El Cometa Pla és la taverna bio del Pla, un dels clàssics del Gòtic. El que me’n parla és en Ricard, el fill dels Martín, i em recomana que quan hi vagi no deixi de demanar el pastís Tatin de ceba, escuma de burrata i botàriga, i arribo al Cometa amb un esperit sideral. La veritat és que hi arribo tan d’hora que semblo un turista arribat d’Islàndia, però les aparences no enganyen. M’agrada deixar-me aconsellar, i més si qui et serveix mostra l’entusiasme que haurien de tenir tots els restaurants que comencen i que volen perllongar-se en la memòria dels comensals. Fa pocs dies que han obert, i reben satisfets la notícia que m’hagin recomanat el pastís Tatin. Una recepta que, per cert, el Giuseppe, el cuiner, té dibuixada a guix a la paret. Per esperar bec una copa de La Casilla, un negre DO Manchuela, monovarietat de boval. El vi és excel·lent i l’espera –el local agradable–, tranquil·la.
En Ricard tenia raó. El pastís Tatin, una paleta de gustos que va del dolç al salat, és molt delicat. Recomano, això sí, que qui el tasti no sali la ceba. El gust és més profund i subtil. De segon, demano llengua de vedella bio a la brasa, amb escarola saltada amb anxoves i olives. Reconec que és un plat especial. La textura de la llengua no agrada a tothom, però per als llengueruts és molt recomanable. I com que es tracta de platets, em queda un racó per a una tercera recepta. Costa decidir-se.
La panotxa de blat de moro bio amb mantega tirada, llimona i coriandre –m’apassiona el coriandre– perd la batalla amb el mini carabassó farcit de puré de tomàquet sec, amb musclos amb escabetx. És una recepta molt fresca que potser hauria anat millor com a pont entre el pastís Tatin i la llengua. Un no neix ensenyat.
