Els 18 millors llibres per regalar aquest Nadal 2023

Hurtado & Ortega. 116 pàgs. 13,90 €.

De què va?

Els seus orígens banyolins, el sentit lúdic de l'art, la vida com a festa diària, Barcelona, Canes, Locarno, París, Nova York… Aquest text de caire autobiogràfic reviscola el discurs que el cineasta Albert Serra va improvisar com a pregoner de les festes de Sant Martirià: un viu recorregut pels seus anys de formació i un generós homenatge a totes les persones que l'han ajudat a conformar la seva particular concepció del cinema, de l'art i de la vida.

Per què l'has de llegir?

Albert Serra és, sens dubte, l'artista català més complet, complex i polifacètic del segle XXI. Ha passejat les seves obres d'art cinematogràfiques arreu del món, també ha dirigit teatre i ara, per fi, s'atreveix amb la prosa, amb un text personal que farà les delícies dels seus fans i, segur, n'atraurà de nous. Hi descobrim, per exemple, que Serra no va fer cap amic durant els vuit anys que va passar a la universitat o que el que més tem és fer el ridícul com a artista. Això no obstant, 'Un brindis per Sant Martirià' és un cant a l'amistat fidel, a la terra i l'art en ell mateix.

Anagrama. 184 pàgs. 17,90 €.

De què va?

Ho tenia difícil, Irene Solà, després d'aquella meravella anomenada 'Canto jo i la muntanya balla', aquella novel·la tel·lúrica on fins i tot les bèsties parlaven. Allà ens va donar entrada a un món embruixat, de dissorts i enyorances, a una terra que s'expressava. Un món que a 'Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres' explota a través d'una nissaga de dones de muntanya, habitants d'un mas enclotat, destruït i tornat a aixecar múltiples vegades, que repassa més d'un segle de neguits, de guerres, presons, fugides i ajusticiaments, de bandolers i emboscats, de dones que esperen i de dones que han de sobreviure com sigui, fins i tot pactant amb el dimoni.

Per què l'has de llegir?

L'escriptora sembla que hagi escrit aquesta novel·la per respondre la pregunta que es fa Mercè Rodoreda al final de 'Quanta, quanta guerra...': “¿S'esborraria el record del mal o el duria sempre amb mi com una malaltia de l'ànima?”. Les seves dones el porten a dins, per mor del pacte de la Joana. I nosaltres, humils lectors, no podem fer res més que embriagar-nos amb una història, una novel·la, on el temps fa el que li dona la gana, així com els seus personatges femenins, lliures, per fi, gràcies al diable. Quan l'acabin, voldran tornar a començar-la.

Trad. de Jordi Martín Lloret. Més Llibres. 264 pàgs. 21 €.

De què va?

Té poc més de 30 anys i ja ho sabem gairebé tot, de la seva vida, però fins ara només n'havíem tingut alguns detalls, històries parcials. A 'Adeu a Eddy Bellegueule' ens va parlar de la seva infantesa en un poble deprimit del Somme (Alts de França), a 'Història de la violència' d'un episodi sobre la seva vida amb altres homes, a 'Qui va matar el meu pare' es reconciliava amb el seu progenitor alhora que atacava amb duresa tots aquells polítics que van acabar amb ell, i a 'Lluites i metamorfosis d'una dona' mirava d'entendre la mare. Però ens faltava un perquè, un marc que resumís tots aquests relats, totes aquestes vivències d'un noi homosexual que no es va resignar a ser com els seus veïns.

Per què l'has de llegir?

'Canviar: mètode' és una novel·la d'autoficció brillant, colpidora, com els llibres anteriors, que és impossible que deixi el lector indiferent. O l'estimes o l'odies. O l'estimes per ser qui és, per haver-se convertit en qui és. O l'odies pel seu egocentrisme, el seu egoisme. Dues coses amb les quals, aquí, passa comptes. La sinceritat que desprèn és esborronadora. Com al final, que posa damunt la taula les seves contradiccions. Després de repassar fil per randa com s'ha esforçat a convertir-se en un home il·lustrat contra tot pronòstic, assegura: “vaig odiar la meva infantesa i la trobo a faltar”. Enyora la pobresa i les olors, la possibilitat del present.

Trad. de Lourdes Bigorra Cervelló. Angle. 384 pàgs. 20,90 €.

De què va?

