Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Cinema a la fresca a la Sala Montjuïc
Foto: Sala MontjuïcCinema a la fresca a la Sala Montjuïc

Coses per fer a Barcelona al juliol

Exposicions, concerts, teatre, festes, exposicions... Juliol arriba carregat d'activitats interessants. No et perdis res!

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat

El mes de juliol està carregat de plans tan interessants que ni les onades de calor impediran que sortiu de casa. Festivals i pel·lícules a l'aire lliure, concerts de bandes i cantants reconeguts i també talent local, fires, festes i exposicions. Barcelona no tanca aquest estiu!

NO T'HO PERDIS: Les millors coses que pots fer gratis a Barcelona

Activitats i fires a la ciutat

  • Què fer
  • Mercats i fires
  • Fort Pienc

El Mercat dels Encants és un dels mercats més antics d'Europa, que data des del 1300 a la ciutat. Va començar la seva activitat a les portes de la muralla de Barcelona que, des del seu origen tenia el punt d'informalitat i llibertat que encara manté. Hi ha més de 300 parades de roba de tots els estils i preus, antiguitats, ceràmica, outlets i una zona de restauració amb 9 restaurants per poder gaudir de tota la jornada al mercat.

Concerts

  • Música
  • Festival de música
  • Sant Martí

Els multitudinaris Zoo s'acomiaden dels escenaris després de deu anys plagats d'èxits, amb fites tan bèsties com omplir el Palau Sant Jordi, però també convocant immenses quantitats de públic en territori castellanoparlant, com han fet al WiZink Center de Madrid i al ViñaRock de Villarrobledo. L'últim concert dels de Gandia a Barcelona serà a la Telecogresca 2024, el dissabte 6 d'abril de 2024 al Parc del Fòrum, on també actuaran JazzWoman, Sara Socas i DJ Trapella, a més del grup i DJ's guanyadors de l'Engresca't. Les entrades costen 30 euros i ja estan a la venda. 

  • Música
  • El Poble-sec

Ladilla Rusa, que acaben de publicar la hilarant 'Madre mía el asco que me das', inauguren el 24 de febrer la 12a edició del Curtcircuit, el cicle de concerts de l'ASACC que reivindica la música en directe en la proximitat de les sales de concerts. De moment, hi ha 32 artistes confirmats que faran una quarantena llarga de concerts a 30 sales de Catalunya, Menorca, València i el País Basc, durant la primavera i la tardor del 2024.

Publicitat
  • Música
  • Sant Andreu

La 15a edició del Barcelona Districte Cultural apropa als Centres Cívics de Barcelona els concerts de l'autora de pop lluminós Carlota Flâneur, de la pianista de flamenco-jazz Miranda Fernández, de la cantautora madrilenya Eva Sierra i de la rapera manxega Bewis de La Rosa. També hi seran el grup de flamenc Los Aurora, la potent banda de soul i de funk Marina BBFace & The Beatroots que presentarà les cançons del que serà el seu nou àlbum, i Ruïnosa y las Strippers de Rahola, que recuperen el punk rock a l'estil dels New York Dolls amb una proposta irònica i plena de diversió.

  • Música

El festival Empremtes creix passant dels onze concerts d’edicions anteriors als 28 d’aquesta tercera temporada. Marwan (19 de gener), Sofía Ellar (27 de gener), Blaumut (1 de febrer), Marina Rossell (3 de febrer), La Bien Querida (10 de febrer), Mazoni (24 de febrer), Las Migas (5 d'abril), Roger Mas (13 d'abril), Las Karamba (25 d'abril) i Celtas Cortos (27 d'abril) són alguns dels artistes d’aquest festival centrat en la música d’autor que s’escampa per unes quantes sales de Barcelona com l’Apolo, Razzmatazz, el Casino l’Aliança, el New Fizz i la Wolf fins ben entrada la primavera.

Publicitat
  • Música
  • El Poble-sec

Awamba Buluba Rock 'n' Roll Club commemora el seu onzè aniversari el 18 d'abril amb una festa a la Sala Apolo, amb Ray Collins i Los Torontos com a convidats de luxeFa onze anys, aquest club, dels pocs de Barcelona que programen rock and roll internacional en la seva acepció més àmplia, es va inaugurar al Marula Café de Barcelona i des de llavors ha organitzat més de 700 concerts, traslladant-se també a ciutats com Madrid, Bilbao i Buenos Aires, amb moments àlgids que queden pel record: sobretot nits de 'search and destroy' absolutes com la de Dave Kusworth dels Jacobites o la llegenda punk USA The Real Kids. 

 

  • Música
  • Punk i metal
  • El Parc i la Llacuna del Poblenou

Mägo de Oz portarà de gira el seu nou disc 'Alicia en el Metalverso' (disponible a partir del 26 de gener de 2024). Es tracta del Feliz No Cumpleaños Tour, que passarà per la sala Razzmatazz de Barcelona, el 26 d'abril de 2024, i també per Girona, l'endemà. És el dinovè disc d'estudi del grup de heavy madrileny liderat per Txus di Fellatio, amb Rafa Blas a la veu, que substitueix l'anterior cantant Zeta.  

