0 M'encanta
Guarda-ho

20 creadors de Barcelona

Teatre, dansa, art, música, literatura, gastronomia... 20 talents forjats a la ciutat!

Àngels Margarit i Roser López
1/20

Àngels Margarit és la prima donna de la dansa catalana, sorgida com una meteorit a finals dels anys 80 i ben assentada en l’actualitat amb una obra orgànica, arquitectònica i compromesa. Al seu costat, Roser López Espinosa és l’esperança blanca del moviment. Enèrgica, valenta, sincera, el seu camí es cuina a foc lent, mentre guanya en densitat i  i plasticitat. L’una i l’altra són gairebé mare i filla o, millor, germanes de diferents pares.

Per Andreu Gomila

Alex Rigola
2/20

Ha marcat el camí del teatre català en la primera dècada del segle XX i el que va ser el nostre 'enfant terrible' comença a obrir-se camí a Europa. Radical, de fet i de pensament, però assenyat quan cal, és l’últim director valent. Després de ‘2666’ es podia haver retirat, però ens va regalar ‘Rock’n’roll’. Ara és més de free jazz...

Per Andreu Gomila

Àngels Ribé
3/20

Efímera, delicada i evanescent, així definíem l’obra d’Àngels Ribé amb motiu de la retrospectiva del Macba l’estiu del 2011. A través de performances, fotografies, instal·lacions i escultures fetes a cavall de París, els Estats Units i Barcelona, l’artista ha explorat “la gramàtica de la fragilitat”. “Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla”, resava una de les seves obres. 


Per Eugènia Sendra 


Bartomeu Marí
4/20

El 2008 va agafar el timó de la nau: el Macba, el museu d’art contemporani de la ciutat, amb una fundació d’art que enguany celebra el 25è aniversari. Bartomeu Marí posava per a la revista el 2011; de fons, les parets pulcres de Richard Meier i ‘Rinzen’, una obra monumental i íntima sobre la mort i la malaltia que signà Antoni Tàpies.


Per Eugènia Sendra

Cesc Gelabert
5/20

Cesc Gelabert és una llegenda viva de la dansa. De ‘Belmonte’ a ‘Sense fi’, aquest ballarí ha construït el gran corpus del moviment del nostre país. Gelabert més que ballar, flota. Té un domini tècnic impressionant i una saviesa insòlita en el seu cos. Ha creat escola i ha voltat mig món amb les seves coreografies que beuen de l’avantguarda dels anys 70, la complexitat de Merce Cunningham i la profunditat oriental.

Per Andreu Gomila

El Guincho
6/20

El canari Pablo Díaz-Reixa, aleshores establert a Barcelona, somriu a la foto. Però l’abans rei Midas del trance tropicalista ens acabava d’explicar que fent ‘Pop negro’ (2010), inspirat en les grans produccions dels 80, s’acabava de polir la petita fortuna que havia reunit presentant ‘Alegranza!’ (2008) arreu del món. 


Per Marta Salicrú 


Enrique Vila-Matas
7/20

Les sessions fotogràfiques se li fan més dures que una visita al dentista. El vam fer molt feliç quan el vam autoritzar a deixar-se les Ray-Ban posades. “Sempre que algú intenta posar-me verd li dic que la caricatura ja me la puc fer jo solet, i millor”, explicava aquell dia, amb una displicència molt divertida, mentre promocionava ‘Aire de Dylan’.


Per Josep Lambies

Jordi Cruz
8/20

Pertany a la generació atropellada: cuiners que han volat sols des de petits, creixent a base de clatellades sense protecció. Això espavila. Precoç és dir poc: va entrar als 14 anys a l’Estany Clar (Cercs), on als 26 anys va guanyar la Michelin (segon xef més jove del món). D’aquí a l’Angle (Michelin 2008) i el 2012 va guanyar la segona estrella per a l'Àbac. Mediàtic gràcies a 'MasterChef', seu és el seny tècnic i la rauxa de la Catalunya interior.


