[title]
A les acaballes del segle XIX, el cas Dreyfus va sumir França en el caos. En una escala menor, aquest thriller històric de Roman Polanski va tenir un efecte similar al Festival de Venècia. El debat sobre si Polanski, que s’enfronta a càrrecs per haver mantingut relacions sexuals amb una menor als anys 70, hauria de seguir fent cine va revolucionar el jurat que presidia Lucrecia Martel. I el fet que ara hagi dirigit una pel·lícula sobre un home jueu que va ser injustament condemnat per l’opinió pública no apaivagarà la situació.
Penseu el que penseu del cineasta, El oficial y el espía és una obra mestra. Potser ens passem una mica de la ratlla si diem que té l’aire d’un quadre d’Auguste Renoir i el ritme d’un film de Jean Renoir (però només una mica!). Cada enquadrament està executat amb detalls pictòrics i les interpretacions són meticuloses. Un revitalitzat Jean Dujardin broda el paper del militar Georges Picquart, que es veu forçat a escollir entre les seves ambicions i la seva humanitat. Un magnífic Louis Garrel ens fascina en el paper de Dreyfus, desterrat per delicte de traïció.
Basada en un llibre de Robert Harris (autor d’un altre thriller de Polanski, L’escriptor), la pel·lícula reestructura l’argument amb intel·ligència, en un joc temporal que comença el 1894 i s’estén al llarg de cinc anys. La seqüència inicial ens situa a l’École Militaire de París, entre les tropes formades sobre una catifa de llambordes. Després es mou en interiors claustrofòbics que subratllen la tensió del relat