Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

Tanca l'Agut, un dels millors restaurants de cuina catalana de Barcelona

Aquest clàssic de la cuina tradicional de Barcelona feia quasi cent anys que era obert al carrer Gignàs, al Gòtic

Ricard Martín
Escrit per
Ricard Martín
Publicitat

Un drama que s'albirava: el restaurant Agut del carrer Gignàs ha tancat definitivament, després de 97 anys de servei. El mes de gener passat en Jordi Castellví, gerent del restaurant i descendent de la família Agut que el va obrir, m'explicava que "estem valorant quin camí prendre. Perquè les perspectives són incertes i no tenim clar si podrem tornar a reobrir"

L'Agut va reobrir el mes de juny passat i va tancar a l'agost per la falta de clients. El restaurant, més que per la manca de turistes, es va veure especialment perjudicat per la minva de la clientela local: bona part eren treballadors de l'administració i de la universitat Pompeu Fabra, i molta clientela de comarques que venia el cap de setmana. Amb la represa de la restauració del gener passat, amb aquell limitadíssim horari de dues hores al matí i dues i mitja per dinar, Castellví es preguntava si podrien fer front a una reobertura "amb molts empleats. Tenim una plantilla grossa, i això crea un cost econòmic molt gran".

Doncs la resposta ha sigut que no. Castellví explica que "hem tancat i hem liquidat els 13 treballadors. Jo tinc 62 anys i la veritat és que he vist que era el moment de parar". Però això no significa que sigui un adeu definitiu: "Volem fer un traspàs de negoci i busquem algú que continuï amb el restaurant". Això passaria per "trobar un perfil d'inversor que continuï amb la casa, que entengui i respecti aquesta línia de cuina catalana ben feta que a Barcelona és del tot vigent", raona (també em diu, sorprès, que cap dels mitjans que han publicat la notícia del seu tancament li han trucat per confirmar-lo). 

A Castellví, tercera generació d'un negoci que van obrir els seus avis, li agradaria que fos "un d'aquests cuiners joves que es dediquen a renovar i mantenir la cuina catalana". Alerta, xefs: la imatge de marca té cent anys de solidesa i la borsa de clients hi és: "Hi venien a menjar els fills i els néts dels clients del meu avi"

L'Agut va obrir portes el 1924 com a fonda de treballadors del Port, i va entrar al segle XXI en plena forma: evitant les modernitzacions innecessàries (no calen, si tens quadres de Ramon Cases a la paret!) però amb una cuina catalana excel·lent i d'esperit popular que et portava el plat a taula amb precisió de rellotge suïs. A la carta hi sovintejaven plats de guisat i sofregit com els peus de porc farcits de botifarra negre i salsa de ceps, i era dels pocs llocs de Barcelona on encara servien cervellets a la romana. 

L'Agut no diu adeu. Busquem un inversor que vulgui mantenir el negoci"

Val la pena esmentar el seu menú de migdia: si eres matiner i t'asseies a la barra, podies menjar-ne un dels millors de la ciutat a un preu reduït d'11,90 euros (peix fresc, receptes treballades, bones racions, a taula eren 15) sempre amb bon vi (et reomplien la copa sense càrrec) i postres casolanes. Una estoneta de festa major per poc més de deu euros, en un raconet de Gòtic on semblava que el temps s'havia aturat, però els plats sortien amb celeritat i tècnica impecable.

Agut
Foto: Iván MorenoLa bona cuina tradicional de l'Agut

Durant molt temps va ser conegut com a l'Agut de Gignàs, perquè en Ramon Cabau –que feia de farmacèutic al carrer Gignàs– es va casar amb una de les filles de l'Agustí Agut, el patriarca, i va obrir l''spin-off' Agut d'Avinyó, que als anys setanta va esdevenir un temple gastronòmic, emblema de la modernitat transportada a la cuina catalana. 

Menjar a la barra de Gignàs era molt divertit, perquè podies apreciar quina fauna hi desfilava: va ser punt de trobada habitual del PSUC i l'estament progressista de la ciutat en èpoques fosques, i aquest rerefons sovint proporcionava escenes curioses. Com aquella vegada en què s'estava gestant el segon tripartit, i hi va entrar en Josep-Lluís Carod-Rovira amagat sota un quilo de bufandes. Xiuxiuejant, va demanar per una taula reservada. I la cap de sala li va arruïnar la discreció fotent aquest crit que va retrunyir pel menjador: "Sí, la taula reservada a quarts de dues! A nom de Joan Herrera!". 

NO T'HO PERDIS: Restaurants i bars de Barcelona que han tancat i trobarem a faltar 

Llegeix el número d'abril de Time Out Barcelona, amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat. 

Més de identitat de ciutat

    Últimes notícies

      Publicitat