Comet Gain: "Veig la melancolia com un col·lega que s’ofereix a comprar-me una cervesa” David Feck parla de 'Paperback ghosts', setè àlbum del grup indie-pop de culte 'Paperback ghosts' (2014) és el setè àlbum de la banda de David Feck des que la va formar a principis dels 90. Tot i que es va publicar a l'estiu, des de la portada fins a les cançons és un disc de tardor, en la vessant obaga del catàleg d'aquests herois de l'indie-pop. "L'estat d'ànim del disc va ser una cosa deliberada -admet Feck-. En la majoria dels nostres àlbums hi ha una idea prèvia a l'enregistrament de quins colors hauria de tenir, i m'agraden els discos que poses en certa època de l'any o en cert moment del dia". El nou disc és dels que es posen al vespre. La melancolia no és aliena a Comet Gain, però a 'Paperback ghosts' la balança s'hi inclina. "Abraço la melancolia, ens fem amics -diu Feck-, d'aquesta manera no em pot consumir. Tendeixo més a veure-la com un col·lega que s'ofereix a comprar-me una cervesa". Però en directe les birres no aniran a compte de la melangia: de nous temes en toquen els justos, la resta són clàssics. "No volem avorrir la canalla amb els nostres tempos mitjos de ploramiques. És molt més divertit que els nens 'indies' ballin o almenys ho intentin que veure'ls somicant. Per a això ja hi ha les habitacions". Líder d'un grup de culte, Feck sent cert orgull d'haver-se "mantingut fidels a aquesta caòtica aproximació no planificada a una carrera que deixa fora de l'equació l'ambici
Van editar el seu debut, 'Silence yourself', l'any passat: punk esmolat, d'alt voltatge, amb missatge rabiós. Savages recuperaven la força –i l'estètica– de bandes postpunk i hardcore dels 80, les que van de Siouxie a Fugazi, per renovar el rock violent des de l'arrel. Van actuar al Primavera Sound i ara tornen amb prestigi acumulat, rodatge i una base de fans que creix. Són el present i el futur del rock femení. Jehnny Beth respon.
Teniu un so exacte i fred i us allunyeu de qualsevol connotació pop. És així?
És important que la música sigui entretinguda, no tenim cap problema amb això. Ha de ser un element per fer la vida suportable. Però ser divertit no significa no tenir cervell. La música permet alterar la nostra consciència, té un impacte en la gent i com a forma d'art s'ha de respectar.
Reflectiu l'estètica fosca dels 80 a les portades. Per què?
El director de cinema Adam Smith va dir que un dels mals de la nostra generació era insistir a fer-ho tot nosaltres mateixos. I estic d'acord que aquesta actitud pot ser negativa. Però encara que sapiguem que no és possible del tot, ens agrada tenir ple control del que fem, i ens involucrem en tot el procés creatiu, fins i tot en l'estètica.
Soneu com un grup del passat. ¿Us considereu part del present?
No imagino cap altre temps. Quan vam començar, no ens agradava l'escena musical de Londres. La trobàvem massa tova, les bandes de rock eren nois macos vestits amb els texans de les seves xicotes. El clima era depriment i la ciutat, violenta, i cap grup ho reflectia.
Com s'hauria de sentir algú que ve a un dels vostres concerts?
A prop d'una erupció mental i física, preparada per alguna cosa nova.