Els aparadors nadalencs dels grans magatzems Bloomingsdale de Nova York. Finestres de l'excés sense fre. Així rep l'espectador la proposta teatral que Iván Morales fa de 'Novel·la d'escacs', la novel·la curta de Stefan Zweig escrita en el seu exili brasiler. Relat de cicatrius emocionals i obsessions –amb Freud, tan proper a l'autor austríac, molt present– transformat en un desconcertant espectacle en què tot hi té cabuda: del teatre de varietats al drama psicològic. La intimitat que Zweig elabora amb les veus destacades del Narrador i el Sr. B és reemplaçada per l'impacte epidèrmic dels sentits. Efectes de sons, de llums. Canvis i estímuls sense descans.
Molt joc escènic i un Jordi Bosch multiplicat que assumeix tots els personatges, alguns irreconeixibles com el magnat McConnor, reduït a caricatura de vodevil, despullat de la seva violència de classe. Estressant i aleatori exercici de tots els registres interpretatius que aquest gran actor pot mostrar. Si Morales volia subratllar que Bosch és excel·lent en tots els estils i gèneres, l'objectiu s'ha aconseguit amb escreix. Si pretenia submergir el públic en l'atmosfera peculiar d'una partida d'escacs que se celebra en un elegant transatlàntic entre un displicent campió d'escacs (l'home que necessita veure i tocar tauler i figures) i un misteriós Sr. B (l'home que no necessita ni veure ni tocar) potser les seves aspiracions es perden entre l'acumulació d'idees i homenatges a l'ofici.
Massa de tot per a una història que amb menys segurament impressiona més i s'entén millor la traumàtica història d'un home amb tots els atributs d'un personatge turmentat de Dostoievski.
Autor: Stefan Zweig. Direcció: Iván Morales. Dramatúrgia: Anna Maria Ricart. Amb: Jordi Bosch.