Per Ricard Martín 


Llibert Fortuny
9/20

Vam vestir el saxofonista manresà de Dexter Gordon per a la nostra primera portada sobre jazz, i l’americana i el barret del pioner del bebop en aquest instrument li quedaven com un guant. El llautó, esclar, se’l va portar de casa. És un dels nostres bufadors més inquiets, ja sigui amb el saxo o amb el seu parent digital l’EWI, i sovint associat amb el pianista Manel Camp. 


Per Marta Salicrú

Mai Balaguer
10/20

En un mitjà on impera la uniformitat i la falta d’imaginació (quan no el mal gust), Mai Balaguer dóna un aire fresc i modern als formats televisius més encartronats. Com a directora de ‘Silenci?’ i ‘Bestiari il·lustrat’ ha demostrat que programa cultural no és sinònim de tertúlia de quatre senyors asseguts. Però el risc i l’experimentació no sempre són ben entesos. Les paraules maten, la irreverència es penalitza. 


Per María José Gómez

Marcos Morau
11/20

Si algú ha revolucionat la dansa catalana en els últims anys aquest és Marcos Morau i la tropa de La Veronal. Amb Kieslowski al cap i el món per escenari dramàtic, ha estat capaç d’enfrontar-se al Renaixament, la crisi islandesa i al segle XX rus amb la mateixa imaginació i intensitat. Les seves creacions són un xut de plasticitat, textualitat i un moviment hipnòtic amb personalitat pròpia, el més difícil d’aconseguir per a un coreògraf.

Max Porta
12/20

Max Porta ha remenat cireres al CaixaForum, l’Espai Caja Madrid i el FAD, programant cicles de música, cinema i creativitat com el Pianismes i Terminal B. Però aquest curador i agitador cultural, devot de la música i l’art, també és un dels pares del mercats de segona mà més veterà de la ciutat, el Lost&Found. 


Per Eugènia Sendra 


Mazoni
13/20

Quan es parlava de ‘Fins que la mort ens separi’ (2011), Jaume Pla admetia que no s’acaba de definir del tot sobre si Mazoni era el seu projecte personal o el grup que lidera. Eclèctic i musicòfag compulsiu, és un dels estendards del segell BankRobber. Aquest 2014 ha publicat 'Sacrifiqueu la princesa', el seu sisè àlbum d’estudi i el quart des que canta i compon en català.


Per Marta Salicrú

Miqui Puig
14/20

Exmod, ex-Los Sencillos, exjutge d’un ‘talent show’ televisiu, el que el cantant d’amor de l’Ametlla del Vallès no deixarà de ser mai és un melòman, sigui al capdavant de LAV Records, segell de The Free Fall Band, o darrere els plats en el seu ressuscitat club Old Wave / New Wave. Va ser noi de portada al Time Out contra el Nadal. No el vam enxampar en el seu millor moment... 


Per Marta Salicrú

Nao Albet
15/20

Fa tants d’anys que el veiem, a la tele, al teatre, que sembla increïble que només tingui 22 anys. És un actor de gran abast, que no té por de res, i que ha aixecat obres de creació, amb Marcel Borràs, que han aconseguit premis, com el Butaca per la seva participació a ‘Dictadura-Transició-Democràcia’. Fixeu-vos com es mou si el veieu en escena.


Per Andreu Gomila

Pere Noguera
16/20

Als anys 70 es dedicava a rastrejar fitxers de fotògrafs comercials i mercats de segona mà, com qui va a la plaça a buscar cebes i porros per a una vichyssoise. “Volia crear un camí d’anada i tornada entre les imatges”, explicava Pere Noguera mentre posava per a nosaltres. Aquell dia la Fundació Tàpies inaugurava la seva exposició ‘Històries d’arxiu’. 


Per Josep Lambies

Quim Monzó
17/20

De jove li deien “cap d’escarola”, perquè duia els cabells esbullats. Eren els temps de ‘L’udol del griso al caire de les clavegueres’, ‘Self service’ i ‘Uf, va dir ell’. Feliços anys, els 70! Amb vint i tants llibres publicats, Quim Monzó ja recorre al barber. Tot i que una vegada el vam sentir dir això: “Si van mal dades aniré al metro a fer de carterista”.


