[title]
Era l’any 2011 quan el cineasta Yvan Attal va dirigir Charlotte Gainsbourg (la seva dona) en la comèdia 'Mi mujer es una actriz'. En aquell cas, Attal i Gainsbourg no s’interpretaven a ells mateixos, però el mecanisme sobre el qual se sustentava la pel·lícula era posar de manifest les neurosis d’una parella marcada per l’exposició mediàtica d’una de les parts i les implicacions que això comportava en la seva relació íntima, privada.
Ara, l’actor Guillaume Canet realitza un exercici similar amb la seva dona a la vida real, Marion Cotillard, i se situa al centre del relat amb els seus noms i cognoms per configurar una divertidíssima sàtira al voltant de la crisi dels 40 i la dictadura de la imatge en la seva professió. El resultat és una magnífica comèdia en què els dos demostren de quina manera l’exercici més lliure i sa del món és riure’s d’un mateix.
I aquesta premissa és precisament la responsable dels millors moments d’una pel·lícula que converteix en gag no només les misèries i les obsessions de la parella, sinó també qualsevol idea preconcebuda que poguéssim tenir al voltant de les seves vides, des que Marion Cotillard sigui una actriu que es pren massa seriosament a si mateixa fins que Guillaume Canet mai no hagi estat allò que es diu un sex symbol. Aquesta és, sens dubte, la pel·lícula més fresca i lliure que Canet ha fet fins ara.