Ray Cooney és un dels més prestigiosos autors britànics de la comèdia lleugera i del que entre nosaltres hem pogut veure: Políticament incorrecte, Sé infiel y no mires con quién i La doble vida d'en John (Joan Pera). Els bojos del bisturí, curiosa traducció de l'original, It runs in the family, incideix en el gènere i utilitza per tant els mateixos recursos. En aquest cas els esdeveniments es produeixen a l'Hospital del Mar de Barcelona i, com és habitual, una sorpresa inicial dóna el tret de sortida d'un seguit d'enganys per amagar la paternitat del doctor Salgado, sorpresa que es revela tot just al començament de l'embolic. Moltes entrades i sortides per les portes batents, solucions inversemblants i el transvestisme obligat omplen els 90 minuts d'una funció pensada per fer riure al màxim.
L'obra gira al voltant de Salgado (Joan Negrié) i del seu company mèdic, el doctor Bonet (David Verdaguer). És fonamental, per tant, que aquests dos papers connectin amb el públic. Però pensem que a Negrié li falta encara una mica d'ofici per a aquesta mena de comèdia, que Verdaguer es passa massa aviat de voltes i que el director, Àngel Llàcer, no ha estat gaire fi a l'hora de marcar les pautes. Els gags gestuals i verbals no acaben de funcionar i el riure esdevé escadusser. No n'hi ha prou amb l'embolica que fa fort, i la falta de ritme i d'intenció porten la comèdia cap a l'esbojarrament sense gaire gràcia. –Santi Fondevila.
