Els millors espectacles de Temporada Alta 2017

El gran duet de Temporada Alta és el que protagonitzen Alain Platel i Pina Bausch. El gran coreògraf de primers del segle XXI agraeix el mestratge de la gran coreògrafa de la segona meitat del segle XX a través d'un espectacle, 'Out of context', en el qual posa sobre la taula els elements que va fer servir Pina per construir el seu ric llenguatge: animals i homes, individus i societat. Tots en constant fricció per aixecar un moviment hipnòtic molt proper a la bellesa total.

Josse De Pauw assisteix el pensador Arnon Grunberg, que fa quinze anys va decidir exonerar la humanitat en un assaig i va demanar a l'artista d'avantguarda flamenc que l'ajudés a donar-li forma escènica. De Pauw va reclutar la soprano Claron McFadden per erigir, a 'De mensheld', un tribunal que haurà de defensar la menyspreada humanitat.

Si De Pauw, hagués necessitat un fiscal, estem segurs que l'escriptora austríaca i premi Nobel Elfriede Jelinek en seria la millor candidata. Mordaç, dura, les seves obres són cops de puny que ens deixen KO al primer assalt. Per a ella, i per a molts, els refugiats són la gran vergonya d'Europa. I per això ha escrit 'Grensgeval (El cas de la frontera)' a partir de 'Les suplicants' d'Èsquil, que el director flamenc Guy Cassiers porta a escena a Temporada Alta, amb un imponent repartiment d'actors i ballarins. Cassiers és el director europeu que més ha qüestionat Europa, des de 'Les benignes' de l'any passat a un mític 'Mephisto' que vam veure al Lliure d'Àlex Rigola. Aquí veurem en el cos dels ballarins el dolor del viatge, la pèrdua de les arrels. I veurem què fa el Vell Continent davant del patiment dels altres. Res millor que el duet Cassiers-Jelinek per fer front des d'un teatre al gran repte de la nostra societat.

De monstres és del que va 'Golem', pedra angular del judaisme centreeuropeu i principal font d'inspiració d'algun geni com Kafka. La companyia britànica 1927 ha agafat el mite, el gòlem, un monstre de pedra o de fang que té la capacitat de transformar-se en allò que la persona desitgi. Els britànics, una de les grans novetats del festival d'enguany, han creat una distopia a partir del mite talmúdic per recrear l'estètica de les avantguardes dels anys 20 del segle passat i mostrar-nos què passaria si haguéssim de conviure amb un exèrcit d'esclaus.

Declan Donnellan és innovador precís, capaç de fer molt amb molt poc. Només li cal una tropa d'actors ben entrenats per donar vida al seu brillant imaginari teatral. Té al seu càrrec Cheek by Jowl, una companyia que sembla un multinacional, amb tropes més o menys estables a Londres, París i Moscou. Les hem vistes a totes, amb preeminència de l'anglesa, però personalment delejo la francesa, gràcies a una 'Adròmaca' de traca i a un 'Ubú rei' de deliri. Contemplar-lo amb la batuta de la gran tradició russa és una cosa que ja hem fet, amb 'Les tres germanes' de Txékhov, també a Temporada Alta. Però veure com assumeixen, els grans actors russos, Shakespeare és una cosa que bé mereix el qualificatiu de 'desitjat', sobretot perquè, per fi, podrem comprovar com tracta Donnellan la comèdia, cosa que no hem tastat mai. I aquesta peça de Shakespeare és un vodevil en tota regla, on res no és el que sembla i a on els acudits van que volen.

Per curar-nos de tot plegat, tenim Romeo Castellucci i la seva 'Ethica'. El director italià és un director radical, però aquí, per desenvolupar aquesta performance, ha acudit a un dels fars del pensament europeu de tots els temps: l'holandès d'origen jueu Baruch Spinoza. La seva 'Ètica' va marcar un abans i un després en la història del pensament i Castellucci vol que l'experimentem, que pensem, que la fem servir. D'entrada, entrarem dins el teatre, físicament. Per ser impactats per tots els recursos plàstics del gran domador de Cesena.

Temporada Alta és, en els últims anys, l'aparador del millor teatre mexicà contemporani. 'Mendoza' és la història del general José Mendoza que, empès pels pronòstics d’una vella bruixa i persuadit per la seva dona, comença una interminable cadena de sang. Adaptació 100% mexicana del 'Macbeth' de Shakespeare, creada i assajada en cases particulars de ciutadans sense cap vinculació amb el teatre. Un espectacle essencialment popular. Aquesta és la filosofia de Los Colochos, jove companyia que en poc temps ha obtingut un gran ressò al seu país i al circuit de festivals internacionals. Una crua reflexió sobre l’estat actual de Mèxic.

'Oncle Vània' és una de les obres cabdals del teatre universal i, alhora, una de les més representades de Txèkhov. Una obra que continua vigent i ens permet reflexionar sobre la pèrdua de rumb de la humanitat. Després de portar a escena moltes obres de Shakespeare, Rigola comença a endinsar-se en l’univers de Txèkhov: la temporada passada vam poder gaudir d'un imponent 'Ivànov' al Lliure. El seu Vania és una peça que arriba a l’essència del dramaturg mitjançant el joc. Una proposta íntima on els intèrprets i els espectadors compartiran espai i malenconia. Si a 'Who is me', Rigola va posar 30 espectadors dins una caixa, aquí seran uns 60 els que veuran el seu 'Vània'.

A Temporada Alta, el lituà Oskaras Koršunovas n'ha tret tot el repertori teatral possible: 'Hamlet', 'La gavina', 'Krapp: última gravació', 'Cleansed'... Ha mirat la bogeria des de tots els punts de vista, però mai d'una manera tan directa com la novel·la de Gogol que ha decidit portar a escena en forma de monòleg de la mà del gran actor Eimantas Pakalka. Koršunovas ens parlarà del feixisme i del seu naixement, per fer-nos recordar allò que deia Walter Benjamin, que tot aixecament feixista és fruit d'una revolució frustrada. Segur que si us topeu un dels nazis de Charlotteville, ben clenxinat, amb la camisa per dintre dels pantalons, pensareu que és una persona vulgar, normal. Però potser amaga un monstre...

Després de cercar inspiració en Txèkhov i Ibsen, Jatahy, una de les creadores brasileres amb més projecció internacional, s’ha apropat al bosc de Birnam de 'Macbeth' per anar encara més enllà en el seu llenguatge dramàtic, un híbrid de teatre i cinema. Aquest cop Jatahy convida el públic a una performance en un espai que ha deixat de ser un escenari per convertir-se en una galeria d’art. Una experiència per debatre sobre la influència dels sistemes de poder actuals sobre les nostres vides privades.