 

Publicitat
  • Música
  • Festival de música
  • Sant Gervasi - Galvany

Un centenar d'actuacions conformaran el programa del Barnasants 2024, que s'inicia el 26 de gener al Teatre Joventut de L'Hospitalet i que s'allargarà fins a finals de maig. Les Kol·lontai seran les encarregades de donar el tret de sortida a aquesta nova edició, que commemora el 50è aniversari de la Revolució dels Clavells amb un concert col·lectiu el 13 d'abril dirigit per Núria Piferrer 'Névoa' i també amb un cartell commemoratiu de Julia Solans. 

  • Música
  • Festival de música
  • Sant Gervasi - Galvany

Fa ja 35 anys que el guitarrista japonès Ichiro Suzuki va crear el Festival de Guitarra de Barcelona, una programació de concerts que ha esdevingut ja un clàssic de l'agenda barcelonina, amb un estil eclèctic que no es limita a l'instrument de les sis cordes. A més de Toto i Andrés Calamaro, passaran pel Guitar Malú, Ismael Serrano, Maria Hein (acompanyada de Julieta, Mushkaa i Plan-et), Marcel i Júlia, Andrea Motis, Mikel Izal, Xoel López, Coque Malla, Rodrigo Cuevas i Los Tigres del Norte, entre molts altres.

Cine

1. Pájaros

L'atzar uneix dos perdedors en plena fugida endavant i els porta a compartir un viatge en cotxe des de València fins a la ciutat romanesa de Constanza. I, mentre travessen Europa, amb aturades als Aiguamolls de l'Empordà i a terres italianes o hongareses, tots dos aniran vivint una transformació íntima que els descobrirà parts desconegudes d'ells mateixos. Pau Durà (director de 'Formentera lady' i, com a actor, l'etern Pol de 'Plats bruts') dirigeix i signa el guió amb Ana M. Peiró d'una lluminosa, tendra i melancòlica road movie. I ho fa amb la complicitat de la seva carismàtica parella protagonista, Javier Gutiérrez i un Luis Zahera que va guanyar la Bisnaga de Plata al Festival de Màlaga amb una emocionant interpretació allunyada de la seva imatge.

Dir. Pau Durà (Espanya, 2024). 100 min. Estrena: 5 d'abril.

2. Pequeñas cartas indiscretas

Hi ha pel·lícules que, més enllà d'altres consideracions, es justifiquen pels seus duels interpretatius. Passa amb aquesta singular comèdia d'època, basada en fets reals, que es posa en les invencibles mans d'Olivia Colman i Jessie Buckley. Dues actrius magnífiques convertides en veïnes en guerra en una trama que ens porta fins a una petita població anglesa, fa cent anys. Una dona soltera rep un seguit de cartes plenes d'insults i menyspreus obscens, i els prejudicis de la policia i de la mateixa receptora de les missives posen el focus cap a la mare vídua que viu a la casa del costat. La sospitosa és una dona lliure, que es declara atea, té un nòvio negre amb qui conviu sense estar casada, s'emborratxa a la taverna del poble, és irlandesa, malparlada i no es deixa lligar per cap convenció social. Amb tots els números per ser mal vista pel veïnat, recelós pel seu comportament escandalós, serà acusada d'escriure aquestes cartes i portada a judici. L'encantador esperit de les velles comèdies de la productora Ealing sobrevola en un film que també juga amb els elements del 'whodunnit' i amb una denúncia del sexisme socialment instal·lat.

Dir. Thea Sharrock (Regne Unit, 2023). 102 min. Estrena: 5 d'abril.

Publicitat

3. Matusalén

L'orgull freak de David Galán Galindo, director d'aquella reivindicable mirada al món dels superherois que era 'Orígenes secretos' (2020), el porta ara a fixar-se en l'auge del rap i en les comèdies d'institut per signar un vestit a mida per un Julián López a qui envolta d'alguns dels seus eterns companys chanantes, com Carlos Areces i Raúl Cimas. En aquesta comèdia sobre peterpans tirant a rucs a la recerca d'una segona oportunitat, López és un raper que estira les glòries passades i encara viu amb els seus pares, i que es matricula a la universitat per culpa d'una aposta. Que un senyor de 40 i tants comparteixi sortides i bromes amb nois i noies de 20 resulta tan poc edificant que només s'entén amb la comicitat del seu protagonista. Amb Miren Ibarguren i Antonio Resines completant el repartiment, 'Matusalén' s'abraça al sentit del ridícul i a la vergonyeta aliena per oferir una comèdia tan inofensiva com solvent, que no canvia el món, però demostra el talent dels seus intèrprets.

Dir. David Galán Galindo (Espanya, 2024). 119 min. Estrena: 5 d'abril.

