Els 20 millors plans per fer aquest pont de Setmana Santa a Barcelona

Els amants de la cervesa i el menjar alemany tenen un oasi al Biergarten, la festa cervesera que arriba al Poble Espanyol del 26 d'abril al 6 de maig. A més de gastronomia i beure, també hi ha tallers, degustacions, música en directe i DJ. S'oferiran entre vint varietats de cervesa diferents i especialitats alemanyes de menjar: frankfurt, bratwurst, pikantwurst, cervela, garró, amanida Kartoffel... així com opcions veganes i propostes pels més petits.

Nova proposta del violagambista Santi Mirón, aquesta vegada en solitari. El programa que presenta porta per títol BACH!, i inclou transcripcions que el mateix intèrpret ha fet per al seu instrument d'obres que Johann Sebastian Bach va escriure originàriament per a flauta, violí i violoncel. Bona música, per a una bona causa: el concert és benèfic, l'organitza Lux Fundació i el que es recapti anirà destinat a una ONG, Arrels Fundació.

El col·lectiu FLINTA de Barcelona 'Me Siento Extraña' organitza una festa el dissabte 27 d'abril a la Sala Upload amb una diversitat d'artistes que pujaran a la tarima fins a la matinada.

Aquest col·lectiu es va formar per oferir un espai més segur de trobada i d'altaveu a dones, lesbianes, bisexuals, persones no binàries, trans, identitats en dissidència, cyborgs i alteritats. La festa tindrà diversos espais i, alguns, com la tarima de la 'main room' i la participació al karaoke estan reservades únicament per a persones FLINTA. Als altres espais tothom hi és benvingut, i l'objectiu de l'organització és que es respecti aquesta centralitat i no es posi en risc la seguretat del seu espai i la seva comunitat. 

Qui ha dit que les titelles són per a la canalla? Aquest cicle demostra tot el contrari: El Ròmbic, el festival de titelles per a adults que es fa a l'Ateneu de 9 Barris, porta el dijous 25 d'abril l’estrena de l'espectacle Cecs d'Urmah, una companyia sorgida de l’Institut del Teatre que versiona l’obra de Maurice Maeterlinck. El divendres 26 d'abril es podrà veure l’espectacle Los Funestos Esponsales de Don Cristóbal de la companyia francesa Pelele, que fa un homenatge a la titella de mà amb músic aindrecte. El dissabte 27 es pordà veure PHAZZ ‘una filosofia de la por’ de la cia. Zero en Conducta, companyia que va iniciar la seva trajectòria al Ròmbic i que s'ha convertit en tot un referent.

“Què és la vida?”, li pregunta la Fujiko al Tetsuo. Fa sis anys que són en una residència per a gent gran i ella té Alzheimer. S'acaba de despertar i no ha reconegut el seu marit com a tal. Diu que encara no s'han casat, que és el seu promès i demana a la direcció del centre que posin un biombo entre els dos llits, per pudor. Ell intenta seguir-li el corrent, no trasbalsar-la ni contradir-la. Per això, quan li llança la pregunta, ell li demana que la contesti ella. “La vida és l'amor”, li diu la Fujiko.

Amb l’arribada del bon temps, no hi ha cap racó de Barcelona que escapi dels esdeveniments a l’aire lliure –només cal veure l’agenda del cap de setmana per confirmar-ho–. Des d’activitats gratuïtes per a tota la família al Jardí Botànic de Montjuïc fins a 10 hores de música electrònica gratis al parc de l’Estació del Nord, de punta a punta de la ciutat se celebren actes a cel obert. El Passeig de Gràcia no n’és una excepció i, per això, durant el pròxim 28 d’abril, de 12.30 a 22 h, es convertirà en el punt d'encontre dels amants del jazz. 

Aquesta gran instal·lació comprèn quatre dècades de treball amb 'fotocollage' de l'artista Pep Duran Esteva. Totes les obres que podem veure a l’exposició són inèdites i estan realitzades a partir d’antics decorats de paper que el creador ha anat intervenint al llarg de tots aquests anys. L'exposició, a part de mostrar les obres d'art, també transforma el museu en un escenari on el públic pot trobar petites intervencions, al llarg del recorregut de la mostra, que actuen com escenes, diàlegs o monòlegs oberts. 

Duran, que ve del món de l’escenografia, ha estat influenciat pel llenguatge cinematogràfic. Per això l'exposició es pot entendre com un gran set de cinema mut en el qual els personatges es passegen com ombres pels decorats i l’espectador, amb una mirada activa, hi pot trobar analogies, històries amagades i personatges que es repeteixen.

Nedar entremig de centenars de bombolles deu ser molt i molt plaent. O no. Ens hi juguem alguna cosa? El resultat el tindrem a partir del 19 d’abril quan l’experiència immersiva 'Bubble planet' arribi a la ciutat. Es tracta d’una activitat sensorial plena de colors pastels i fantasia que, a partir de la realitat virtual i la constant interacció amb el públic, genera onze entorns temàtics diferents per despertar el nen que tenim dins. I sí, un d’aquests entorns és una enorme piscina de bombolles.

'Màquina Hamlet', o 'La màquina Hamlet', com han decidit titular-la a la Sala Atrium, és el cim del teatre postdramàtic de l'últim quart del segle XX. Una obra de només nou pàgines en què Heiner Müller va destil·lar tot el coneixement que havia adquirit del text clàssic de Shakespeare després de prop de trenta anys d'estudi, i d'obsessió, a banda d'abocar-hi la seva biografia. Un exercici de depuració dur i espinós que ho deixa tot en mans del director d'escena, obligat a interpretar cadascuna de les paraules del dramaturg alemany, decisives totes, cap d'arbitrària.

