El germà més jove de l'Alba París és senzill i elegant: cuina amb arrels basques amb un predomini de la millor carn vermella i el peix més fresc. No és barat, però val el que costa. I amaga una petita joia ambarina a la seva planta superior: una cocteleria clàssica que es pot convertir en el vostre refugi favorit si us agrada el mam deluxe i la tranquil·litat. Es diu Bala Cocktail Bar i sembla que l’hagi decorat el pare de Don Draper. Mobiliari retro, sofàs Chester, rajola i fusta al terra, il·luminació ataronjada, estants amb ampolles, jazz acaronant el personal des dels altaveus a un volum perfecte... Barrets i elàstics permesos. És com retrocedir a la Nova York dels 50.
A la barra, em trobo l’Èric Bertran. Vaig descobrir el seu talent al Cinco i comprovo que no ha perdut canell: em posa a la taula un Dry Martini impecable, aromàtic i amb olives; mil cops més refrescant que l’aigua, on aneu a parar. Perquè el Bala convida a beure clàssic i reposat. Els Chester s’empassen els bevedors, la música flueix i tenen un balcó privilegiat on es pot sopar, fumar i beure còctels fins que esclati el món. Còctels com el remix del margarita que ens ofereix la 'bartender' italiana Giusj Araldini: una magnífica recepta en honor al seu avi, una copa fumada, delicada i ataronjada, com les parets d’ambre que ens engoleixen.