4. Sangre en los labios

La sang, suor i llàgrimes de l'icònic discurs de Churchill es pot aplicar a aquesta bogeria trepidant i, a estones, lisèrgica en la que s'hi barregen mafiosos i assassinats, culturistes i anabolitzants, sexe salvatge i la caiguda del Mur de Berlín. I, anant cap a Las Vegas, dues dones lesbianes, Katy O'Brien i una Kristen Stewart que, projecte a projecte, segueix demostrant una personalitat a prova de bombes fugint del que Hollywood li havia destinat en temps de la saga 'Crepuscle'. Després d'una estimulant òpera prima, 'Saint Maude' (2019), la cineasta britànica Rose Glass proposa ara un còctel que escapa a les expectatives: 'Sangre en los labios' és un sorprenent i provocador neo-noir que no s'assembla a cap altre neo-noir, amb aires dels primers Coen i de 'Drive', de David Lynch i de 'Thelma & Louise'. Un festival passat de rosca amb el segell de la productora A24, la més cool del segle XXI.

Dir. Rose Glass (EUA, 2024). 104 min. Estrena: 12 d'abril.

Publicitat

5. El salto

25 anys després d'un sonat debut amb 'Solas', l'andalús Benito Zambrano dirigeix ara la que defineix com la seva pel·lícula més necessària. I és que pocs miralls tan potents com el que ens posa davant del nas 'El salto', així es titula al·ludint a l'arriscadíssim pas que molts migrants fan, mirant de creuar la tanca (o les tanques) de Melilla per arribar a Europa. Zambrano dona el protagonisme a un jove guineà que treballa a Madrid amb papers d'algú que no és ell, que viu en un pis ple d'africans com ell, i que espera un nadó amb la seva parella, una altra migrant sense papers. Detingut per la policia i expulsat del país, el nostre home mirarà de tornar a fer el perillosíssim viatge d'entrada a Espanya que tantes i tantes persones proven cada dia, moltes vegades perdent la vida en l'intent. Zambrano aposta pel cinema social sense artificis ni coartades, amb humanitat i empatia, i amb un missatge directe i contundent que ens fa reflexionar sobre els intolerants temps que vivim.

Dir. Benito Zambrano (Espanya, 2024). 90 min. Estrena: 12 d'abril.

6. Civil War

Alex Garland és un visionari gestor d'apocalipsis: ho va demostrar sobradament com a guionista de '28 días después' i de la seva seqüela setmanal (per cert, filmada pel canari Juan Carlos Fresnadillo). Després de dirigir 'Ex Machina' i 'Men', ara presenta un altre escenari al límit: els Estats Units viu immersos en una cruenta guerra civil, amb un president que ha tancat la paradeta de l'FBI i que ha comès el pecat d'actuar militarment contra civils. Un grapat de periodistes, que barregen el desencant d'uns i l'entusiasme dels més joves, travessen el país amb Washington com a final de trajecte, amb la voluntat d'aconseguir una entrevista amb el màxim mandatari abans que les forces rebels arribin a la Casa Blanca. Esgarrifa veure la pel·lícula per una versemblança que, en els polaritzats temps que corren, la fa més propera a la predicció que a la distopia. Amb Kirsten Dunst com a cap de cartell, la pel·lícula compta amb Wagner Moura (el Pablo Escobar de 'Narcos') i Cailee Spaeny ('Priscilla'), en una road movie que sap combinar magníficament l'impacte de la premissa, la violència d'escenes que gelen la sang i un punt de vista narratiu que deixa marge al públic per omplir els buits que el guió no vol explicar. Una de les pel·lícules de l'any.

Dir. Alex Garland (EUA, 2024). 109 min. Estrena: 19 d'abril.

Publicitat

7. Guardiana de dracs (Dragonkeeper)

Dracs i masmorres a l'antiga Xina imperial, bruixots i una nena amb misteriosos poders que té en les seves mans el futur de la humanitat. Amb aquestes eines, el català Salvador Simó (director de l'excel·lent 'Buñuel y el laberinto de las tortugas') signa, juntament amb el xinès Li Jianping, una aventura amb ànima del cinema dels anys 80 i 90. 'Guardiana de dracs' adapta la primera de les sis novel·les homònimes de Carole Wilkinson i aposta per l'ambició, amb aquesta multimilionària fantasia animada en 3D coproduïda entre Espanya i Xina que arriba a les cartelleres disposada a plantar cara als monstres de l'animació nord-americana.

Dir. Salvador Simó i Li Jianping (Espanya-Xina, 2024). 99 min. Estrena: 19 d'abril.

