Todos hablan

Gabriela Izcovich, nom bastant associat a la factòria Daulte –seva era la codirecció i adaptació d''Intimitat'– porta ara al Lliure una peça absolutament parlada en la qual, més que acció, hi ha –com el títol indica– paraules, missatges, trucades... textos efímers que es diuen i es perden, o es recullen per sempre, en una successió de textos que ens relacionen, ens posen en contacte, en comunicació amb els altres. I és que, com deia Álvaro Mutis, utilitzem un llenguatge més adient per ocultar que per comunicar. S.H