Llop entre llops

Ara que fa 90 anys que Alemanya va tocar fons durant la crisi econòmica de la República de Weimar (el 1923, un dòlar va arribar a canviar-se per un bilió de marcs), i just enmig d’una altra crisi financera mundial, sembla una bona ocasió per recuperar la novel·la Llop entre llops, de l’alemany Hans Fallada (1893-1947), un gran retrat de 1.200 pàgines que reflecteix amb detall la vida quotidiana durant aquell any en què “el vagabund més pobre de la carretera podia ser milionari”.

Fallada, lúcid cronista de la convulsa Alemanya dels anys 30 i 40 a I ara què, homenet? i Sol a Berlín, narra aquí la desorientació de tres excombatents de la Primera Guerra Mundial incapaços d’adaptar-se a la vida civil, en un Berlín que la crisi ha infestat de casinos, drogues, prostitutes, traficants i estafadors. Mirant d’escapar d’aquell marasme, busquen feina en una explotació agrícola, però el que hi troben no és cap idiŀli: odis familiars, deutes, robatoris i fins i tot una conspiració per perpetrar un cop d’Estat. Fallada descriu amb un pols vibrant el clima de misèria moral de la capital, presentada com una ciutat de depredadors, desclassats i ànimes perdudes. 

En arribar a la propietat rural, però, el ritme s’alenteix i el to deriva cap al melodrama familiar, amb ingredients de drama carcerari, intriga conspirativa i novel·la de formació. Malgrat el desenllaç optimista, i que hi trobo a faltar algun responsable, Fallada ens deixa un ambiciós retaule, sovint al llindar de la tragèdia, sobre l’enfonsament moral de tot un poble.