Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Vine gratis a la preestrena de 'La imagen perdida'

Vine gratis a la preestrena de 'La imagen perdida'

Et convidem a veure la pel·lícula de Rithy Pahn nominada als Òscars com a millor film de parla no anglesa

la imagen perdida
Advertising

El pròxim dijous 10 d'abril, si sou usuaris registrats de Time Out, podreu gaudir de la preestrena en exclusiva de 'La imagen perdida', un film de Rithy Pahn que va ser nominat als Òscars com a millor pel·lícula de parla no anglesa. La projecció serà a l'Institut Francès de Barcelona (Moià, 8) i si us registreu a Time Out hi podreu anar gratis.

'La imagen perdida' és una crua i emocionant pel·lícula que recrea el genocidi cambodjà dels anys 70 a partir de figures de fang. Entre l'any 1975 i 1979, gairebé dos milions de persones van ser assassinades sota el règim de Pol Pot. Panh, el director e la pel·lícula, era un nen en aquella època i amb aquesta pel·lícula intenta reconciliar-se amb la seva memòria.

Panh retrata una part molt dura de la història de Cambodja on milions de ciutadans van ser enviats a camps de treball amb la intenció d'eliminar les divisions de classe: tots els efectes personals van ser confiscats i els noms dels individus van ser substituïts per números. Les tortures i les execucions es van convertir en el pa de cada dia, castigant la menor infracció. Aquesta és una pel·lícula dura però necessària, que ha recollit grans èxits a tot arreu on s'ha presentat. 'La imagen perdida' ha guanyat, per exemple, el premi Un Certain Regard del Festival de Canes i el de la secció Perlas al Festival de Sant Sebastià.

Us convidem a veure-la abans de l'estrena. Només cal que estigueu registrats al web de Time Out i que us apunteu a la llista que trobareu al nostre Facebook: sense sortejos. Gràcies a Abordar Distribución hi podreu anar gratis!

També t'agradarà

Cine

El TOP 5 de la cartellera

Aquestes són les pel·lícules que no us podeu perdre Estrenes de la setmana Enemy Són moltes les expressions que podem utilitzar per referir-nos a Enemy, i cap acaba de definir-la: raresa, abstracció mental, malson kafkià, aŀlucinació onírica, torbadora i absorbent. Però potser el més important que ha aconseguit Denis Villeneuve és atrevir-se a filmar-la d’una manera tan audaç i imprevisible, controlant al miŀlímetre els elements que la conformen narrativament i formalment, però introduint en el seu interior la llavor de l’estranyesa i també de la incomoditat. Aquesta adaptació de 'L’home duplicat' neix amb esperit de convertir-se en una obra de culte. T’atrapa com una rondalla existencial, 'thriller' psicològic, retorçat, pervers, hipnòtic i addictiu. Que no faltin els adjectius. Ida La protagonista d’aquest film de Pawel Pawlikowski triga uns quants anys a descobrir que es diu Ida Lebenstein. Va créixer com a Anna en un convent catòlic de Polònia on, durant la Segona Guerra Mundial, uns desconeguts la van abandonar quan era un nadó. Ara és novícia i la mare superiora l’obliga a visitar l’única parenta viva que li queda abans de fer els vots. Si l’Anna és a punt de casar-se amb l’Església, la seva tia Wanda es va comprometre fa anys amb l’estat. Treballa com a fiscal, tot i que ja no té el poder de quan aconseguia sentenciar a mort els “enemics del poble”. La Wanda fa saber a l’Anna que és jueva. Aquestes dues dones a priori tan diferents, la jove religiosa i la ma

