Después de mayo

Quines imatges mereix la revolució? O, dit d’una altra manera, hi pot haver una revolució sense imatge revolucionària? Preguntes que van obsessionar Godard des de 'La chinoise' i que Assayas recull des d’una perspectiva autobiogràfica, com ja havia fet a 'L’eau froide'. El protagonista, en Gilles, creua la ressaca del maig del 68 amb la convicció de pertànyer a una generació del futur però amb la impressió d’intuir el seu declivi. Per això 'Después de mayo' està travessada per la velocitat, inconscient i entusiasta, d’un còctel molotov, però també per una tristor no exempta d’escepticisme. Assayas demostra que la intensitat de les creences polítiques d’un individu no té per què guanyar la partida al seu projecte artístic. És a dir, que ser revolucionari no significa ser ni millor persona ni millor artista. I la desmitificació del 68 no implica un penediment: un ha d’assumir les seves contradiccions per ser just amb les dels altres.