Els restaurants que haguessin entusiasmat Tony Soprano

La idea que tenien quan van aixecar la persiana per primer cop era d’un bar per prendre només l’aperitiu. D’aquesta primera il·lusió, en surt una diversitat d’aperitius i vermuts engrescadora. Si veieu la clientela amb els gots plens d’una beguda taronja, el més segur és que estiguin bevent un spritz, una beguda refrescant i golosa que obre la gana. Hi mesclen Aperol (aperitiu italià), cava, soda, gel i una rodanxa de taronja. El secret de les mesures és cosa seva. Una altra varietat de l’spritz al Jonny és l’americano, en el qual l’Aperol es barreja amb vermut negre i soda. Els que no són fans de les barreges podran gaudir d’una bona llista de vermuts, des del de Reus fins al de la casa.

'Mandi mandi' és la salutació típica del Friül, d'on són originaris en Miki, el xef, i la Noemí, l'encarregada de la sala, que porten aquest restaurant de gran calidesa i excel·lent acollida, en el qual es pot gaudir del menjar d'aquesta zona privilegiada del nord d'Itàlia. Els friülans són gent que en saben molt, de la bona taula, i que són molt exigents amb la beguda. Una manera pràctica de confirmar-ho és visitant aquest petit local i encertar amb la polenta o qualssevol de les pastes que prepara en Miki. En el camp de la polenta, el plat estrella és el 'frico', un menjar d'origen camperol preparat amb patates i enriquit amb formatge Montàsio i mantega. –M.A

Tenen un mèrit innegable: van obrir l’any 2004 i en un panorama superpoblat per la pizza napolitana s’han sabut fer un nom que ja té ressò de clàssic. Irene Herrera ens explica que no hi ha secret: “Fer les pizzes amb ofici, amb bona farina i mozzarella de vaca de la bona”. Ara bé, aquí guarden una petita revelació: la pizza fregida. Es tracta d’una especialitat de Nàpols que no ha sortit gaire de l’àmbit casolà. Bastant hardcore: es tracta d’una pizza tancada i crua, que es fregeix. Alerta: va farcida de ricotta, pròvola, tomàquet, salami picant i un conglomerat de cansalada viada especiada. Bomba!

En la difícil tasca de combinar la pizza amb el producte de mar, aquí són uns asos. El secret: marisc de qualitat cuinat amb vi blanc abans de posar-lo a fornejar. No us perdeu la seva pizza Posidó, amb sipionets, tonyina i anxoves: molta substància i vores petites. Un altre punt a favor que els fa destacar és la cura amb què tracten les calzone: tasteu la Faune, amb xampinyons, pebrot, salami i mortadel·la.En la difícil tasca de combinar la pizza amb el producte de mar, aquí són uns asos. El secret: marisc de qualitat cuinat amb vi blanc abans de posar-lo a fornejar. No us perdeu la seva pizza Posidó, amb sipionets, tonyina i anxoves: molta substància i vores petites. Un altre punt a favor que els fa destacar és la cura amb què tracten les calzone: tasteu la Faune, amb xampinyons, pebrot, salami i mortadel·la.

Només entrar en aquest local es respira aquest ambient tan particular que tenen les trattorias, al país de la bóta el nostre equivalent de fonda de sisos. Un pizzer fa girar i ballar amb la punta dels dits una massa de pizza que després es transformarà en una exquisidesa cruixent i molt particular com és la focaccia. A la carta, l’escrita o la relatada per Nicola Marino, sempre hi ha sorpreses agradables. En la nostra darrera visita ens va sorprendre amb un capuccino de carabassa amb formatge cremós, un entrant tan acollidor com un amic italià. Però la processó va continuar amb un impressionant carpaccio de carxofa amb parmesà i pinyons que va ser el teloner ideal d’un vitello tonnato, una de les especialitats d’aquesta casa.

Si alguna cosa sap fer Giuliano Lombardo són pizzes: 30 anys regentant un dels grans italians de la ciutat  i deu al capdavant del Buongiorno són credencials impecables. L’home és de la Ligúria i la pizza napolitana no el torna boig. Al contrari, aquí ha desenvolupat una pizza fina i cruixent molt assimilable a la romana, amb pocs ingredients però en quantitats generoses. Hi trobarem fins a 21 tipus de pizzes amb tomàquet i sis de blanques, sense tomàquet. I puntualitza que “amb un forn elèctric amb base de pedra i l’ofici no cal el forn de llenya”. Mossego la fresca –tomàquet fresc, alfàbrega i búfala–, la tasto, la compro!

Quan es travessa per primer cop la pesada porta de fusta del Da Greco, el comensal pot sentir-se com el protagonista d'algun film italià. A mesura que ens endinsem en el local podem reviure escenes de pel·lícules de Visconti o Fellini o sentir-nos participant en alguna de les versions d'El Padrí. Unes taules àmplies, ben disposades entre antiguitats i peces de valor, reben el comensal després de ser acollit i encaminat per un personal femení, agradable i eficient. Distribuït en dues plantes, la superior té un toc menys espectacular.

Esclar que si algú pot onejar amb tot el dret del món la pizza a Barcelona són ells. Pino Prestanizzi (calabrès) i Patricio Sodano, de Nàpols, van obrir, fa 23 anys, La Briciola. Era un moment en què “només hi havia una pizzeria a la ciutat, i anar sopar a l’italià era signe de distinció”, rememora Pino. El temps aquí s’ha aturat, però per a bé: han mantingut el nivell i ells treballen amb tot el producte, incloent l’aigua, de Nàpols. I la decoració és massa autèntica per a titllar-la de kistch. La pizza Campione –salami picant, ruca, formatge de cabra, xicoira, orenga i parmesà– ens recorda com en són, de bons. Han optat per la pizza fina, cruxient, gens napolitana: “No hi ha res pitjor que una pizza gomosa i poc feta que et repeteixi”, diu Pino.

El restaurant Gravin té la gràcia de tenir un esperit de trattoria italiana, però amb un aire fresc i renovat de cuina regional mediterrània. No es limita a oferir una cuina típica i més que coneguda, sinó que progressa cap a una cuina més cosmopolita, moderna, però sense allunyar-se de la tradició i del caràcter casolà que caracteritzen les diferents cuines d’Itàlia. El seu creador, en Giovanni, és de la Pulla; el seu xef, en Cristian, és venecià. Té un servei excel·lent amb cambrers romans i un sommelier professional, en Giuseppe. Es donen les condicions per passar-hi grans moments.

En aquest molt atractiu i desenfadat bar a la vora del mar, els bessons Colombo del Xemei serveixen sandvitxos especials, 'panini' i 'tramezzini', molt diferents als nostres entrepans. I també plats del dia com bacallà 'mantecato' i tota mena d'aperitius italians i venecians. Tenen 'spritz'!