Quina història més curiosa, la del Bar Michigan. Als anys 90 va ser propietat d’un senyor gallec. Vázquez Montalbán, assidu a la seva barra, deia que hi feien de les millors croquetes i truites de patates de Barcelona, dues pedres angulars del bon bar. Era tota una institució. El 2012 el va agafar una xinesa, la Rosi; i va passar la mà per la cara als que vaticinaven –amb un toc de racisme– croqueta congelada i truita seca: la truita de patates seguia sent de sucositat uniforme i melosa, les croquetes de pernil ibèric eren d’una cremositat delirant, les llesquetes de pa sucades amb aquella intensitat maníaca que deixa el tomàquet fet confitura (ho corroboro!).
El gallec va reobrir el Michigan al seu poble natal, la Rosi es va retirar el 2019, i el grup La Confiteria l’ha reobert el 2020. «Ens el va traspassar amb la condició que el mantinguéssim igual», expliquen. I ho han acomplert: «Mantenim l’ADN de Bar Manolo gurmet», explica Baldovinos, i això ho reflecteix una carta on pots fer el quartet de l’alegria (brava-russa-croquetes-truita), i altres tapes de gaudi desfermat i sucar pa (aletes de pollastre, musclos al vapor, ous emprenyats!) però gambes a la planxa i daus de filet a la brasa. O sigui, que pots fer tapa clàssica i bona o clavar-te un homenatge de producte. I cuina sense interrupcions de les 7 a les 23 h. Quina barra!
