Difícil, això de fer una “versió lliure” de Somni d’una nit d’estiu i sortir-ne airós. I la de Mercè Vila Godoy podríem dir que és digna, que té intenció, que ha captat els tres mons paral·lels de la comèdia fantàstica de Shakespeare. Però també podem afegir que s’ha perdut pel camí, que no ha arribat a port i que més enllà de les relacions personals –massa planes, massa comunes– que estableixen les tres parelles que protagonitzen l’obra, tot queda difús, boirós.
Vila Godoy ens posa davant una companyia que assaja l’obra Píram i Tisbe, una de les Metaformosis d’Ovidi. Els quatre actors, el director i l’ajudant tenen un present i un passat sentimental comú. Vaja, que tots estan liats entre ells, ho han estat o voldrien estar-ho. Però el que expliquen els personatges no ens desperta cap interès. I l’espectacle només aixeca el vol quan Alba Florejachs explota el costat més còmic al costat d’Òscar Muñoz, un totterreny sempre al punt. També són meritoris els números musicals. Tanmateix, en sortir del teatre, l’espectador té la sensació que la directora i dramaturga s’ha fet un embolic difícil de descabdellar.
