20 coses per fer abans del 2014

S’han fet córrer tants rumors sobre Abdellatif Kechiche que a hores d’ara tothom se’l pinta com un Neró en ple atac de còlera cremant Roma. Abusos, actrius traumatitzades, tractes esclavistes i no sé quantes perles més dignes de Lars von Trier. Es veu, fins i tot, que Léa Seydoux va estar a punt de saltar per la borda i plantar-los a tots. Però, veient la pel·lícula, l’únic que em puc creure de tot el mite 'making of' que s’ha anat creant en els últims dies és aquella història de la rostidoria francesa on Kechiche va trobar Adèle Exarchopoulos, una total desconeguda, devorant a cullerades industrials un tall de pastís de llimona.

El 2013 haurà estat l'any de l'hamburguesa i mentre esperem que el frankfurt o el 'pepito' li prenguin el lloc, aquí tens les nostres 25 'burgers' preferides, una llista polèmica, tot i que feta des de la independència i el rigor. N'hem tastat un munt, d'hamburgueses, però per a nosaltres aquesta és la llista definitiva. N'hi ha de tota mena, des de les més clàssiques a les més sofisticades. Totes, totes, són excepcionals.

Ker Club és la nova discoteca de Juan Arnau -factòtum de Florida 135 i del festival de Los Monegros, que ha obert al carrer Tarragona. Més que una discoteca amb cocteleria, és una cocteleria de luxe amb discoteca. "Ker és una sala pensada per a gent de més de 25 anys que s'ha criat amb l'electrònica i no vol tornar al rock, però que vol una electrònica més sofisticada, amb arrels soul i funk", puntualitza Arnau.

L'escriptor xilè va viure a Barcelona els anys més intensos de la seva vida. El CCCB ha fet una gran exposició sobre la seva obra i Àlex Rigola va muntar un conte seu, 'El policia de las ratas', al Lliure de Gràcia. Això no ho pots recuperar, però tens els seus llibres i pot recórrer la ciutat que va viure a través d'aquesta guia que et passeja pels seus racons, els seus amics i els seus personatges.

És admirable que Woody Allen tingui l’energia de despenjar-se, de sobte, amb una bufetada a la cara. El victimisme aclaparador de la Jasmine, la desesperació dels seus vicis emocionals, la incapacitat per tocar de peus a terra i mirar directament els ulls de l’abisme, configuren, entre d’altres misèries, un dels retrats femenins més implacables de la fecunda obra alleniana, eix vertebrador de la que potser és la seva pel·lícula més nihilista. La inexistència de Déu ja no és una excusa, tampoc no ho és el deute dels seus films dramàtics amb el cinema d’Ingmar Bergman.

Sota la façana d’un curós bar de tapes, al Suculent és una casa de menjars on es maneja una cua de bou superlativa, d’aquella que es serveix enganxada al moll de l’os i que per efecte de la cocció del xup-xup es desprèn gairebé per poder mental. Un plat difícil de trobar fins i tot als qui fan bandera del tradicionalisme. I que, per cert, no és de toro ni de bou: és vaca vella i així ho fan constar a la carta. Tasteu també el costellam de porc ibèric Maldonado, l’aristòcrata de la peülla, o unes mandonguilles de botifarra amb sèpia, l’estrella de la cullera, que és la tercera pota del local, a més de les tapes.

Joan Francesc Mira dorm tranquil totes les nits. Perquè Joan Francesc Mira sap que quan li toquin diana anirà al cel. Està convençut que en aquest món ha fet tots els mèrits necessaris per caure en gràcia a Sant Pere, i s'imagina a l'altre barri assegut al cim d'un núvol blanc com la llet merengada, escoltant les 'suites' de Bach sense pausa, una rere l'altra, per tota l'eternitat. Però això serà quan ho vulguin les parques. Mentre no hi hagi cel, seguirà a la Terra, apropant posicions. I, si li dóna la gana, fent d'escriptor. "Només si em segueix venint de gust -remarca-. Que a mi ningú no m'obliga a res". Té aquesta sort.

No espereu trobar aquí una biografia de l’escultora Camille Claudel, ni tampoc el relat de la seva història amorosa amb Auguste Rodin. Aquesta pel·lícula fuig del biopic com de la pesta, i potser per això és important l’any que forma part del títol, aquest misteriós 1915. Claudel és vista en un moment difícil de la seva vida, reclosa en una institució mental i a punt de rebre la visita del seu germà, l’escriptor Paul Claudel, un catòlic ferotge. I Bruno Dumont, un dels cineastes menys complaents del cinema francès actual, l’observa amb dedicació exempta de tot sentimentalisme, filmant Juliette Binoche enmig de malalts reals, entre el naturalisme i l’al·lucinació.

Us proposem més de 30 productes dissenyats i fets a Barcelona per fer feliç des de la tieta fins al company de feina. Regals per a tots els gustos, moda i complements, objectes per decorar la casa, articles pels més petits... El Nadal local existeix! I aquest 2013 els barcelonins han descobert, potser, que a casa seva es fan moltes coses que mai no s'havien imaginat.

Ningú és massa jove per morir avui, ni tan vell com per no poder viure un any més. Ho va dir el batxiller Fernando de Rojas a 'La Celestina', en un dels seus moments d'èxtasi petrarquià. Rafael Chirbes em recorda el savi proverbi per donar a la nostra conversa sobre prosa lúbrica i carn magra un aire una mica més erudit. "Jo sóc molt poc freudià -se'm presenta-, però cada vegada estic més segur que els llibres els escriu el subconscient".