Grec 2014: A House in Asia

Teatre
4 de 5 estrelles
Grec 2014: A House in Asia
A House in Asia

Creació: Àlex Serrano, Pau Palacios, Ferran Dordal. Amb: Àlex Serrano, Pau Palacios, Alberto Barberá.

Aquesta és la història de tres cases idèntiques. Una, a Abbottabad (Pakistan), l’altra a Carolina del Nord, una més a Jordània. La primera és l’amagatall on va viure Bin Laden, fins que les forces americanes van acabar amb ell. La segona, la de Carolina del Nord, és una còpia idèntica que va reproduir l’exèrcit americà per tal de preparar l’atac al responsable de l’atemptat de l’11-S. La tercera porta la firma d’Universal Pictures i és la que va encarregar construir Kathryn Bigelow per gravar Zero Dark Thirty (La noche más oscura). L’Agrupación Señor Serrano n’ha fet una quarta a Barcelona. La seva, una maqueta a escala de l’original, és el dispositiu escènic d’un espectacle que porta la marca de la casa –pura artesania contemporània, videoprojecció, manipulació de vídeo a temps real– amb el qual reflexionen sobre la realitat i la còpia, les reproduccions que se succeeixen al llarg de la història –de les guerres, per exemple– des que el món és món.

Però el més excitant de A House in Asia és l’esperit de joc se’n desprén. El primer part del seu joc consisteix a disseccionar tots els elements que formen part del trencaclosques. Això els fa remuntar-se a les batalles d’indis i cowboys, a la visió del món com un enorme tauler de Risk, a la soledat del suposat vencedor, que després de complir amb la seva missió es pregunta per la proximitat del proper conflicte i pel sentit de tot plegat. La còpia pren múltiples formes. La caça de Bin Laden és ben bé la mateixa que la de Moby Dick. El reflexe de la casa d’Abbottabad davant de la de Carolina del Nord és el reflex de Pinky enganyant a Rufus a l’escena del mirall de Sopa de Ganso, dels germans Marx. Els sobren cables de connexió com per parlar de Take That i dedicar uns minuts musicals a un número de country sense que no hi hagi res de gratuït.

Després del discurs de victòria de torn amb el thriller ja rodat l’únic que queda en escena són tres homes camí dels quaranta que continuen jugant amb maquetes, indis i cowboys, que busquen la veritat fent teatre. –Maria Junyent

LiveReviews|0
1 person listening