Per Josep Lambies 


Sergi Fäustino
18/20

Kiko Amat, a Time Out Barcelona, deia que “ell mateix se situa a l’extrem oposat del teatre clàssic de la ciutat, que representa Hamlets i Molières (per no dir directament que és el seu enemic)”. Fill radical de La Fura dels Baus, en el primer xou va cremar la seva sang i la va oferir als espectadors. Té una mirada que desconcerta. És tan brillant que fa por.


Per Andreu Gomila

Sergio i Javier Torres
19/20

La seva sembla una història de film de Tom Cruise però és certa: dos bessons de família pobre, a càrrec de l’àvia, que netejava i cuinava per als senyorets. Sergio i Javier Torres, amb el verí de la cuina de la iaia a dins, van acordar fer camí arreu del món, separats, per reunir-se quan estiguessin preparats i muntar un restaurant. Ara Dos Cielos és un dels grans llocs de Barcelona, tenen restaurants al Brasil. I el pis de la iaia és el seu taller, Espacio Ilusión. 


Per Ricard Martin 


Sònia Gómez
20/20

L’escena barcelonina seria molt avorrida si no existís la Sònia. Era la reina de l’underground, com deia a ‘Moviments polítics’, i encara ara manté aquell esperit rebel: no ha demanat mai cap subvenció i entén la creació escènica com una manera d’explicar la seva vida. N’hi ha que escriuen. La Sònia balla. 


Per Andreu Gomila

A Barcelona tenim talent, i molt. Qualsevol àmbit relacionat amb la cultura té algun protagonista de primera línia que ha nascut o desenvolupat el seu talent a la ciutat. Ja sigui en l'àmbit de la literatura, l'art, el teatre, la dansa, la música, el cine o la gastronomia, sempre hi trobareu a algun barceloní que hi ha fet mèrits. Segur que n'hi ha molts més, però aquí teniu la nostra selecció: 20 creadors de Barcelona que han aparegut a les nostres pàgines, fotografiats pels fotògrafs de Time Out.

També t'agradarà

Barcelona artesana

Les millors botigues per comprar productes fets a mà A Barcelona hi ha molta gent que aprecia i fomenta les coses fetes amb mètodes tradicionals. De gastronomia, moda i decoració, cada cop són més els establiments que ofereixen productes fets com abans: amb temps, cura i dedicació. És el moment de reivindicar els productes veritablement únics. Canviem màquines i xips per les mans i el cor. Aquí teniu algunes de les botigues i tallers que recuperen els mètodes tradicionals per oferir productes veritablement únics i de màxima qualitat. El més vist 10 edificis d'arquitectura singular Els edificis que han marcat tendència entre els arquitectes de tot el món Barcelona és un aparador arquitectònic inacabable. Tota la ciutat, des de la cantonada més insignificant, dibuixa un mapa de 2.000 anys de problemes i solucions. La història de Barcelona es llegeix a cada rajola: des del modernisme de la burgesia opulent fins al barraquisme del Carmel, dels nínxols on s'adotzenava la classe treballadora fins a les grans infraestructures faraòniques. Perquè, contra la voracitat del totxo pel totxo i la tendència, tan catalana, de tapar els problemes amb formigó, a Barcelona sempre hi ha hagut moviments a contracorrent, com el GATCPAC, arquitectes preocupats per obrir horitzons, per repensar la ciutat i reformar-la des d'un urbanisme integrador. Hem volgut fixar-nos en petits edificis on s'hi han fet grans revolucions. I per fer-ho, hem parlat amb arquitectes joves (Carles Enrich, David Brav

