Born

Si no te la prens com la pel·lícula del Tricentenari, si aconsegueixes mitigar la panderetada austracista que va sonant de teló de fons i et treus del cap la Sílvia Bel dient que la història ens convoca, li trobes grans virtuts. ‘Born’ és un pessebre vivent de la Barcelona del 1700. A estones resulta una mica immòbil, com si pretengués fer albertserrisme de barraca, i transformar els personatges d''Història de la meva mort' en retallables dels que veiem per Nadal a la plaça Sant Jaume. La dona que renta, la vella que fila i el brau caçador. Però té moments d’una bellesa incontestable, una visió bruta i imperfecta dels ambients del Born a principis del segle XVIII, entre prostitutes, cofraria de cantina i mercaders amb flota d'ultramar. I, gràcies a Déu, evita la pamfleteria gratuïta i el sentimentalisme nacionalista.