Birdman (o la inesperada virtud de la ignorancia)

A qui interpreta Michael Keaton, a si mateix o a González Iñárritu, que, després del fracàs de 'Biutiful', es troba en la disjuntiva de reinventar-se o morir incomprès? El joc de miralls que proposa 'Birdman' s’estén també als vincles entre teatre i cinema, travessats per l’alè miraculós, vagament sokurovià, d’un (fals) únic pla-seqüència que posa en relació l’interior i l’exterior, el davant i el darrere, la imatge pública i la crisi existencial, en un festival exhibicionista on tot és representació. Iñárritu s’ha alleugerit d’equipatge solemne, ha recuperat un actor eclipsat pel seu passat superheroic, ha convidat uns quants pesos pesants al ring (especialment Edward Norton) i ha aconseguit, si més no per a dos terços de metratge, que el resultat sigui virtuós, enlluernador, frívol i commovedor.