8. El especialista

Quan encara tenim fresca la seva aparició com a Ken a la darrera gala dels Oscar, Ryan Gosling estrena nova pel·li. 'El especialista' adapta una vella sèrie televisiva dels 80 protagonitzada per Lee Majors, sobre un doble d'escenes d'acció que arrodoneix el seu sou fent de caçarrecompenses. I, a la seva manera, li dona un inesperat tomb, potenciant els dots humorístics de Gosling i de la seva magnífica partenaire, Emily Blunt. Així doncs, barrejant comèdia, acció i romanticisme, el film és també una carta d'amor a una professió, la d'especialista de seqüències perilloses, que va ser la feina del director del film, David Leitch, doble habitual durant anys d'un Brad Pitt a qui va acabar dirigint a la frenètica 'Bullet train'. Prepareu crispetes i a gaudir.

Dir. David Leitch (Estats Units, 2024). 125 min. Estrena: 26 d'abril.

Publicitat

9. Rivales

El món del tenis professional serveix de context, i de macguffin, en la nova història romàntica de Luca Guadagnino ('Call me by your name'), que el cineasta sicilià defineix com la seva primera comèdia. I ara planteja una relació entre Josh O'Connor ('The Crown'), Mike Feist ('West Side Story') i una Zendaya que assaboreix l'èxit de 'Dune 2', convertida en l'epicentre d'un triangle amorós amb morbo, marcat per la competitivitat i el fracàs, i que li serveix a Guadagnino per continuar parlant de desig, de cossos i de passions.

Dir. Luca Guadagnino (Estats Units, 2024). Estrena: 26 d'abril.

Mamífera
Filmax

10. Mamífera

Liliana Torres torna a experimentar amb l'autoficció, com venia fent a 'Family tour' (2013) i a '¿Qué hacemos mal?' (2021), i, amb la complicitat de Maria Rodríguez Soto com a protagonista, reflexiona sobre com les dones són permanentment jutjades o estigmatitzades quan prenen segons quines decisions. A 'Mamífera', la protagonista i la seva parella (Enric Auquer) comparteixen valors i mirades sobre el futur, i el seu passa per no tenir fills. Però un embaràs accidental posarà al damunt de la taula la fortalesa de les seves eleccions vitals. Lluminosa i plena de veritat, la pel·lícula es va presentar mundialment al prestigiós festival South by Southwest d'Austin (Texas), i Maria Rodríguez va endur-se el premi a millor interpretació, un magnífic aval per aquesta pel·lícula valenta que explora el qüestionament d'algunes normes no escrites però imposades socialment.

Dir. Liliana Torres (Espanya, 2024). 93 min. Estrena: 26 d'abril.

Grec 2023

'Les confessions', d'Alexander Zeldin
Foto: Museu del Louvre

1. 'Les confessions', d'Alexander Zeldin

Alexander Zeldin és el deixeble avantatjat de Peter Brook, potser el director i dramaturg britànic que més furor està provocant. I aquí parla de l'Alice, una dona que va néixer l'any 1943, que és australiana i activista. I que també és mare de Zeldin. Què en sap el seu fill?

A 'Les confessions', l'artista britànic pren les hores de converses que va passar amb la seva mare per fer-ne un retrat, però també per mostrar el destí d'una filla de la classe obrera que abandonarà el seu país per reiniciar la vida de dona divorciada al Londres dels anys 80. Passant per canvis socials, els amors d'Alice són el fil conductor d'una emancipació on tothom pot trobar-se. Què en sabem l'un de l'altre? Què volem saber? Anar a la recerca de les confessions com a fonts de la seva pròpia construcció... Aquest és el camí que Zeldin va sentir que havia de seguir. Fer teatre fora del teatre, buscant a les vides properes altres maneres de mirar el món.

Teatre Lliure de Montjuïc. Del 2 al 4 de juliol

Sasha Waltz & Orquestra Simfònica del Liceu
Foto: Stephan Talneau

2. Sasha Waltz & Orquestra Simfònica del Liceu

El juny de 2021, la coreògrafa alemanya Sasha Waltz va idear una coreografia de dos moviments per a la Setena Simfonia de Ludwig van Beethoven a l'antic temple de Delfos com a part de la producció del canal ARTE 'Mit Beethoven durch Europa'. Ara, juntament amb un conjunt de tretze ballarins es dedica a la 'Setena' en la seva totalitat. Aquesta música es va originar al final de la vida del compositor l'any 1812 quan ja es quedava sord, i toca temes de la seva època, que encara són d'actualitat: el fracàs d'una revolució, un retorn (forçat) a velles tradicions, una fricció entre el desig de transformació i restauració de la societat i la pèrdua de llibertat i perspectives de futur que l'acompanya. La companyia de Sasha Waltz estarà acompanyada a l'escenari per l'Orquestra del Liceu.

Teatre Grec. El 5 i 6 de juliol.