A 'L'educació sentimental', Flaubert ens explica com un noi de 18 anys, Frédéric Moreau, s'enamora d'una dona més gran i casada, Marie Arnoux. Es coneixen en un vaixell i el jove queda rendit als peus de la dama. De 1841 a 1867, el temps de la novel·la, ell anirà al seu encalç mentre França viu la Revolució de 1848 i la fundació del Segon Imperi. L'amor en temps convulsos. L'alemanya Jenny Erpenbeck, que va guanyar el premi Llibreter 2019 per 'Les formes del verb anar', fa a 'Kairós' que la jove Katharina s'enamori del veterà Hans tot just en baixar d'un autobús a la plaça Alexander de Berlín Est, el 1986, tres anys i escaig abans de la caiguda del Mur i de la dissolució de la RDA.

Per què l'has de llegir?

Erpenbeck construeix la novel·la a partir dels records de Katharina que, anys més tard de la separació, recupera dues capses que havia guardat. En un estil que s'assembla al 'Memòria de noia' d'Annie Ernaux, el personatge enfila cronològicament la seva vida amb Hans i, a més, observem com aquell petit país comunista, on l'Stasi tenia ulls a tot arreu, es va desintegrant, en els mites, en la cultura, socialment. I aquí rau la grandesa d'una novel·la que parla de com l'amor i la política de vegades coincideixen en el fons i en les formes.

Trad. d'Ernest Riera. Ed. del Periscopi. 536 pàgs. 21,90 €.

De què va?

Quan es coneixen, en Sam té dotze anys i està ingressat en un hospital de Los Ángeles després de patir un accident de trànsit, on ha mort la seva mare, i la Sadie, que en té onze, va a visitar la seva germana Alice, víctima d'un càncer. Ell fa dies que no parla, però passa les tardes jugant a videojocs. Ella s'avorreix i s'afegeix a les partides d'en Sam. Es van apropant i es fan amics. Anys més tard, a Cambridge (Massachusetts), on tots dos hi estudien, es troben al metro i ell li diu: “Hauríem de fer un videojoc plegats”. Una frase que canviarà les seves vides.

Per què l'has de llegir?

Com William Faulkner a 'El soroll i la fúria', Zevin s'agafa al monòleg final de Macbeth, a l'obra de Shakespeare, per aixecar una novel·la colossal i brutalment contemporània. El seu no és un conte explicat per un dement, sinó una prova de que, encara que siguem capaços de crear mons artificials meravellosos, no som res més que actors destinats al silenci. Mentrestant, només ens queda el fervor i l'amistat, i la possibilitat de tenir un lloc on tornar.

Proa. 224 pàgs. 19,95 €.

De què va?

Per aquest llibre, el tercer de l'autora i el segon de relats, desfilen personatges abocats a la tragèdia, al foc. Parelles que van ser felices, dones abandonades que han de donar explicacions als fills, canvis de vida esbojarrats, homes al llindar de l'abisme que pensen en Constantinoble... Molta gent en cotxe i carreteres. També persones que es tanquen. I finals que et venten una bufetada.

Per què l'has de llegir?

Gurt no és Calders, ni Monzó, ni Pàmies. Els seus relats són més a prop de la Rodoreda de 'Semblava de seda' i al Danilo Kiš d''Enciclopèdia dels morts', però amb una prosa que es belluga entre el col·loquialisme estrident i el virtuosisme mesurat, en unes anades i vingudes magistrals que fa que anem d'un text a l'altre com si fossin en un parc d'atraccions. L'autora mai no ens dona el que esperem, sinó que va més enllà. I, quan més extrema és, quan el llibre s'acosta al final, més gaudim del que explica i de com ho fa. A l'últim conte, 'Bales de palla', cala foc a la casa. Amb nosaltres a dins.

Trad. de Carolina Moreno Tena. Galaxia Gutenberg. 96 pàgs. 15,90 €.

De què va?

Un home condueix sense saber on va. Gira a l'esquerra i a la dreta, alternativament, i a la fi s'endinsa en un bosc per una pista forestal plena de bonys. No s'atura fins que el cotxe queda encallat al fang, incapaç d'avançar o retrocedir. Comença a nevar, enfosqueix i fa fred, però en lloc d'anar a buscar ajuda, l'home camina per un corriol del bosc, malgrat que ja ha enfosquit tant que amb prou feines pot veure res entre els arbres...

Per què l'has de llegir?

