[image]
[title]Björk serà l’estrella indiscutible del Sónar d’aquest any. La islandesa tindrà triple protagonisme, començant per l’exposició Björk digital, seguint amb una sessió de DJ la nit inaugural del dimecres 14 i, finalment, amb una entrevista en directe en el context del programa Sónar+D.
La relació entre el festival i l’artista comença l’any 2003, amb un concert “memorable”, tal com recorda l’Enric Palau, codirector del Sónar. L’amistat no només es fonamenta en la presència de la cantant, la majoria dels seus col·laboradors habituals també han desfilat pel line-up del festival, de Mark Bell a Matmos, de Nico Muhly a Jesse Kanda. “Björk és un perfil inquiet que l’única línia que segueix és la transgressió”, explica Palau. Una artista en canvi permanent que neix amb el punk i l’indie (Sugarcubes) i que s’ha reinventat sense mirar enrere, sempre amb una mirada posada en Islàndia i el seu entorn. Un país que també té el seu propi Sónar, des de fa cinc edicions.
El plat fort serà, sens dubte, 'Björk digital': “Un viatge per tota la seva música, creació i estètica visual”, explica el codirector del festival. Una mostra on l’artista va un punt més enllà en l’aposta per utilitzar la realitat virtual, un camp “molt poc explorat en el món expositiu”, aclareix Palau. Aquesta és una manera molt propera d’acostar-te íntimament i individualment a l’artista, ja que els fans podran sentir com Björk canta per a ells personalment, fora de les habituals multituds. El fet que aquest any el programa del Sónar+D tingui la realitat virtual com un dels grans eixos de treball fa que la retrospectiva prengui encara més sentit. Tot i que el festival se celebra durant cinc dies, l’exposició s’estarà al CCCB fins al 24 de setembre. Abans haurà passat per ciutats com Tòquio, Sydney, Londres i Los Angeles.
Respecte a la seva sessió de DJ, que substitueix els concerts de gran format que tradicionalment han inaugurat el Sónar, ens espera una actuació “intimista i per a un màxim de 3.000 persones”, diu Enric Palau. “Serà una sessió eclèctica que tindrà l’electrònica com a fil conductor”. Björk completarà el seu particular triplet amb una xerrada al Sónar+D, on repassarà la seva obra i pensament en format entrevista.
5 moments per entendre Björk
1986, formació de Sugarcubes
No és la primera banda on va militar Björk, però sí la que va donar-li fama internacional. Junts van ser el grup de música alternativa més famós d’Islàndia fins a l’aparició de Sigur Rós, però Sugarcubes no eren de grans explosions èpiques. Facturaven un exòtic pop somiador, ballable i amb ingerències funk i jazz.
1993, primer disc en solitari
Mentre la música es movia al ritme nihilista del grunge, Björk va presentar-se en solitari amb Debut, un dels zenits creatius dels anys 90. Un elapé indispensable on la islandesa juga, riu i gaudeix amb una amalgama musical que experimenta amb el trip-hop, la subtilitat i el techno. En va vendre més de 5 milions de còpies.
2000, ‘Dancer in the dark’
Tot i que Björk havia fet alguna petita incursió en el cinema, el seu gran èxit en aquest camp arribaria amb la seva participació a Dancer in the dark de Lars von Trier. Pel seu paper protagonista va guanyar el premi d’interpretació del Festival de Canes i I’ve seen it all, de la BSO, va estar nominada a l’Oscar.
2001, Björk omple el Liceu
No és que Björk tingui una relació especial amb la nostra ciutat, però segurament aquest és el més icònic dels vuit concerts que ha fet a Barcelona. Aconseguir una entrada per veure la islandesa presentant Vespertine va convertir-se en una quimera.
2015, la ferida de ‘Vulnicura’
Sense estar al podi dels seus millors àlbums, Vulnicura, l’últim treball, és un disc que mostra una dona ferida en el seu orgull. Björk s’acabava de separar de l’infidel Matthew Barney, i aquí ens mostra aquell patiment i, alhora, tota l’energia per tirar endavant. Un disc de sanació.
