Segona planta a mà dreta.Després d’enfilar per unes escales angostes, obres la porta. Sorpresa.Cap nebulosa t’enterboleix la visió. Ni escoltes l’udol d’un saxo llunyà. Aquell bar clandestí, que van posar de moda uns quants fumadors de pipa als 80, on podies gaudir de jam sessions i ballar swing, ha abandonat el barri (és a Santa Eulàlia, 21, a Gràcia). Ara, t’abraça una olor de crispeta amb curri mentre sents, de fons, murmurejar en anglès.
El Pipa Club versió 2.0 manté l’essència d’un speakeasy.Amb una enorme estanteria plena d’alcohol de renom, música suau i uns clients prèviament seleccionats. Si vols anar a fer una birra o l’última d’un pet descomunal, no és el bar adequat. Encara que tanqui a les 3 h, és per als gurmets. Per assaborir una beguda amb els cinc sentits i parlar reposat. Qualsevol còctel porta més ingredients que un poke bowl i es polvoritza amb aromes exòtiques. La decoració del local sembla sortida d’una col·lecció de Westwing i combina amb el coolisme de l’ambient. Els caps de cérvols són de plàstic vermell i al tauler del billar no hi ha marques de piti apagat. Fins i tot els lavabos desprenen meticulositat de club:un cartell t’obliga a abandonar l’amiga aguantabosses a fora.
