Creuant la jungla nocturna de la Rambla, on s’ofereixen gairebé a la vegada coca, mamades i cervesa, s’arriba al carreró Nou de Sant Francesc. El cap de setmana hi sol haver cues de gent. Entre setmana, l’únic que delata el local són uns llums vermellosos. Una vegada superada una doble comporta s’arriba a l’interior d’un cub amb set boles de miralls: una capsa de bombons o una capsa de sorpreses.
La realitat és que, des de l’any 2011, el Macarena Club s’ha convertit en un petit punt de peregrinació per als amants de l’electrònica. Hi ha capacitat per a una vuitantena de persones que s’agrupen al voltant del DJ, des d’on es pot seguir l’acció de ben a prop. La clientela és jove i preparada, des d’algú amb un mohawk de campionat fins a qui es protegeix el coll amb una corretja de cuir pro-BDSM.
El pis de dalt és per al lavabo i el guarda-roba, l’única cosa estranya és que un xupito valgui 5 euros. L’espai té un aire industrial que poc recorda el tablao flamenc que havia arribat a ser. La textura s’espesseix pels canons de fum i per la boirina de moltes nits. La cosa comença amb concentració, precisió i acaba amb eufòria.
