Aquest establiment està tancat.
Se’l podria presentar amb un Benvingut Mister Marshall, però a l’inrevés. Benvingut Enrique Valentí amb el teu Bar Bas, encarregat per H10 Hotels, en una zona minada pel mal gust, el pitjor servei, la fritanga i tota mena de càstigs per al bon paladar. Durant vint anys he treballat just davant d’aquest resplendent bar, i el drama diari era on anar a dinar. L’Anna Matamala ho va intentar, però no va donar el resultat desitjat. Ara l’Enrique, amb l’experiència reeixida de Casa Paloma i Chez Cocó a les espatlles, posa bon gust i qualitat en un ambient agradable i ben decorat.
Però el més important és quan comencen a arribar els plats i platets a taula, després de veure exposats en una barra diferents productes molt prometedors, de qualitat i preparats a la vista per l’Enrique i un equip jove. Les patates fregides pel xurrer al moment són un pròleg reverencial. Vaig demanar el que considero la prova del nou: anxoves, ensalada russa, una croqueta i una truita de patates i ceba sucosa. I la van passar amb nota. L’Enrique, a més, em va fer tastar el matrimoni d’un seitó i una anxova, molt ben amanit i acompanyat per una senyora oliva. La truita no només tenia el punt soŀlicitat, sinó l’efecte suflé: quan s’hi clava la forquilla es desinfla una mica, cosa que revela que s’ha treballat bé la batuda de l’ou.
Superb el plat del dia, llenegues amb patates ben seleccionades, i en una taula pròxima es comentava molt la cua de vaca vella amb vi negre i puré de patates i el capipota amb cigrons. Les mandonguilles de vedella amb sèpia són una exquisidesa, amb la carn al seu punt. La carta es divideix en tapes de llauna, clàssics, fumats, com a casa, verdures i xup-xup. Una cuina que no abandona la tradició, que es presenta modernitzada i amb bon gust, i que la serveix un personal eficient, amable i servicial, cosa que no passa als establiments del voltant. Benvingut Bar Bas, i que l’Enrique mantingui el ritme de creuer d’aquest fulgurant inici.
