Autor: Paco Zarzoso. Dir: Carles Sanjaime. Amb: Verònica Andrés i Álvaro Báguena
No sé si és el barroquisme trash que fa servir Paco Zarzoso o que no sé si he vist una comèdia, un drama freudià o una tragèdia clàssica, però aquesta història d’amor/odi entre una actriu decadent, que va ser la millor, i un crític teatral, que ara es dedica als toros, fa de mal empassar. Si fos només una comèdia estripada, podria dir que a estones tenia ganes de riure. Però crec que no és el cas.
Els actors, Verònica Andrés i Álvaro Báguena, fan el que poden amb una obra dialèctica, que va de Sartre a Chiquito de la Calzada en una mateixa frase. Al final, quan descobreixen què hi ha darrere la porta tancada, la peça sembla volar una mica, però aviat ensopega de nou amb la verborrea i l’estatisme de la proposta del director Carles Sanjaime. Sabem que s’estimen, que es necessiten, però poca cosa més.
