Julio Manrique ha començat la seva etapa com a director artístic del Teatre Romea amb un conjur. Llum de guàrdia és un ritual pagà per invocar l'esperit de Margarida Xirgu i assegurar la seva protecció per a ell i la seva gent, aquest grup còmplice que es declara oficiosament com la companyia del Romea. Manrique tria la purificació pel foc (cremar el Romea) i el mantra de la desgràcia dels mortals (el fracàs dels personatges) per no despertar la ira o l'enveja dels immortals.
Com a obra de teatre Llum de guàrdia és una sentida creació col·lectiva –ordenada per Sergi Pompermayer i Manrique– que manté la lògica dramàtica seguida pel director en els seus muntatges. Amb una estructura d'històries creuades i un humor acre, el muntatge és fidel a la dura mirada urbana de Neil LaBute i Mark Ravenhill, encara que aquesta vegada la flagel·lada fauna de la comèdia estigui centrada exclusivament en el biòtop teatral: l'autor borratxo de cites cultes, el cínic i groller director estranger, la desencantada primera actriu, l'actor segundón que es troba davant l'oportunitat de la seva vida, una ballarina muda que vaticina el càstig dels déus i un tècnic amb els peus a terra que set anys més tard farà per a tots ells de taxista-confessor. I l'aparició especial d'un friqui del cinema de terror amb un guió inèdit entre les mans.
Set anys i un taxi per dibuixar un retrat col·lectiu de la por al fracàs i el retrobament amb els respectius fantasmes en el socarrimat escenari del Romea. – Juan Carlos Olivares.