Marc Chornet ha decidit situar-la en una habitació d'hotel i comptar amb només dos intèrprets (Xavier Torra Xuriguera i Anna Pérez Moya), i apostar-ho tot al disseny de so, una cosa que ja va fer Bob Wilson en una de les més icòniques posades en escena de la peça, als anys 80. D'aquí que ofereixi auriculars als espectadors, que no rebran instruccions ni res de semblant, sinó que els faran servir per immergir-se més profundament en la peça.

La tria del director dels dos únics intèrprets, un actor i una actriu, en un lloc aliè és brillant perquè, al cap i a la fi, són Hamlet i Ofèlia el que ens importa. Müller cita altres personatges de la tragèdia, però també Electra o en Raskolnikov de 'Crim i càstig'. El duet és una bona tria, amb un actor hieràtic, sobrepassat, i una actriu que porta al terreny físic la interpretació.

Cada moviment, cada gest, cada paraula, estan carregats de simbolisme

Cada moviment, cada gest, cada paraula, estan carregats de simbolisme. Des del primer “Jo vaig ser Hamlet” fins al parenostre de la nàusea, des dels crits sobre la destrucció d'Europa fins als últims visques a l'odi, la rebel·lió i el menyspreu. Chornet ha sabut llegir la biografia de Müller i col·locar una escena brillant en què, cada cop que l'actor obre la porta, es troba una dona que se suïcida de diferents maneres: l'esposa del dramaturg així ho va fer. Fins i tot sap com acabar la funció.

Aquest 'La màquina Hamlet' ens lliura una lectura diàfana del text original. Conservadora? Segurament. Però apta per a tots els curiosos que vulguin saber com es desconstrueix una obra mestra des de la consciència de la finitud. Müller, fa 50 anys, ja sabia cap a on anàvem.

L'exposició 'Carles Santos. I ara, què?' és una investigació sobre la vida i obra de Carles Santos feta per Ona Balló en col·laboració amb Elena Lasala. La mostra, que es pot veure del 14 de març al 21 de juliol al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, ofereix un recorregut per descobrir la vida i obra d’un músic rara avis el llegat del qual, avui dia, ens continua fascinant per la llibertat creativa que transmet. La mostra és la peça central de Primavera Santos, una iniciativa de La Brossa que compta amb la complicitat de la Filmoteca de Catalunya i el Museu de la Música de Barcelona que celebra l'obra polièdrica de Santos i la projecta en l'actualitat.

Una Setmana Santa sense mona és viure en la indigència emocional. Per no decebre els vostres fillols, aquí teniu un llistat de les millors mones de Barcelona. Des de les més tradicionals fins a les més sumptuoses i barroques. Poca broma, que el Gremi de Pastisseria preveu vendre quasi 800.000 mones aquest any. Enguany, la tendència és que els pastissers estrella, entre els ell millor mestre xocolater del món, esmolin la seva creativitat i tècnica amb figures d'animalons tan entranyables i bufons que us sabrà greu desmuntar-los a queixalades! 

L'homenatge que Núria Feliu (1941-2022) mereixia ha arribat en forma d'una gran exposició al Palau Robert comissariada per Òscar Dalmau i amb guió de Julià Guillamon. Aneu-hi, perquè sovint la importància musical i artística de la Feliu en aquest país ha quedat una mica tapada pel personatge. Organitzada en cinc sales i per ordre cronològic, la mostra comença al seu barri de Sants, on venia llegums al mercat, però de seguida descobrim la Feliu que s'inicia amb la companyia Teatre Experimental Català i amb el grup de música ie-ie Donald Duc. 

L’art ha servit per venerar deesses, esperits, santes i altres figures femenines que suscitaven admiració (però també por i respecte) durant generacions. Aquesta mostra del CaixaForum és un recorregut pels 5.000 anys de pensament espiritual, però fixant-nos en el poder femení i la seva materialització en  escultures, objectes sagrats i obres d’art de diversos continents, des del món antic fins a l’actualitat. En total, l’exposició acull 154 peces del British Museum, que entren en diàleg amb obres contemporànies per fer-nos reflexionar sobre el poder femení i la feminitat, i la seva relació històrica amb ideals com la saviesa, la passió, el desig, la guerra, la justícia o la misericòrdia.

Daniel Steegmann Mangrané és un artista català establert a Rio de Janeiro. Les seves escultures, instal·lacions i creacions de realitat augmentada ens parlen de les urgències ecològiques del nostre món, des d'una visió holística on no hi ha distinció entre els humans i el seu entorn. De fet, aquesta visió dual del món -que traça una línia entre la cultura i la natura, entre el subjecte i l'objecte, o la realitat i el somni- és el marc conceptual que Steegmann dinamita amb el seu art.

Si teniu Instagram, és gairebé impossible que no hàgiu vist alguna fotografia d'aquest museu. El Moco Museum es va inaugurar per primera vegada a Amsterdam l’any 2016 i, després de l’èxit a Holanda, on ja acumulen més de 3 milions de visitants, els col·leccionistes Lionel i Kim Logchies van obrir al públic la segona ubicació d'aquest museu a Barcelona. Hi trobaràs peces d’artistes com el britànic Damien Hirst, l’anònim artista de carrer Banksy, el fotògraf David Lachapelle, l’icònic Andy Warhol, Jean-Michel Basquiat, o Salvador Dalí.