Galveston
Nic Pizzolatto
Trad. Mauricio Bach Juncadella
Salamandra
282. 18 €
Pizzolatto sap millor que ningú que el gènere negre és un gènere, sí, però també una trampa que fa malbé molts llibres. D'una banda, ofereix una caixa d'eines narratives per atrapar el lector -estil concís, història trepidant, personatges arquetípics-; però de l'altra, aquestes eines han arribat a ser tan conegudes, que acaba resultant difícil esquivar els tòpics i generar un artefacte amb sentit. I aquest és, segurament, el principal repte i la gran virtut de Galveston. De seguida s'allunya d'un inici amb acció trepidant, i més enllà d'un parell d'escenes d'una brutalitat que no escatima cap detall, no es mostra fidel a les normes del gènere. Al contrari, les retorça perquè hi càpiguen frases amb força, perdedors que superen l'estereotip i fan l'olor de persones que podríem haver conegut. I perquè, en l'últim capítol, un huracà a la costa de Texas es converteixi en la imatge paradoxal de l'esperança. Aquella que recorda que cal destruir allò que vam estimar sense traça perquè algú ho pugui intentar encara un altre cop. Estimar, vull dir.