards', en un dibuix animat. El director de 'Vals amb Bashir', aquell malson vectorial sobre el record ofegat de les víctimes de Sabra i Xatila, torna al redol amb 'El congreso', una pel·lícula que combina acció real i animació. Això ens ha donat la idea de fer una repassada d'alguns dels grans actors que han tingut el privilegi de convertir-se en 'cartoons'. N'hi van 10! Aquí van 10 actors mítics que han tingut l'exclusiu privilegi de convertir-se en 'cartoons' Lauren Bacall L'any 46, les Merry Melodies van fer una paròdia de 'Tener y no tener', on l'indolent Humphrey Bogart s'encenia els cigarrets amb un bufador gros com una bombona de butà i Lauren Bacall treia foc pels talons afilats. Encara ploro la mort de la Bacall. Era l'última estrella del Hollywood clàssic que seguia viva. Així que aprofito aquestes línies per fer-li un minúscul homenatge. Macaulay Culkin Quasi havia oblidat aquest 'hype' de la meva infància, 'El guardián de las palabras', una pel·lícula del 1994 protagonitzada per Macaulay Culkin, el Kevin McCallister de 'Sol a casa', molt abans de convertir-se en el líder d'aquesta banda infecta que es diu 'Pizza Underground'. Tractava d'un xaval que es fotia un nyanyo al cap i entrava en un món de fantasia, on hi havia els grans personatges de la literatura universal. Delirant. Morten Harket Aquest no és actor, sinó cantant. I a sobre norueg. Morten Harket, el vocalista d

Advertising