Publicitat
'Una illa', d'Agrupación Señor Serrano
Foto: Agrupación Señor Serrano

3. 'Una illa', d'Agrupación Señor Serrano

La companyia barcelonina estrena a Porto aquest maig una nova producció que passarà pel Grec i que és el seu apropament a la intel·ligència artificial, a la por a l'altre, a allò desconegut, ja que, per primera vegada, la humanitat es troba davant d'una entitat que és percebuda com a més capaç, com a superior. I aquesta entitat se suma a la resta d'entitats que ja estan en joc per definir el “nosaltres”. “Quins són els drets d’una vaca, d’un humà, d’una AI o del sol? La nostra coreografia del futur entrellaça o lliga les mans? Qui ha d’imaginar els nous mites? I el nostre futur? Què passa si convidem les intel·ligències artificials a imaginar un nosaltres?”, es pregunten. Ells les han convidat a imaginar una illa.

Teatre Lliure de Montjuïc. Del 7 al 9 de juliol.

'Firmamento', de La Veronal
Foto: Bence Szemerey

4. 'Firmamento', de La Veronal

Amb la bona notícia del fitxatge de Marcos Morau com a artista resident de l'Staatsballett Berlin, la seva companyia barcelonina estrena espectacle nou al Grec.

Després d''Opening night' (2021), de que 'Pasionaria' passés amb gran èxit pel festival d'Avinyó el 2021 (es va estrenar al Grec 2020), hi ha moltes ganes de gaudir d'una producció que se centrarà en el món del cinema, tot seguint la línia, precisament, de 'Pasionaria', que revelava la passió de Morau per Luis Buñuel. L'estrena mundial de 'Firmamento' és al Grec.

Mercat de les Flors. Del 13 al 15 de juliol.

Publicitat
'Nessun dorma', d'Eu Manzanares
Foto: Grec

5. 'Nessun dorma', d'Eu Manzanares

Aquesta és la història d’una neta que va tenir una àvia que venia la seva sang per donar de menjar als fills i que ha decidit venjar-la. Una obra de l’actriu i dramaturga Eu Manzanares, que es capbussa en la pròpia biografia familiar, immergida en la pobresa, per atorgar-li la grandesa d’una òpera de Puccini. Anna Barrachina, Queralt Casasayas, Tai Fati, Pep Ferrer i Júlia Truyol protagonitzen aquesta peça, però amb tot el sentit de l’humor i acidesa dels 'angry young men' britànics del segle passat, amb John Osborne i el seu 'Mira enrere amb ràbia' com a referents. Una obra necessària i molt bona.

Sala Beckett. M: Poblenou. Fins al 30 de juliol. 11-22 €.

'INK', de Dimitris Papaioannou
Foto: Julian Mommert

6. 'INK', de Dimitris Papaioannou

Quan parlem del coreògraf grec Dimitris Papaioannou, la definició d'"autor" no podria ser més adequada: una marca distintiva invariablement reconeixible. A INK, el guardià d'un univers fosc i inundat intenta mantenir l'ordre. És un fràgil acte d'equilibri. La intrusió d'un visitant des de les entranyes de la terra pertorba la seva existència solitària, introduint-hi suavitat i crueltat. En un duet que aviat es transforma en duel, el gran artista grec, acompanyat de la ballarina Šuka Horn, sondeja els límits de la realitat a través dels filtres de la ciència-ficció i el terror.

Teatre Lliure de Montjuïc. Del 24 al 26 de juliol.

Publicitat
'Per Evita', de Jordi Prat i Coll
Foto: Bitò May Zircus

7. 'Per Evita', de Jordi Prat i Coll

El 2018, Anna Moliner, Ivan Labanda, Jordi Vidal i Andreu Gallén van crear, sota les ordres de Jordi Prat i Coll, una petita peça de cambra deliciosa que retia homenatge a Evita Perón, un símbol del segle XX. L'obra passava en un soterrani, on tres personatges es reunien per cantar passatges de la seva vida. Veuen en ella la figura ideal per purgar les seves ànimes. I sense haver trepitjat mai Buenos Aires aquests tres pecadors cantaran 'Don’t cry for me Argentina' pel mateix motiu que tot cristià recita el pare nostre: per una qüestió de fe. El repte de Prat i Coll és traslladar aquella joia a la majestuositat del Teatre Grec.

Teatre Grec. El 27 i 28 de juliol.

'Flors i viatges / Dimonis / No em va fer Joan Brossa', de cabosanroque
Foto: Cabosanroque

8. 'Flors i viatges / Dimonis / No em va fer Joan Brossa', de cabosanroque

El CCCB s'obre totalment a l'univers literari de la companyia que formen Laia Torrents i Roger Aixut (cabosanroque). No només estrenen a Barcelona 'Flors i viatges', una instal·lació creada a partir de 'Viatges i flors', de Mercè Rodoreda, sinó que ens permet tornar a veure dues delícies anteriors: 'Dimonis', a partir dels exorcismes de Jacint Verdaguer, i 'No em va fer Joan Brossa', creat al voltant de l'obra del poeta barceloní. Tres treballs immersius d'una creativitat desbordant.

CCCB. Del 5 al 30 de juliol.