El premi Nobel de literatura 2023 és un autor que fila prim, de prosa que aquí diríem planiana, precisa, però que deixa entrar sempre l'inesperat. Sembla que defuig l'emoció, però, quan menys t'ho esperes, fa aparèixer unes figures del no-res que se t'arrapen al cos. I en aquest relat que podria ser terrorífic, el d'un home que es perd al bosc enmig d'una glaçada de por, Jon Fosse manté el to d'una manera extraordinària. Devores cada pàgina com si ningú no t'esperés. I mentre el narrador repassa la seva vida, el lector no pot fer altra cosa que seguir-li les passes, com si fos la blancor que el sotja.

Angle. 224 pàgs. 17,90 €.

De què va?

Tot comença amb un noi lector àvid a qui el seu pare obliga a aprendre a ballar, el Futur Folklorista, i un altre noi a qui coneix en un saló de ball, el Futur Revolucionari, lector contumaç, també. Tots dos estan captivats pels contes populars fins que una dictadura terrible parteix el ciutat un viuen, on s'hi dibuixa una línia divisòria que és sinònim d'execució. I estronca les seves vides. La filla del Folklorista continuarà la feina del pare i esdevindrà l'Escoltadora de Cançons i serà capaç d'anar més enllà.

Per què l'has de llegir?

Aquesta no és una novel·la corrent, ni la seva història és l'habitual, encara que hi hagi amics que s'estimen, mares i filles que es barallen, dones que s'enamoren de l'home equivocat, homes que es pensen que ho saben tot, noies revolucionàries i cançons, i un ambient dictatorial que fa que la vista s'enlluerni. 'Una història és una pedra llançada al riu' és una oda a la ficció, a la memòria popular, una novel·la que travessa fronteres, estats d'ànim i estils, que t'hipnotitza des que t'explica el terrible conte de La línia a les primeres pàgines fins que coneixes de prop el Folklorista, el Revolucionari, l'Escoltadora de Cançons i tots els personatges, petits i grans, que s'hi passegen. Perquè Mònica Batet juga amb la seducció de les paraules i de les trames i ens narra la seva novel·la com si fóssim infants àvids d'escoltar

Quaderns Crema. 114 pàgs. 14 €.

De què va?

Al nou llibre de contes de Sergi Pàmies, la memòria es converteix en revisió de l'experiència, la crònica en compromís amb el passat i la fantasia en un joc que, en funció de l'estat d’ànim, il·lumina, pertorba o reconforta. Esdeveniments històrics o anècdotes deliberadament privades es confabulen en favor de la narració, en què Pàmies aprofundeix en el domini de la tendresa i la digressió, així com en l'equilibri entre la ironia i la perspicàcia.

Per què l'has de llegir?

Des de 'L'art de portar gavardina', Pàmies va decidir fer un petit tomb en la seva manera d'escriure contes. Va deixar d'anar a la recerca del relat perfecte, amb girs genials i arguments entremaliats, per passar a mirar dintre seu i explicar, amb retalls, la seva història personal, cosa que inclou mostrar les costures de la seva literatura. I aquí ja comença així, amb un relat on recorda el dia que va perdre la virginitat tot comparant-lo amb la carta que va rebre d'un poeta important on li comentava els seus poemes “massa plans”. Una joia.

Empúries. 128 pàgs. 17,50 €.

De què va?

La Neus acaba de perdre la seva mare, ja gran, després de dos anys en què l'estat de salut li impedia sortir de casa. Ara, el pis familiar, on encara viu el pare desmemoriat, se li va fent estrany, perquè les cuidadores hi han trastocat l'ordre de les coses i la intimitat. Retirada a la casa familiar de la Serra, va escrivint aquesta memòria en la qual evoca el temps passat i la relació entre elles dues.

Per què l'has de llegir?

Si Neus Canyelles fos francesa la llegiríem amb la devoció amb què devorem Annie Ernaux. Els seus dos últims llibres, 'Les millors vacances de la meva vida' i 'Autobiografia autoritzada', la van posar molt amunt, com una autora desacomplexada que ha aconseguit fer literatura de la vida. I aquest 'Milady' està íntimament connectat amb l'obra anterior, feta de memòria, la convivència amb la malaltia mental i una certa por a viure. Canyelles té un do per narrar la vida de les dones que li neix de dins. I ens faltava la novel·la sobre la seva mare.