Barcelona té el privilegi de tenir un extens nombre de representants de la bona cuina italiana, d’elevada qualitat. Una sèrie de llocs per on els nostàlgics d’aquesta cuina fonamentalment regional poden passejar amb plaer. L’últim a arribar, el Cúbica, marcarà segurament una nova etapa.
Els propietaris són dos joves, Andrea Clerici i Matteo Gavazzi, que busquen “elevar al cub la bona cuina italiana ja present a Barcelona. El Matteo, el xef, deixeble de l’estrellat Giorgio Locatelli, és un cas a tenir molt en compte. La seva cuina és exquisida, rigorosa i moderna. La nit que vam ser-hi era dia 29, i vam seguir la tradició de menjar nyoquis amb un bitllet sota el plat perquè no faltin diners el mes següent (no sempre funciona, però per si de cas). Vam tenir l’ocasió de portar-nos a la boca uns mossos angelicals i tendres, sofices, que diuen a Itàlia, i amb una salsa de tomàquets de primeríssima qualitat i burrata.
El risotto amb l’arròs Acquerello és un fora de sèrie. Però hi ha un plat que si en Matteo té temps prepara i supera qualsevol expectativa: els tagliolini amb all i oli, salsa n’duia calabresa i el toc sicilià, olives i tàperes. La carta és breu però molt saborosa. Hi ha un entrant diferent que és la rajada al vapor amb reducció d’autèntic vinagre de Mòdena, mesclum i cireres, ideal per començar.
El menú del migdia o el mig menú porten sorpreses com el riso al salto, un arròs amb vegetals de temporada i crema de bròquil i almenys dues pastes. Cal deixar lloc per a les postres, ja que el Matteo –que fa el pa i les pastes diàriament– també és reboster. Insisteixo: aneu-hi abans que l’èxit els superi, encara que la decoració no la tinguin acabada del tot. Hi sona bona música, que no llueix gaire quan s’omple per deficiències en la insonorització. Tot arribarà. Aprofiteu-ho ara.