Llegir-ne més

La millor cuina creativa

Els 20 restaurants on s'elaboren els plats més originals de Barcelona Dos Palillos Albert Raurich –bullinià de pro– demostra que existeix germanor entre les tapes asiàtiques i espanyoles, i un nivell d'excel·lència de producte i creativitat que els ha valgut la seva primera estrella Michelin. Dos Palillos és una perfecta fusió entre bar Manolo i barra asiàtica d’alta cuina, un lloc que no té ni taules i on, si no tenen temps, no et van abocant el vi. Reflexió: part de l’estrella Michelin sempre premia el servei, i que ells la tinguin encara posa en més valor les seves fenomenals tapes asiàtiques. Àbac Amb dues estrelles Michelin, l'Àbac de Jordi Cruz és un dels restaurants imprescindibles d'alta gastronomia a Barcelona. Ha conquerit aquest statuts mitjançant una cuina plena de mestria i sofisticació, per tocar el cel. Tickets Els germans Adrià han tornat a triomfar, ara a Barcelona, amb aquest ambiciós resum de la seva filosofia de les tapes. Amb quatre barres diferents –marisc, planxa, dolç, entreteniments, invents diversos– el client por gaudir de la versió bulliniana de les tapes de tota la geografia espanyola. Sepionets en la seva tinta amb pasta d'ametlla o síndria a la graella en són només exemples. I connectat amb Tickets, la cocteleria 41º ofereix cada nit un menú degustació que és el més proper que ha quedat d'ElBulli. Gresca Local petit, equip mínim, cuina màxima. Obligat. Rafa Peña s'ha convertit en un líder 'bistronòmic' indiscutible. Són creatius, però els plats

Llegir-ne més

La Barcelona més creativa

La ciutat bull de propostes fetes aquí amb l'avantguarda al punt de mira Llegeix més La millor cuina creativa Descobreix 10 dels llocs on s'elaboren els plats més originals de la ciutat La volta al món des de Barcelona Sabies que hi ha comerços de més de 25 nacionalitats a la ciutat? Te'n descobrim un de cada país. Comprar cultura Et recomanem les millors botigues de llibres, còmics, discos i art Llibreries de culte Les llibreries on trobaràs el que busquis, per difícil que sembli Les obres d'aquí que has de veure L'autoria catalana viu un autèntic boom a la cartellera Cuina, teatre, cocteleries, art, dansa, botigues, música... Barcelona sempre ha estat un pol de creació contemporània. Així ho demostra la nova enquesta del Barcelona Centre de Diseny, distribuida entre professionals de tot el món, on la capital catalana ha quedat al quart lloc entre les ciutats més creatives del món darrere de San Francisco, Londres i Nova York i davant de Tòquio, Berlín, Amsterdam o París. Aquí trobareu els racons i activitats que fan que la ciutat surti (tot i la crisi, les retallades i la mala maror general) als mapes de la creació d'avantguarda. Potser és una manera de fer (o de ser). El cert és que als museus, als bars, als tallers dels dissenyadors, als restaurants, sembla que la màxima circense d'el més difícil encara estigui gravada a la porta. Si voleu saber què és el risc i què és l'excel·lència feu un cop d'ull a les propostes dels barcelonins més agosarats... Afterwork Rosso Porpor

Llegir-ne més
Advertising

Art a taula

Els millors plats de cuina creativa de la ciutat Barcelona és capital mundial de la gastronomia gràcies a uns cuiners que han elevat a art els seus plats. I aquí en teniu 10 que són creacions sublims, fruit del cap creatiu de 10 xefs que es troben entre els millors del món. Aquests 10 plats, triats pels seus creadors, són per gaudir-los, amb el paladar, el nas, i també la vista... El més vist 10 edificis d'arquitectura singular Els edificis que han marcat tendència entre els arquitectes de tot el món Barcelona és un aparador arquitectònic inacabable. Tota la ciutat, des de la cantonada més insignificant, dibuixa un mapa de 2.000 anys de problemes i solucions. La història de Barcelona es llegeix a cada rajola: des del modernisme de la burgesia opulent fins al barraquisme del Carmel, dels nínxols on s'adotzenava la classe treballadora fins a les grans infraestructures faraòniques. Perquè, contra la voracitat del totxo pel totxo i la tendència, tan catalana, de tapar els problemes amb formigó, a Barcelona sempre hi ha hagut moviments a contracorrent, com el GATCPAC, arquitectes preocupats per obrir horitzons, per repensar la ciutat i reformar-la des d'un urbanisme integrador. Hem volgut fixar-nos en petits edificis on s'hi han fet grans revolucions. I per fer-ho, hem parlat amb arquitectes joves (Carles Enrich, David Bravo i el col·lectiu MAIO) que han seleccionat deu intervencions intel·ligents que han fet de la ciutat un lloc millor. No són els edificis més famosos, ni els mé

Llegir-ne més

Comentaris

0 comments