Direcció, versió i intèrpret: Rafael Álvarez 'El Brujo'. Músic: Daniel Suárez "Sena" (Percussió), Javier Alejano (Corda) i Mauricio Loseto (Percussió).
Si s’apropen el Teatre Condal el que veuran no és exactament 'L'Odisea' d’Homer, sinó la de Rafel Álvarez El Brujo. Ell avisa durat la funció els possibles despistats que no coneixen la feina d’aquest actor, director i versionador de textos clàssics que camina des de fa molt anys en solitari pels escenaris amb les seves maneres i la seva llengua desbordada d’humor, enginy i, en aquest cas, d’algun fragment de la història d’Ulisses i companyia.
El Brujo fa de l'escenari el seu espai de diversió. Una diversió que vol compartir amb el públic i a on hi cap des de Zeus a Posseïdó fins a al·lusions directes a Bárcenas, Rajoy, Merkel, Mondago (el president extremeny del PP) i fins i tot un homenatge a Pepe Rubianes. I és que El Brujo, com Rubianes, és un narrador oral de primera. Un actor dotat de paraula fàcil que fa créixer la funció com un arbre amb un tronc central però amb moltes branques. Sí, se’n va per la branques. I com!
A 'La Odisea', que com sempre ha dirigit ell mateix, l’acompanyen dos músics (percussió i teclats) i amb un d’ells estableixen un joc de gestualitat i sons molt poderós. A la fi, no tant lluny d’aquell inoblidable 'Lazarillo' i potser una mica menys enginyosa, la funció té els al·licients innats d’aquest rondallaire amb aires de joglar del Segle d’Or.