Publicitat
'Los juegos feroces', de Francisco Casavella i Iván Morales
Foto: Juan Miguel Morales

9. 'Los juegos feroces', de Francisco Casavella i Iván Morales

Abans d'estrenar la temporada que ve la versió teatral d''El día del Watusi', l'obra mestra de Francisco Casavella, Iván Morales reuneix l'equip que el farà possible per aixecar-ne una prèvia en versió concert. El director i dramaturg s'ha capbussat en una novel·la inesgotable sobre la Transició espanyola, la relectura de la qual dona per bona la imatge casavelliana del novel·lista com el guia mestís dels westerns, aquell que s'avança a la tropa, s'expressa en un llenguatge estrany i ens avisa que les coses no són allò que semblen.

Paral·lel 62. El 15 i 16 de juliol.

'La paella dels dijous' / 'Sílvia' / 'Rovira vs. Rodríguez'
Foto: Grec

10. 'La paella dels dijous' / 'Sílvia' / 'Rovira vs. Rodríguez'

La catalana Cristina Clemente i l'argentí Nelson Valente han construït una peça puzle entre tres sales. Ella ha escrit 'La paella dels dijous'. Ell, 'Sílvia'. Totes dues estaran connectades i tindran un desenllaç en l'obra que han aixecat a quatre mans, 'Rovira vs. Rodríguez'. Un projecte a dues bandes entre les sales de proximitat de Barcelona i l'Off de Buenos Aires del qual només podem esperar coses bones. La col·laboració entre els artistes de les dues ciutats és constant i molt fructífera.

Diversos espais. Del 5 al 29 de juliol.

Publicitat
Aina Alegre
Foto: Phile Deprez

11. Aina Alegre

A 'This is not “an act of love and resistance”' la coreògrafa barcelonina Aina Alegre pren l'aire com a tema: l'aire com a matèria, l'aire com a substància que connecta el cos i el món exterior. Continuant amb la seva dèria anterior per la percussió corporal i la musicalitat, mostra com els cossos actuen com a canals d'aire, respiració i moviment. El repartiment íntegrament femení busca la connexió entre el cos, el ritme, la veu i la música, naturalment, exclusivament amb instruments de vent: trompeta, trombó i saxo. Un grup de ballarines i trombonistes, una brass band amb totes les de la llei, porten a escena la peça d'una coreògrafa que s'ha enlairat com mai a Europa.

Mercat de les Flors. 18 i 19 de juliol.

'Lali Symon', de Sergi Belbel
Foto: David Ruano

12. 'Lali Symon', de Sergi Belbel

Fa més d'una dècada que Sergi Belbel no estrena una obra pròpia. N'ha dirigit moltes, d'altres, però com a autor estava pràcticament desaparegut des de 'A la Toscana' (TNC, 2008). Aquí, amb la complicitat i iniciativa d'Emma Vilarasau, el dramaturg crea un personatge que ha de tenir cura d'una mare moribunda, mentre passa el dia fent riure la gent com a comediant. Vilarasau mateixa li donarà vida.

Teatre Romea. De l'1 al 30 de juliol.

Publicitat
'Carnación', de Rocío Molina
Foto: Grec

13. 'Carnación', de Rocío Molina

Després d’uns anys despullant el seu art amb la Trilogía sobre la guitarra, Rocío Molina ha tornat a concebre un espectacle de gran format a 'Carnación', on s’ha deixat acompanyar de Niño de Elche. La trobada entre aquests dos grans artistes no pot provocar res més que focs artificials, i més quan es tracta d’explorar el desig, sense topalls, sense oblidar la violència que comporta.

Mercat de les Flors. M: Poble Sec. Del 7 al 9 de juliol. 28 €.

'Vessel Damien' de Jalet & Kohei Nawa
Foto: Grec

14. 'Vessel Damien' de Jalet & Kohei Nawa

Aquesta és la primera visita del ballarí i coreògraf belga-francès Damien Jalet al festival Grec, que amb Vessel fusiona el seu art d’ampli espectre amb l’artista plàstic japonès Kohei Nawa. Set ballarins es transformaran en un de sol mentre ballen en una composició de l’artista electroacústic Marihiko Hara i obres de Ryūichi Sakamoto. I tot a partir del Kojiki, el llibre mitològic japonès més antic que parla de la creació del món.

Mercat de les Flors. 2 i 3 de juliol. 28 €.

Publicitat
'Double infinite. The bluebird call', de Mal Pelo
Foto: Grec Festival

15. 'Double infinite. The bluebird call', de Mal Pelo

Maria Muñoz i Pep Ramis tornen a trobar-se sols en escena per primera vegada en anys a 'Double infinite. The bluebird call', un exercici sobre la imaginació i els somnis no acomplerts, sobre el pes del cos i una poètica, la seva, que està vivint una segona joventut gràcies a l’interès que han despertat en tota una nova generació d’espectadors i programadors europeus. A finals de juliol debuten al Festival d’Avinyó.

Teatre Nacional de Catalunya. M: Glòries. Del 2 al 9 de juliol. 24 €.