Cine, Drama

La cartellera alternativa

Cada setmana, a Barcelona trobem una extensa oferta de pel·lícules més enllà de les principals sales de cinema. Mitjançant festivals, sessions especials, cinemes que aposten pels clàssics o produccions menys majoritàries i la Filmoteca de Catalunya, la ciutat compta amb propostes cinèfiles molt interessants per descobrir films, directors i visions diferents del món i de l'art. Aquí teniu una selecció del millor cinema alternatiu de la cartellera! La dolce vita Federico Fellini. Itàlia, 1960. VOSE. 175'.Els Cinemes Girones celebren el seu 4art aniversari recuperant 'La dolce vita' de Fellini. Un film que posava en pantalla la davallada als inferns retratant l'aristocràcia romana dels anys seixanta. El bany d'un Mastroianni fent de periodista sensacionalista a la Fontana de Trevi amb una espectacular Anita Ekberg ha passat a la història. My Mother, The Mermaid Park Heung Shik. Corea del Sud, 2004. VOSE. 110'.   Jin-Guk és un carter rural. Aviat coneixerà la Yon-Sun una dona que viu sola a una caseta al costat d'un penya-segat. Aquesta sembla patir uns atacs que li fan delirar. Mentre que tota la població la té com un rara avis, el protagonista li semblarà encantadora, una dona que viu al seu propi món de fantasia. També t'agradarà Per fer una copa de cine Sis bars on gaudir del setè art abans (o després) d'una bona ració de crispetes Sou dels que espereu amb nervis les estrenes de la setmana? Freqüenteu la Filmoteca i us emocioneu amb els clàssics que s'hi projecten? Sigueu fan

Advertising
Cine

Herois i heroïnes del cine

Pel·lícules amb protagonistes amb una personalitat a prova de bales i crisis personals: des de l'èpica quotidiana fins al salvatge Oest Tant d'heroïc té un pistoler que s'enfronta a un bandit de gatell fàcil que la mestressa de casa que ha de tirar endavant una família tirant a disfuncional. I sí, els gàngsters se la juguen cada cop que surten al carrer, però tampoc és gaire fàcil fer-se a la idea que ja has deixat enrere la joventut i que ja no tornarà mai més. Aquestes pel·lícules coincideixen en què estan protagonitzades per personatges que per una raó o una altra han de superar una circumstància que els esvalota la vida... Què és sinó ser un heroi? Últims crítiques de cinema Enemy Són moltes les expressions que podem utilitzar per referir-nos a Enemy, i cap acaba de definir-la: raresa, abstracció mental, malson kafkià, aŀlucinació onírica, torbadora i absorbent. Però potser el més important que ha aconseguit Denis Villeneuve és atrevir-se a filmar-la d’una manera tan audaç i imprevisible, controlant al miŀlímetre els elements que la conformen narrativament i formalment, però introduint en el seu interior la llavor de l’estranyesa i també de la incomoditat. Aquesta adaptació de 'L’home duplicat' neix amb esperit de convertir-se en una obra de culte. T’atrapa com una rondalla existencial, 'thriller' psicològic, retorçat, pervers, hipnòtic i addictiu. Que no faltin els adjectius. Ida La protagonista d’aquest film de Pawel Pawlikowski triga uns quants anys a descobrir q

Cine

20 pel·lícules de vampirs

Els films més reeixits de la història del cinema sobre el mite del comte Dràcula i els xuclasangs. Compte amb el coll! Últimes crítiques de cine Enemy Són moltes les expressions que podem utilitzar per referir-nos a Enemy, i cap acaba de definir-la: raresa, abstracció mental, malson kafkià, aŀlucinació onírica, torbadora i absorbent. Però potser el més important que ha aconseguit Denis Villeneuve és atrevir-se a filmar-la d’una manera tan audaç i imprevisible, controlant al miŀlímetre els elements que la conformen narrativament i formalment, però introduint en el seu interior la llavor de l’estranyesa i també de la incomoditat. Aquesta adaptació de 'L’home duplicat' neix amb esperit de convertir-se en una obra de culte. T’atrapa com una rondalla existencial, 'thriller' psicològic, retorçat, pervers, hipnòtic i addictiu. Que no faltin els adjectius. Ida La protagonista d’aquest film de Pawel Pawlikowski triga uns quants anys a descobrir que es diu Ida Lebenstein. Va créixer com a Anna en un convent catòlic de Polònia on, durant la Segona Guerra Mundial, uns desconeguts la van abandonar quan era un nadó. Ara és novícia i la mare superiora l’obliga a visitar l’única parenta viva que li queda abans de fer els vots. Si l’Anna és a punt de casar-se amb l’Església, la seva tia Wanda es va comprometre fa anys amb l’estat. Treballa com a fiscal, tot i que ja no té el poder de quan aconseguia sentenciar a mort els “enemics del poble”. La Wanda fa saber a l’Anna que és jueva.

Advertising