18 músics a escena al servei de les cançons de Joan Pons. Ens en parla Ara que ha acabat la gira d'El Petit de Cal Eril, Joan Pons, el petit en qüestió, té previst avorrir-se fins que senti l'impuls de fer el successor de 'La figura del buit', si és que mai fa un altre disc, diu. Però de moment el petit s'ha fet gran, i amb la Free Spirits Big Band de David Mengual s'han empescat Big Eril, un híbrid que obre "finestres" a les seves cançons perquè hi entri "corrent d'aire". Després de l'estrena a l'Altaveu, passen pel Connexions, un cicle de concerts de diàlegs musicals d'artistes en aparença allunyats que els va a mida. Com va sorgir Big Eril? Vaig anar a un concert de la Free Spirits per casualitat. Va ser en l'únic cop en què he hagut de suspendre un concert, al popArb 2013, perquè la mà se'm va quedar travada. Estava tan trist que hi vam anar per animar-me. No era un dia que jo estigués gaire obert, però vaig al·lucinar. Vaig parlar-ho amb el Dani Comas, baixista de l'Eril, i va suggerir que parléssim amb el Mengual, a veure si podíem fer una mescla dels dos grups. El Mengual va venir a veure què fèiem i a ell també el va fer trempar la idea. Què vas veure en la Free Spirits? Hi vaig veure Frank Zappa i Miles Davies, idees que m'agradaven, com el Mengual dirigia, com tots vibraven amb la música... I una connexió en la sensibilitat amb la nostra manera de fer des que vam publicar La figura del buit, sobretot quan improvisem en viu. I no m'equivocava. Com va anar a l'Altaveu
"Pel camí equivocat anem contracorrent", cantava Xavier Baró a 'La catedral de joglaria', una de les cançons incloses a 'La màgica olivera' (2011), l'anterior àlbum d'estudi del trobador d'Almacelles. Durant molts anys s'ha sentit fent camí tot sol, un camí que fa pujada quan no se segueix el sentit de les modes, fent una cançó d'autor "que requereix un compromís molt gran amb la pròpia obra -explica-, una obra que forma part de la vida de l'autor i que no ha de servir per entretenir les masses".
El viatge a casa
Baró va deixar la drecera de la música d'arrel anglosaxona quan el 1998 va emprendre el camí de la carrera en solitari. "Vaig pensar que la música havia d'estar connectada amb el teu territori -fa memòria-. Arriba un moment en què és com si anessis de viatge i aprenguessis una altra llengua, i després recordessis d'on véns i el que parlaves a casa, la llengua, les tradicions i la teva gent. T'adones que estaves repetint fórmules, i jo no vull seguir fórmules. Vull que les coses em vinguin de la terra. I fas el viatge a casa i tornes a començar".
D'un temps ençà al del Segrià sembla que el vent comenci a bufar-li de cara: l'any passat el BarnaSants va convidar-lo a enregistrar en directe la seva primera antologia, 'La ruta dels genets' (2013), que defensarà en la clausura de l'edició d'enguany del festival de cançó d'autor. "M'adono que ara, després de passar aquesta muntanya en què el camí és solitari, la carretera passa per un lloc on hi ha gent", admet.
Ni parlar-ne dels maleïts
Perquè malgrat la seva admiració per Rimbaud, a qui va dedicar un àlbum fa cosa d'una dècada, Baró no en vol ni sentir a parlar, de ser un poeta maleït. "És un terme molt bonic de dir però que a mi em fa nosa i tot -reconeix-. Jo vull ser proper a la meva gent i al meu entorn, i que la gent, escoltant-me a mi, rebi sensacions i se li despertin aquelles estrelletes que tenim per dins i que de vegades estan tapades per núvols negres".
"Per mi la cançó d'autor defineix l'autor i el seu temps", diu Baró, que malgrat sentir-se "de l'estirp dels trobadors", no és "una peça de museu". "Sóc una persona que viu en aquest moment", diu, i com a tal, no és impermeable a la tempesta econòmica, "aquest moment dur en què governs, banca i el liberalisme econòmic estan actuant de manera salvatge i inhumana". El xàfec impregnarà el seu nou àlbum, que té previst editar aquest any.