'Titanas', de Sol Picó
Foto: Grec Festival

16. 'Titanas', de Sol Picó

La coreògrafa i ballarina d’Alcoi recupera l’espectacle 'Titanas', que només s’havia vist a València, per remuntar-lo al Born CCM, amb la música de Judit Farrés i la interpretació d’ella mateixa, Anna Ventura (Natsuki) i Encarni Sánchez. Com en tots els espectacles de Sol Picó, s’espera que sigui una festa del ritme i de l’energia, amb música en directe, per pensar sobre els conceptes de llegat i memòria.

El Born Centre de Cultura i Memòria. M: Jaume I. 6 i 7 de juliol. 15 €.

Publicitat
'Celebration. Un ball parlat', de Montse Colomé
Foto: Grec Festival

17. 'Celebration. Un ball parlat', de Montse Colomé

Amb 'Celebration. Un ball parlat', la gran Montse Colomé vol celebrar sis dècades dedicades a la dansa, tota una llarga trajectòria que l’ha posat en contacte amb Alvin Ailey, Carles Santos i Comediants, amb qui va viatjar per mig món. Aquesta és una peça documental en què la mateixa ballarina i coreògrafa ens deixarà entrar a la seva vida i a les seves vivències sense deixar de ballar.

La Caldera. M: Les Corts. 21 i 22 de juliol. 8-12 €

'Ubu', de Robert Wilson
Foto: Grec Festival

18. 'Ubu', de Robert Wilson

El nord-americà torna a Barcelona per oferir-nos una reinterpretació agosarada i personal del text d'Alfred Jarry passat pel sedàs de Joan Miró. A finals dels anys 70, el pintor va estrenar un espectacle de titelles amb Joan Baixas titulat 'Mori el Merma', que va marcar una fita. Wilson, convidat pel museu Es Baluard de Palma, revisita el muntatge mironià per portar-nos-el als nostres dies a través d'una posada en escena breu, farcida de la seva imatgeria minimalista.

TNC. M: Glòries. Del 15 al 17 de juliol. 29 €

Publicitat
'Celui qui tombe', de Yoann Bourgeois
Foto: Grec Festival

19. 'Celui qui tombe', de Yoann Bourgeois

'Minuit' ens va meravellar, el 2018. I ara l'artista de circ francès Yoann Bourgeois, un dels més imaginatius del moment, ens porta un espectacle que, a través dels elements propis del seu art i de la dansa, desafia les lleis físiques. A 'Celui qui tombe' (El que cau) col·loca sis intèrprets en una plataforma bellugadissa, a sobre de la qual s'enfrontaran a problemes tan vitals com mantenir-se dret quan tot es mou. Bourgeois és un artista total.

Mercat de les Flors. M: Poble Sec. 22 i 23 de juliol. 28 €.

'A beginning_expanded version', d'Aurora Bauzà i Pere Jou
Foto: Grec Festival

20. 'A beginning_expanded version', d'Aurora Bauzà i Pere Jou

L'associació entre Aurora Bauzà i Pere Jou està produint espectacles extraordinaris. I el que presenten al Grec, una reflexió sobre el que ens espera després del futur, no en serà una excepció. D'entrada, ens col·loquen en un espai singular, el Dipòsit del rei Martí, amb quinze integrants del Cor Jove del Teatre Principal de Palma. I hi afegeixen un sistema de so en 360 graus que converteix la proposta en una experiència immersiva de primer ordre.

Dipòsit del rei Martí. FGC: Avinguda Tibidabo. 8 i 9 de juliol. 15 €.

Art

  • Art
  • Sant Martí

De què va? Aquesta gran instal·lació comprèn quatre dècades de treball amb 'fotocollage' de l'artista Pep Duran Esteva. Totes les obres que podem veure a l’exposició són inèdites i estan fetes amb papers que el creador ha anat intervenint al llarg de tots aquests anys.

Per què hi heu d'anar? Perquè l'artista, que ve del món de l’escenografia, transforma el museu en un escenari on el públic pot trobar petites intervencions, al llarg del recorregut de la mostra, que actuen com escenes, diàlegs o monòlegs oberts. 

 

  • Art
  • Art

De què va? L’accés a la planta -2 de la Fundació Tàpies s’ha llevat cobert d’un fil vermell que teixeix una immensa teranyina. Les escales que ens condueixen a les sales d’exposició ara semblen una cova cap a l’infern, però en realitat només ens donen la benvinguda a les creacions de Chiharu Shiota, una artista japonesa que presenta aquesta mostra sorprenent i plena de simbolismes. 

