Després de gairebé 60 anys fent teatre, José Sacristán s'enfronta al seu primer monòleg. Una adaptació de la novel·la de Miguel Delibes 'Señora de rojo sobre fondo gris' en la qual el gran escriptor vallisoletà va recrear a través d’un alter ego la prematura mort de la seva dona Ángeles de Castro, la malaltia i el dolor i la pena amb què el traspàs el va sumir.
Un viatge, doncs, per l’ànima ferida d’un pintor que des de l'estudi, on fa molt temps que no hi baixen els àngels de la inspiració, recorda el tràngol, des dels primers símptomes de la malaltia fins a la mort. I si la narrativa de Delibes exhibeix un infinit preciosisme en el llenguatge i la descripció dels paisatges emocionals, Sacristán exhibeix una dicció admirable, fantàstica i una projecció de la veu que arriba amb claredat i intenció a tots i cadascun dels espectadors.
Quina joia! Potser hi ha en la mirada del director, José Sámano, una excessiva tendència a la llàstima i una manca de ductilitat per combinar la lluminositat dels records més entranyables amb la pena immensa del protagonista, però el conjunt funciona emocionalment gràcies a la entrega d’un Sacristán en plena forma. Enhorabona, senyor Sacristán.
Autor: Miguel Delibes. Direcció: José Sámano. Amb: José Sacristán.
