Aquest local está tancat
La cuina d’aquest restaurant, al qual s’hauria de prestar molta més atenció, és definida com a “tranquil·la” pel seu creador i propietari, el xef Quim Hernández, de provada experiència en excel·lents restaurants, sobretot en un que va tancar i que encara s’enyora: el Manolete de Maria Tatay. Però en Quim, que va començar amb 16 anys a la cuina de la Rosa Grau, en aquell sonat restaurant de finals dels vuitanta, avui és un xef fet i dret per l’edat i la seva experiència. Com a mostra, el seu menú diari de migdia, per 19 euros, complet, creatiu, variat i molt temptador.
La seva carta és preciosista, però no té amaneraments i no busca impressionar. Els plats que ofereix són contundents, saborosos i ben preparats. Això sembla obvi, però entre la crisi i la falta de seriositat, avui dia en aquesta ciutat una cosa així és cada vegada més estranya. El dia de la nostra primera visita, vam gaudir d’un remenat de botifarra i patates palla que, per preparació i presentació, destacava tot i ser un plat que es veu en moltes cartes al migdia.
Tres primers i tres segons i postres és el contingut del menú, de molt èxit en una zona que no desborda de bons menjadors. El bistec tàrtar que prepara en Quim és diferent i molt saborós, potser una mica massa picat per als qui el prefereixin tallat a ganivet. Però la seva condimentació, que és el que importa, està molt ben aconseguida. Aquell dia també hi havia una brandada de bacallà gratinada, però sense formatge i ben amalgamada, gràcies al fet que preparen el puré amb patata agria.
Un altre dels encerts, ja en una segona visita, va ser tastar una sardina fumada, amb pa de ceba i olives, extraordinària, i un tàrtar de tonyina molt saborós. A la carta també hi ha un mar i muntanya de pollastre de pagès sense feina amb gambes de Palamós que val la pena tastar, i també el garrí ibèric cruixent sobre pastís Tatin de poma àcida. “M’agrada buscar la combinació ideal a partir de productes de gran frescor i de temporada, però per agradar al comensal, no per sorprendre’l”, diu en Quim, amb qui dóna gust parlar, no només de cuina sinó d’art, llibres, vins i altres menudeses. Dirigeix amb mà mestra aquesta casa on tenen lloc tasts molt interessants. En un dels últims vam poder veure l’exceŀlent matrimoni d’un rosat sirà del Penedès (Radix) amb una simpàtica broqueta de pop i botifarra, sobre un fi puré de patata agria. – Marcelo Aparicio.