Per què hi heu d'anar? Perquè l’obra de Chiharu Shiota ens parla de la fragilitat de la vida, de la memòria i del vincle amb la terra a través d’aquestes teranyines de color carmí que, a dins, atrapen objectes quotidians com unes sabates o unes claus

Publicitat
  • Art
  • El Raval

De què va? Una casa unifamiliar de propietat, envoltada de gespa, amb piscina al jardí del darrere i un parell de cotxes dormint al garatge. Segurament aquesta és la idea que aflora al cap de la majoria quan sent l’expressió “somni americà”. El CCCB dedica una mostra als reptes de la ciutat agafant d’excusa aquest model urbanístic suburbial.

Per què hi heu d'anar? Des de l’inici dels suburbis amb la revolució industrial, passant per l’auge de la vida en urbanitzacions perifèriques després de la Segona Guerra Mundial, l’exposició explora també la part fosca de la vida residencial i els futurs postsuburbials que ens esperen.

  • Art
  • La Font de la Guatlla

De què va? Aquesta mostra del CaixaForum és un recorregut pels 5.000 anys de pensament espiritual, però fixant-nos en el poder femení i la seva materialització en escultures, objectes sagrats i obres d’art de diversos continents, des del món antic fins a l’actualitat.

Per què hi heu d'anar? Per gaudir de 154 peces del British Museum, que entren en diàleg amb obres contemporànies per fer-nos reflexionar sobre el poder femení i la feminitat, i la seva relació històrica amb ideals com la saviesa, la passió, el desig, la guerra, la justícia o la misericòrdia.

Publicitat
  • Art
  • Fotografia

De què va? Consuelo Kanaga, fotògrafa nord-americana, va retratar els conflictes socials de la seva època al llarg de sis dècades.

Per què hi heu d'anar? Des de la pobresa urbana fins a la lluita pels drets dels treballadors, passant pel terror de la segregació racial i la desigualtat social, Kanaga va abordar gèneres de tota mena i es va fer especialment famosa pels retrats de la comunitat afroamericana, que mostraven amb emotivitat, tècniques formals modernistes i una política documental radical, la realitat social d’aquest grup. 

  • Què fer
  • Festivals
  • Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera

De què va? Una investigació sobre la vida i obra de Carles Santos feta per Ona Balló i Elena Lasala en col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya i el Museu de la Música de Barcelona. La mostra, que es pot veure del 14 de març al 21 de juliol al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, ofereix una visió completa de la figura de l'artista i la trasllada al moment actual. 

Per què hi heu d'anar? La idea de l'exposició neix de l'estreta relació que van mantenir Joan Brossa i Santos durant la seva joventut i de com aquest vincle va influir positivament a la trajectòria artística d'ambdós.

Publicitat
  • Art
  • Art

De què va? L’exposició de ceràmiques de Miquel Barceló a La Pedrera duu un nom que fa referència a l’admiració que l’artista sent per les civilitzacions que van viure i crear abans que nosaltres. La mostra comprèn tres dècades de treball, des de les primeres obres africanes, de 1994, fins a la producció més recent. 

Per què hi heu d'anar? Per ser rebuts, a l'entrada, per una paret blava d'on treuen el cap peixos salvatges, que són alguns dels animals presents a les creacions del mallorquí. A través de la ceràmica, que per l'artista és només una altra forma de pintura, conviureu amb tonyines, toros, crancs, cérvols, calaveres i pedres volcàniques, tot endinsant-vos en l'imaginari natural i primitiu de l'artista mallorquí.  

 

 

  • Art
  • Sants - Montjuïc

De què va? Del paper que va jugar l'art en l'antijudaïsme, durant l'època medieval.

Per què hi heu d'anar? Per entendre que si bé la diferència existeix, l'alteritat es construeix, a través d'un recull obres d'art de tota mena que ens permeten conèixer quin retrat se'n va fer, dels jueus i els conversos, per part dels cristians, a l'Espanya d'entre el 1285 i el 1492. 

 

Publicitat
  • Art
  • Art

De què va? Agafes el torn en una sala d’espera. Quan et criden, entres en una sala, t’estires en un llit i et mors. Així comença el recorregut laberíntic, immersiu i lúdic en què consisteix la nova exposició de l’Arts Santa Mònica. Sota el títol ‘L’altre costat’, la mostra et convida a abandonar la vida material per explorar el més enllà: per alguns artistes això vol dir els somnis, per altres, l’inconscient, el plaer, la mort o la resurrecció.

Per què hi heu d'anar? Per descobrir obres de 10 artistes locals i internacionals recorrent una exposició laberíntica. Peces d'art que són inflables on moure el cos, constel·lacions que pengen del sostre, instal·lacions que et permeten tenir un diàleg amb tu mateix i obres d'art que parlen i no et deixen desviar la mirada cap a un altre lloc. 




  • Art
  • Fotografia

De què va? Aquesta exposició explora la cultura fotogràfica popular a casa nostra, que va créixer amb força entre finals del segle XIX i fins a l’esclat de la guerra civil, en el mateix moment que la fotografia amateur arribava també en altres zones d’Europa.

Per què hi heu d'anar? Per conèixer la fotografia popular catalana, els temes i els motius visuals recurrents del gènere. 

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat