Pregunta: és El crim de Lord Arthur Savile d'Egos Teatre un bon espectacle de teatre musical? Encara que sembli enrevessada, la resposta és: sí però no, més aviat tot el contrari. Lliurement inspirada en un conte còmic-fantàstic d'Oscar Wilde, la jove companyia ha d'inserir "grans moments" de frases cèlebres de l'autor irlandès per recordar de tant en tant qui va imaginar aquesta història d'un home aclaparat per saber massa del seu destí. Admiradors de Stephen Sondheim, la partitura original de Francesc Mora sona al compositor de Sweeney Todd, però incorpora a l'amanida musical amaniments d'Arthur Sullivan i Jacques Offenbach. Un entretingut joc de notes familiars per sortir del Teatre Nacional sense recordar ni un tema.
Un text de Wilde que no sembla de Wilde. Una partitura que sembla de Sondheim sense ser un homenatge a Sondheim. El mèrit d'Egos Teatre és entretenir amb un desacomplexat pastitx de les seves principals influències. Rescaten l'estil del burlesc britànic de finals del XIX, paròdies de les operetes destinades a públics més refinats de Londres o París. Una sorprenent nostàlgia per a una comicitat fora de moda. El crim de de Lord Arthur Savile és un gran guinyol conduït pel personatge inventat del quiromàntic El Gran Septimus. El mestre de cerimònies que agita un colorista còctel de gèneres menors amb un gust especialment anàrquic, però amb efectes sorprenents. Tot és possible, també el melodrama sentimental del cinema mut, amb una efectista posada en escena en blanc i negre. –Juan Carlos Olivares.
